Club Triatló Cingles de Bertí

XI Travessa de La Baells - 24 juliol 2011

2011-08-05T08:27:00.004Z

Bona matinal en un entorn impressionant, acompanyats de sol i un aigua a bona temperatura. En total 91 nedadors que a l'acabar van poder gaudir de coca amb xocolata a més de beguda varia. allà vam coincidir tres companys d'equip:

Carles Costa, 10è amb 26m02s
Jordi Vilardaga, 28è amb 28m33s
Toni Arco, 56è en 32m45s

El guanyador, Carles Puig, va emprar 21m05s.

Classificació CINGLELLIGA a 13 juliol 2011

2011-07-13T12:19:00.000Z

1a CINGLELLIGA - REGLAMENT

2011-07-13T12:14:00.003Z

La Cingle-Lliga té per objectiu determinar qui és el corredor/a més complert/a del Club.

Serà el guanyador qui sumi més punts en el total de les disciplines que es detallen a continuació:
2.1. Run en distància curta: curses inferiors o iguals als 10k
2.2. Run en distància llarga: mitja marató o marató
2.3. Bike-carretera: cursa superior a 75k
2.4. Bike-BTT: cursa superior als 40k
2.5. Swim: travessa en aigües obertes superior als 1.000 mtres
2.6. Duatló de muntanya: qualsevol oficial
2.7. Duatló de carretera: idem.
2.8. Triatló curt: sprint o olímpic.
2.9. Triatló llarg: 1/2 o IM
2.10. Aquatló: oficial

Puntuaran els 7 millor resultats

Marató puntuarà x 1,5, i a un "finisher" en distància IM se li sumaran 50 punts al seu resultat.

Valdrà qualsevol cursa disputada dins de l'any 2011 (incloses les ja efectuades), pel que es tancarà la lliga el 31-12-2011.

El sistema de puntuació serà el següent: Cada corredor obtindrà una puntuació en funció de la seva classificació en relació al número total de corredors que finalitzin la prova. Aquesta classificació, expressada en %, es restarà de 100 punts que seria el assolit pel guanyador de la cursa en qüestió.

Cada corredor pot escollir la cursa on participar. Poden ser tant nacionals com internacionals sempre que siguin de caràcter "oficial, o sigui, no "pirates".

Hi haurà copa pel vencedor i potestat per que durant tot un any pugui mofar-se i, inclús, faltar al respecte a la resta de companys de club.

Per aclarir qualsevol dubte o conflicte que es produeixi, es nombrarà un comitè de competició format per tres persones. Les seves decisions seran inapel•lables.

II AQUATLÓ DE CREIXELL - TORREDEMBARRA

2011-07-12T09:06:00.003Z

Desprès del Guillermo (Half Alriman), l'Enric i l'Eulàlia han estat els següents en estrenar les noves equipacions... a falta de fotos, resenyem la comoditat de la nova roba i denunciar la reaparicio de l'especie "saltaboies" en cursa.

Classificacions

Info de la cursa

José R. Bertolín Edo

2011-07-12T08:38:00.001Z

Nom, nick i categoria tri
José R. Bertolín Edo, V1. 45 anys.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Que recordi , amb diferents intensitats sempre, algunes èpoques baixíssima intensitat. Fútbol

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Havia vist amb molta admiració algun triatló, en concret el de Sant Feliu, i havia parlat amb un company: Toni Arco, que ho practicava. Vaig començar sense massa intenció nedant, corrent i fent bici de manera molt poc estructurada.
I al CTCB? De la mà de Toni al 2009.

Duatló o triatló?
Triatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
No ho tinc clar. La natació, especialment la sortida, és molt divertida. M'avorreix la bici en la llarga distància. Millor? la cursa a peu amb molta diferència.

Distància preferida?
Olímpic a.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Ara de 4 a 6 dies. de 45' a 1 hora diària. El cap de setmana un dia de bici 3 hores. Normalment entreno sol

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma addicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
No massa. No fumo, bec poc alcohol: cervesa i vi. Menjo pocs greixos m'agrada la verdura la fruita i el peix. Dormo poc. No faig fisio.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Dinar en 20' sense cap tipus de sobretaula i dormint poc.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Estabilitat, equilibri, plenitud

Quins altres esports practiques?
Cap.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Marathon des Sables

ALTRIMAN: prova Garotxes (half)

2011-07-11T08:58:00.004Z

El Guillermo segueix amb la seva temporada de proves 113 i ha superat un bon repte, dels durs, la prova Garotxes dins de les curses del cap de setmana ALTRIMAN, on organitzen proves de totes els distànies, desde prova per nens, passant per un supersprint, sprint, olimpic i la versió "heavy" dels 226 km, a més d'una travessa de natació.

Primeres declaracions del Guillermo: "Nanos, acabo de finalitzar el tri mes dur que he fet mai, half altriman, a les angles. Ahir va ser el full altriman amb sortida a les 5,30 i a les 12 de la mit encara arribava gent. Va caure un tempesta de collons.
Natació espectacular m'ha sortit, i desprès a disfrutar la bici i a patir com un cabró al run. Val la pena aquesta festa del triatlo, de veritat. Ja sabeu per l'any vinent, jo no tornare, pot ser a l'olimpic :) "

Perfil bici: (1800m de desnivell positiu)

Cursa a peu a dos voltes amb un desnivell a superar de 800m en cada volta... no esta gens malament !!!

Enllaç a la prova

Series O3

Darrers resultats

2011-07-08T10:05:00.004Z

Volta a Sa Dragonera (9,5 km)

En Jordi Samaniego supera aquesta dura prova i segueix preparant el gran objectiu de l'octubre, el seu debut en distància 226 a calella. Tu pots!!!!

Crònica Jordi

Triatlons a Balaguer

Crònica Sergi i crònica a dues mans

IM Austria

El Toni, malgrat problemes estomacals a partir del km 15 de la marató, assoleix la meta a Austria i ja acumula 9 tri226!!! Enhorabona!!!!

Resultats 21à ULTRA-TRAIL Núria - Queralt (Berga)

Crònica amb video a Sportvicious

Una NQ dura, molt dura on la calor i la xafogo, afegida a l'increment de duressa fan que el nombre d'abandons es dispari, i només arribin a Berga el 58,8% dels participants (220 de 374 sortits)

Properament crònica al bloc del Jordi

CRÒNICA DEL TRIATLÓ B DE BALAGUER by Sergi &David

2011-07-08T09:38:00.005Z

2 visions en paral•lel respectant el drafting....

la preprèvia

Sergi: La idea era anar a passar un bon cap de setmana amb la família i de pas fer el triatló de Balaguer.

David: Cap de setmana genial. Família, natura, esport, amics... Tota la família contenta!!

la prèvia

Sergi: El divendres sortíem de Barcelona i arribàvem a Sant Llorenç de Montgai cap a les nou de la nit. El David acabava d'arribar. (David 1 – Sergi 0)
Ens varem instal•lar en uns bungalows del càmping La Noguera que està enmig d'un indret espectacular amb el pantà de fons. Descarreguem tot el material, que no era poc (les dones fan moltes bosses, com si marxéssim una setmana). Una vegada ho em endreçat tot, sopem i cap a dormir que demà serà un dia dur.
Al dia següent esmorzo ben fort, que no em faltin forces, i anem cap a Balaguer a deixar al box de la T2 el material per córrer. A les 12:30 era el "briefing", però passem d'anar-hi perquè ja ens han dit tot el que teníem que saber. Tornant cap el càmping ja tinc els nervis a la panxa. Ara toca dinar, descansar i anar cap a la sortida.

el triatló

natació

David: Me la prenc amb calma. Agafo el meu ritme i vaig fent. A la primera boia veig al Sergi però desprès d'un problema amb una branca que se'm enreda la peu (el pantà esta ple de vegetació que incomoda molt la natació) el perdo de vista. Vaig fent. Molt sol. No rebo cops.

Sergi: Fa molta calor, uns 32 graus. L'aigua no està freda i l’ús del neoprè es opcional. Jo me'l poso. Una vegada a l'aigua, a la jutge li costa donar la sortida, la gent no s'alinea i sortim amb un retràs de sis minuts. Un cop hem sortit tots junts, uns 280, les hòsties, la desorientació i els clavaments d'ungles estan a la ordre del dia. Fa molt vent, anem ràpids però tornem molt lents, fins hi tot hi han onades. Quan arribem a la primera boia veiem que la segona ens la estan traient. Ens parem tots i no sabem cap on anar. Un home ens diu que si, que la estan traient i que anem cap a la tercera.

David: Acaba la primera volta, comença la segona... I això gairebé ja ho tenim fet... Arribo a les escales que et porten a boxes i trobo al Sergi. Quina casualitat. I tranquil•lament (jo) cap a la bici.
Sergi: A la primera volta em costa agafar el ritme. La segona va anar molt millor. Surto en 42 minuts i el David surt just darrere meu.
(David 0 – Sergi 1)

David: Em canvio tranquil•lament mentre xerro amb la família. Finalment decideixo vestir-me de ciclista sencer (que son molts km). Fotos, petons a les nenes,... I cap a la bici. M'ho he pres en calma. No obstant el Sergi encara mes. El deixo a boxes.
(David 1 – Sergi 1)

Ciclisme

A duo: Nomes començar, ràfegues de vent brutal. Això es farà molt dur... la que ens espera.

Sergi: El desnivell acumulat es de 1.600 metres. Desprès de uns sis quilometres comença el primer port. No es excessivament dur, son nou quilometres pujant però es fa be.

David: ... Al final del primer port (km 15) m'atrapa el Sergi. Comentem la jugada i enfilem el segon port. Marxa endavant...el perdo de vista i coincidint amb el final del port el torno a veure... Paro a omplir bidons a l’avituallament i torna a desaparèixer... Baixada rapidíssima (agafo els 67 km hora) mai he anat tan ràpid. Si ja ho se, soc un cagat...

Sergi: A baix fem una volta per un poble, una miqueta d'aigua i a tornar a pujar-lo. Es fa llarg. El baixo amb el David i anem força estona junts.

David: Tot bé. Al km 60 començo a estar agobiat, queda molta estona i el vent puteja molt. Torno a anar am el Sergi (guardant distancia) i ell decideix apretar. Jo no puc. I veig com desapareix.

Sergi: Quan queden uns 12 km per Balaguer et fan agafar una carretera secundaria, “el bucle”, plena de tobogans i rampes del 14 %. Un participant ens diu que no arribarem al tall. Osti !!! No fotis que per ser conservador no arribaré al tall ! Li dic al David que hem d'apretar i així ho faig. El perdo de vista. El vent ja es insuportable. En arribar a Balaguer queda el punt final, una rampa de uns 200 metres amb una pendent del 17 %, les cames estan a punt d'explotar.

David: Desprès d'una estona de crisis interna, apreto. I arribant a Balaguer atrapo al Sergi. Entrem a boxes junts. (David 2 – Sergi 2)

Es curiós però en bici, hem anat 4 o 5 tota la estona passant-nos. Sergi, jo, un aixafatolls de Mollerussa, un d’Igualada, un de Gavà i un Trienjoy... I una tia del carinyena que la vaig passar 3 o 4 vegades...

Sergi: Transició ràpida, jo només tenia les bambes al box.

David: Cansat psicològicament. Poques ganes de còrrer i menys 21 km. Canvio la meva disfressa de ciclista per la de corredor.

Sergi: Espero al David a que es posi els Compressport i a córrer.
(David 2 – Sergi 3)

Cursa a peu

Sergi: Al començament em costa agafar el ritme, però a partir del km 4 em començo a recuperar i em mantinc be. La tàctica va ser plantejar la carrera de avituallament en avituallament i no pensar en la distancia final. Cada avituallament era un premi i veure a l'Eric i a la meva dona cada volta un altre premi.

David: 1a volta forca be, amb sensació d'anar frenant-me. 2a volta durilla (amb ganes d'arribar a l'avituallament). 3a volta fluixa. No puc mes. Tot i això, nomes camino als avituallaments... La resta corrent sempre!!

Sergi: Finalment FINISHER !! 6h: 48m. (David 2 – Sergi 4)

David: Desprès de 6h 49 minuts, entro a meta.

sensacions postcursa

David: Sense gaire emoció, la veritat. 10 / 15 minuts en estat de "pajara", però amb 2 Coca-Coles i uns trossets de taronja, recuperat. Ja torno a ser jo. I a la mitja hora començo a valorar el que he fet... Algú ha tingut aquesta sensació? D'haver de pair-ho abans de disfrutar-ho?

Sergi: La conclusió final es que podia haver apradat molt mes a la bici, en les altres disciplines ja em semblen be els temps. No es el millor triatló per debutar en un B, però estic molt content. Felicitar també al David per tota la cursa, però especialment per la força mental que va tenir les dues ultimes voltes. Fins aviat!

David: Ara a pensar en el proper repte. I gracies al Sergi, potser si no m'arriba a apretar, la historia acaba diferent...
Pel que fa al triatló, molt recomanable. Molt dur, si. Però molt ben organitzat. I qualitat / preu immillorable.
Avituallaments abundants de menjar i beure, voluntaris entregats a animar, samarreta finisher Inverse... Tot per 58 euros.
A l'arribada mes. Fins i tot amanida de pasta per competidors i acompanyants. (Tots vam sopar allà).
I en un ambient de triatló i esport proper, casolà i familiar, allunyat del model "negoci".
Crec que es cita obligada per gent com el Toni o el Vilardaga. Crec que us agradaria. I que ha d'haver un Balaguer al vostre palmarès.

Crónica completa Sergi

Classificacions tri

Un parell de galeries de fotos extretes de corredors. cat:

https://picasaweb.google.com/dragan42/HALFBALAGUER2011#
https://picasaweb.google.com/108794244652082999982/HalfBalaguer2011#

Miquel Buguñà

2011-07-07T12:23:00.005Z

Nom, nick i categoria tri
Miquel Buguñà (keLermAn).

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Em sembla que he fet esport des de que tinc us de raó.. mes concretament des dels 12 anys.
Futbol, Futbol Sala, Basquet, Triatló, Trekking, Cursa a peu, Natació (Màsters), Ciclisme (BTT i Crtra).

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Tota la culpa la té en Lluis Álvarez (Termi), que quan vaig deixar el futbol em va animar a córrer el meu primer tri a Puigcerdà, cap allà el 1996, sinó recordo malament. I al CTCB?... bé, en Jordi E. quan vol pot ser una persona molt persuasiva.

Duatló o triatló?
Tri, no es que se'm donguí molt be la natació però soc bastant equilibrat en les tres disciplines. Es a dir, soc igual de dolent nedant que corrent que anant en bici... jejeje!

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M’agrada més la bici, i la que millor se’m dona és la cursa a peu.

Distància preferida?
Sprint .

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Ara com ara estic parat... Ara no combino res... però mica en mica acabaré resituant les hores d'entreno dins la meva rutina diària. A veure si aconsegueixo resoldre el puzle.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Ara cap, però abans, entre llevar-me a les 6 del mati per sortir a córrer o a nedar, i aprofitava qualsevol hora tonta del dia per fer alguna cosa. M'estic donant conta, llegint-me, que he de recuperar aquella motivació... desprès em fotran fora de casa! :))

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Tenir un estat físic total, competitivitat, equilibri ment/cos.

Quins altres esports practiques?
Cap altre.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Tornar a córrer algun dia al costat del meu bon amic Josep Maria. M’és igual la cursa... mentre estigui ell allà per picar-me! Això no te preu!

La millor cursa?
Tri Sprint de BCN amb 1h03' no crec que ho torni aconseguir mai. Els entrenaments d'en Santi Pellejero van donar els seus fruits! Un gran entrenador, millor persona! De la que tinc més bon record, el ICAT del 2005 en el que em vaig convertir en Finisher amb els meus pares i amics esperant-me a meta.

David Capera

2011-07-07T11:03:00.003Z

Nom, nick i categoria tri
David Capera.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Porto tota la vida fent esport. Basquet de ben petit, vaig passar-me a l'atletisme als 8 anys. Federat i corredor del FC Barcelona fins els 17 anys.
Petit parèntesis coincidint amb la època de farra, on vaig jugar a futbol.
I a partir dels 24 tennis (federat).
Des de fa 3 o 4 anys curses a peu primer i triatló desprès.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Soc aficionat al triatló des de l'any 2000 mes o menys. Treballava amb el Toni Arco i seguia amb molt interès les seves "animalades". Sempre vaig pensar que abans o desprès ho provaria.
Al club m'incorporo l'any 2008 desprès d'unes dures negociacions amb el presi.

Duatló o triatló?
Triatló! Mai he fet cap duatló. Trobo que li falta alguna cosa...

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M'agraden les 3. Son complementaries. I et permeten no avorrir-te de fer sempre el mateix. No destaco en cap, tot i que la cursa a peu es en la que millors resultats tinc.

Distància preferida?
Olímpic o Half (ben preparat).

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno molt poc, de 4/5 dies a la setmana.
Entre setmana 1 o 2 de natació. I 2 de cursa a peu (de menys d'una hora). I el cap de setmana, bici un dia i l’altre cursa llarga. Sempre que puc en companyia d'algú del club (Sergi a Tossa i Toni pel Vallès). Entre feina i família no tinc temps de mes.
Entre setmana al migdia, a l'hora de dinar. I el cap de setmana més tranquil, pel mati, ben aviat.
Amb nens petits, es moooolt complicat!!

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma addicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Dieta res.
Menjo de tot. Fisio mai (l’últim any cap cop). Nomes si em trenco.
Habitualment no estiro.
Ni em depilo. (No tinc temps..)

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Dino en 10 minuts. Cap de setmana matino molt... No faig més sacrificis. No em compensa sortir a córrer a les 10 de la nit o anar a la piscina a les 6 del mati (com fan altres).

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
M'aporta moltes coses... Em permet estar en forma i em fa de vàlvula d'escapament. Estic mes content quan faig esport.
També em permet lluitar per un objectiu, superar els reptes que em proposo, i a més, m'ha permès conèixer molta gent collonuda.

Quins altres esports practiques?
Ara mateix només triatló. Curses i bici a l’hivern i triatló a l'estiu. Algun partidet de tennis de tant en tant...

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
M'agradaria anar aconseguint nous reptes sempre.
Debutar en marató, fer-ne una en menys de 3 hores i córrer la de Nova York. Aconseguir acabar un Ironman, guanyar la Cingle Lliga, pujar el Tourmalet, ... I seguir practicant esport, compartint-ho amb la família i companys de club.

Curses cap de setmana

2011-06-30T17:43:00.008Z

III Triatló Popular per relleus

En un format poc habitual tindrem representació de l'equip:
1er natació: Marc Castanyer
2on cursa a peu. Txema Morales
3er BTT: Josep Maria Rodriguez

Ironman Austria

En Toni Arco hi pren part camí d'assolir la fita de la prova 226 número 10 !!!

Travessa Núria-Queralt

Aqui hi prenem part la Barbara Sagi, l'Alex Clarasó i en Jordi Vilardaga.

Molta merda i que el temps ens acompanyi a tot@s.

Els que van anar al Tri de Manresa

2011-06-17T13:26:00.003Z

A la foto falta el Jaime, on eres?
I a la classificació adjunta ja surt en Luis, que me l'havia saltat quan vaig revisar lea classificació de la fede.

Resultat cat. masculina

Resultats cap de setmana 11-12 juny

2011-06-15T15:48:00.004Z

Uns quants al triatló de Manresa, un clàssic del calendari català, amb una natació durilla per el poc espai i la colla que eren, una bici per un terreny "no plà" i cursa a peu per circuit macó per els acompanyants, a 2 voltes amb els seus revolts de 180º.

I amb algun que altre "pique" veient els temps ;-)))

L'Enric recuperant-se de les lesions, ja treu el cap a les curses de 10km, amb un temps modestos, per ell, però que molts voldriem tenir de forma habitual.

I el Toni preparant l'IM d'Austria a la cicloturista més propera a Bcn.

Crónica del Campionat Espanya Triatló Cros 2011

2011-06-15T15:22:00.006Z

Dissabte 11
A les 9 30 vam sortir una grupeta direcció Caspe, la grupeta estava formada per Gabriel Cardeñosa “C.N Catalunya”, Miquel Comelles “C.N Caldes de Montbui” i jo mateix.
Després de 3 horetes de viatge arriben a Mequinensa, un llac gegant, on el principal atractiu a part d’un paratge impressionant, és la pesca del sirulu, cagada, el sirulu és un peix que ronda els 100 kg i 2 mts... si em fan por els peixos al mar, ja no “te cuento lo del sirulu”.
Són les 13h, no és l’hora de pensar en aquest peix i ens dirigim al circuit de btt, on preparem les bicis i anem a fer el reconeixement. Donem tres voltes al circuit de 6,5 km, i tinc molt bones sensacions. El circuit em va de perles, és un costant “puja-baixa”, amb senders ràpids i corbes tancades, aquí la Scott Scale 29 va que “se les pela”.
Un cop fet el circuit anem a menjar la carmanyola que ens hem preparat, evidentment la meva es totalment paleolítica: amanida, tonyina, ou i fruita, en resum “fibra, proteïna e hidrats no processats”.
Durant el menjar comentem el circuit, llocs per poder avançar al adversaris, pressió neumàtics i “fricades” varies.
El circuit de correr ni el fem, es una pista forestal amb 1 Km de pujada i 1 km de baixada.
L’aigua està a 22ºC i el circuit de natació és un quadrat amb 2 boies. Reprenem el tema dels sirulus ... ens diuen que no son agressius, “tampoc les meduses penso jo”, i que la setmana passada es van fer els campionats del mon de pesca de sirulu que els van alimentat molt be i que estan molt tranquils, es un consol, no?
Durant la tarda i un cop ocupada l’habitació del hotel descansem fins les 19h que es quan comença el briefing, cap novetat que no sàpigues.
Sortim a fer un vol per Caspe i al “lio”, vam decidir sopar en el mateix hotel, jo vaig continuar amb la meva alimentació de “cromañon” com diuen els companys, saltejat de verdures i bolets, “churrasco” de segon i de postres, fruita i fruits secs, mentres els companys es cruspeixen el “megaplat” de pasta.
Ens anem a dormir cap a les 24h.

Diumenge 12
El despertador sona a les 6h30. Els companys van a esmorzar,però jo ni parlar-ne, la cursa es fa en dejú, el menjar encara no me l’he guanyat i continuo al llit, fins les 7h30.
Arribem a les 8h15 al llac, deixo la btt el box i em preparo tot per poder córrer. Vaig al llac a nedar una mica, però no em tiro fins que no hi ha una trentena de triatletes a l’aigua. Es neda molt bé. Ens criden, faltan 10 minuts per les nou, l’hora de la sortida.
Les 9h00, donen la sortida des de dins de l’aigua. Els bons nedadors de seguida agafen distancia, jo intento concentrar-me en nedar el millor que puc, em trobo bé i còmode, especialment en els 400 m finals on he pogut passar al capdavant d’un grup de 4 que anàvem.
Conscient de que puc fer una bona bici, surto amb la Scale 29 a tota hòstia, les cames van soles.
Ja a la primera trialera de pujada faig una bona escabetxinada, check-control en marxa i a “tope”.
A la segona volta en donen referències, “vas 6 de la general”, i veig un grup de 4 corredors davant meu entre ells el Gabri, més conegut com “l’enterrador”, a la 3era volta contacto amb ells i m’escapo amb el Gabri a roda, fem una trialera de baixada fins boxes i arribo amb uns segons de avantatge i 2on de la general.
En la T2 perdo una mica i surto amb el Gabri corrent, “puto galgo” com corre, el puc aguantar uns metres però de seguida comença a ficar distancia -Gabri millor temps corrent i campió del seu GE-. Vaig aguantar la primera volta però durant la segona van començar a passar-me molts corredors. Al principi de la tercera volta anava quart de la categoria però veia que el tercer ja no agafava més distancia, també anava petat, com jo, i vaig intentar no perdre més durant la pujada, em vaig prendre una glucosa i un cop a dalt vaig baixar a mort, a prendre pel cul la meva fascitis plantar, i així vaig recuperar la tercera posició.

Per a mi va ser una cursa espectacular i molt emocionant tot i que sigui per grups d’edats. Els elit son un món a part.

Em quedo amb la cursa de bici, millor parcial de grups de edats, 196 ppm de màxima i 180 ppm de mitja, como en els vells temps, amb 28 anyets.
Per acabar en vaig menjar un entrepà de formatge i bacon amb una birra molt fresca, crec que me la mereixia.

escrit per en Josep Mª

Campionat Espanya triatló Cros 2011: Podi Josep Mª

2011-06-14T09:50:00.004Z

Enhorabona !!!

Calssificació

Boletí de la fetri

XI "triatló sprint" MATARÓ

2011-06-10T12:59:00.003Z

Aquest diumenge 5 de maig, per la pluja i precaució el duatló es va convertir en un aquatló, i els nostres representants van assolir aquests resultats:

291 Jaime. Natació el 482 amb un parcial de 00:21:36. Temps final 00:43:52
303 Pep . Natació el 296 amb un parcial de 00:19:14. Temps final 00:44:15

Extret de l'acta de la cursa:
Degut a les inclemències del temps, s’ha decidit amb l’organitzador, convocar una reunió amb els representants de Clubs i per 26 vots contra 15 s’ha pres la determinació de suspendre el triatló, per raons de seguretat i fer un aquatló, que constava de 1000 m. natació i 5.000 m. de cursa a peu.

EXTREME MAN triathlon salou-costa daurada 226

2011-06-10T11:36:00.009Z

A la càmara de sortida

Som-hi!!

En plena T1

on esta la camara?

Inici bici

A la T2

Àlex a la marató

Jordi acabant

Cròniques respectives: Àlex - Jordi

Campanya DGT: "me apunto a moverme en bici"

2011-06-06T10:41:00.001Z

Ironcat 2011: Eulàlia Lorés

2011-05-30T18:33:00.005Z

Ara fa gairebé un any que vaig decidir preparar el repte de fer l’Ironcat. Sembla mentida; bromes del temps. En un sol segon, el que tardes a creuar la línia de meta, passes de no ser a ser: ja sóc finisher!

I com ha estat? Molt esforç, per descomptat, moltes hores d'entrenament m’ho va advertir una noia finisher de l’any passat. Ah! i molt de suport, de molta gent: qui m’ha acompanyat entrenant el córrer, qui m’ha preparat entrenaments de natació, qui m’ha donat consells per la bicicleta, les paraules de qui m’ha animat a fer-ho, aquestes que et permeten visualitzar els reptes...

Perquè no us enganyo si us dic que és fins ara el repte atlètic més ambiciós i assolit de la meva vida. No ho veia gens clar, sobretot pels temps de tall, els temps límit: 10 hores per nedar i la bici, és just per mi, no ens enganyem. Si hagués fet el temps infernal de l’any passat...

El mar es va portar de conya, una bassa, i he tingut un entrenador de luxe, que m'ha ajudat moltíssim. En el millor dels casos em veia fent 1h35min (l’any passat feia els 1000 entre 25 i 26 minuts en un aquatló). Al final, 1h31’. I hauria posat 1h30’ si no m’hagués equivocat de boia a la darrera volta (estaven molt juntes en un costat del rectangle i el sol baix em va despistar; forma part del conjunt, oi?).

La bicicleta, us ho dic de debò, els primers 90 quilòmetres vaig disfrutar com una enana. Tant que m’avorria entrenant els diumenges al matí, fent voltes i voltes a la Zona Franca... Ara bé, de les 13 a les 16:30 h de bici, quan vaig acabar, un infern de vent, impotència i molta lluita (el Delta és així, el vent va pujant durant el dia). Si no fos per la gent que em va animar i em va proveir... (gràcies: Enric)

I jo esperava arribar a la marató, deixar enrere el terreny més hostil, però estava feta unos zorros. Un noi em va dir, aquí comença la competició, quanta raó tenia! Vaig haver de fer mans i mànigues per controlar les rampes, corrent a passetes de riure, a 7 el quilòmetre (ni me'n recordo el temps que feia que no em passava, potser des de la primera marató el 1996). I de nou vent fort en contra i a favor, sorra a l'aire, una caiguda amb una xarxa i pluja i més vent la darrera hora. Però calia patir, patir i patir, escoltar els amics (recontragràcies, Enric), un company de club, el Jordi Vilardaga (moltes gràcies per animar-me), el públic en basc (Aupa neska!), en castellà -¡Este 79! (el meu dorsal)-, els amics del Jovent79... i algun membre de l'organització que em va animar moltíssim: em deien, vinga que si continues a 7 entres al tall, i vaig entrar al tall i vaig arribar a meta, acompanyada de la poli, del jutge, d'un espontani els darrers metres.

Us ho juro, em vaig trencar per dins, quina emoció, molta gent cridant, felicitant-me, petons, abraçades... Quina passada! Sóc la dona de ferro més feliç del món! Ah, i campiona de Catalunya de llarga distància categoria V1 (això només era una propina)! En realitat, jo volia la samarreta de finisher, us ho juro, i em vaig enrocar amb aquesta idea: 1 volta, 2, 3, 4, 5... 6 i ja està!

Jo sabia que no era impossible, però sí molt difícil, per descomptat. Sense temps límit, era molt més segur. A posteriori, agraeixo el temps límit, em vaig espavilar, no es podia caminar a la marató i jo hagués caminat, com tants altres ho van fer. Ves! S'ho podien permetre! Aquesta és una prova d'equilibris: no és la suma de tres esports, és una única disciplina i un únic esforç que cal gestionar tant físicament com mentalment.

Ara ja està. Molt bon sabor de boca, i a veure que hi ha més enllà. Ja ho veurem, el temps i l’entrenament ho diran.

Sergi Colom i Jacob

2011-05-30T09:11:00.004Z

Nom, nick i categoria tri
Sergi Colom i Jacob, alies sergix, V1M.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
De petit vaig fer natació fins els 14 anys. En aquells temps nadava be. Ho vaig deixar fins fa uns tres anys. Em va costar molt tornar a l’aigua desprès de mes de vint sense nedar en serio. Vaig jugar a futbol i bàsquet.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
A l’any 2007 em va picar el “gusanillo” del triatló. Vaig veure el primer triatló olímpic de Tossa i em vaig dir: L’any que ve tinc que ser jo aquí, i així va ser. Al CTCB vaig entrar al 2010 a traves d’en David.

Duatló o triatló?
Triatló I duatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M’encanta el ciclisme i es la que porto millor. L’any que ve faré alguna marxa cicloturista.

Distància preferida?
Olímpica, aquest any provaré la mitja distancia.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Normalment cinc o sis dies a la setmana. Per Barcelona I Tossa de Mar. Entreno sol, menys els caps de setmana que coincidim amb el David a Tossa. De fet ens podríem juntar els que vivim a BCN per fer un entreno conjunt a la setmana.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma addicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Dieta mediterrània. No m’estic de quasi res però no abuso de res. Dormo entre sis i set hores diàries. Fisio només si tinc alguna lesió.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Es complicat, però per horaris de feina m’ho puc muntar be. El sacrifici es no estar amb el nen mentre entrenes.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Disciplina, motivació I saber lluitar pels teus objectius.

Quins altres esports practiques?
Esquiar quan puc. L’any que ve vull provar amb l’esqui de fons.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Marató de sables, titan desert, marató de NY, UTMB, i per suposat qualsevol IM. El somni es Hawai i serà sempre un somni.

Resultats Half Calella, dmg 26 maig 2011

2011-05-30T08:13:00.004Z

Enhorabona !!!

Eulàlia Lorés

2011-05-26T07:24:00.006Z

Nom, nick i categoria tri
Eulàlia Lorés Otzet. Eulàlia. Vet1F.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des del 1973. Gimnàsia esportiva, natació, bàsquet, atletisme, triatló i aquatló.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Primer d’espectadora, als anys 80. Com a curiositat, us puc explicar que vaig fer de jutge en dos o més triatlons olímpics quan no es podia «xupar» roda (recordo un a BCN per Montjuïch i un a Banyoles). Em moria de ganes de fer-ho, però no gosava.
Vaig començar l'any 2001 amb el I Aquatló de Caldes de Malavella, una competició que he fet gairebé cada any. El primer triatló el vaig fer l’any 2004 a Mataró. D’aleshores ençà he fet 12 triatlons: 8 sprint, 2 encara més curts populars, 1 indoor que vaig guanyar, i un format ironman a l’ironcat (darrere a entrar al tall i primera de categoria V1 al Campionat de Catalunya de llarga distància). Mai he aconseguit fer un olímpic perquè en les dues ocasions que ho he provat he petat la roda.
He fet 33 aquatlons i cap duatló. Al CTCB hi sóc des del 2008, després de passar pel Jovent79.

Duatló o triatló?
Triatló. Però per sobre de tot, aquatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M'agrada el conjunt, però la favorita i la que se'm dóna millor és córrer a peu. Aquest any he après a anar en bicicleta de carreres i m’he posat les fixacions. Reconec que és una disciplina que sempre m’ha imposat.

Distància preferida?
Aquatló.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Habitualment durant l’hivern entrenava poca natació i menys bicicleta. Córrer 4 dies sempre, per fer entre 4 i 7 hores depèn del moment de la temporada i de l’objectiu. A partir de la primavera em posava un o dos dies a nedar i rodillo de bicicleta, amb alguna sortideta. El córrer sovint l’entreno acompanyat.
Aquest any he canviat radicalment el pla. Feia molt de temps que volia afrontar un ironman, per posar a prova la resistència, ja que la velocitat no ha estat mai el meu fort. Hi he dedicat entre 8 i 10 entrenaments a la setmana: 3 de natació, amb un pla d’entrenament, però sola (unes 4hores); tres de bicicleta (de 5 a 9 hores); tres de córrer (de 3 a 5 hores). Per tant, entre 12 i 16 hores la setmana.
A partir d’ara, faré una barreja de les dues idees.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma addicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Si tinc una competició llarga (marató o aquest Ironcat), miro de dormir les hores. Dieta normal i equilibrada.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
No hi ha problemes de conciliació. Les filles s'espavilen força i l'Enric (que està al club amb nosaltres) també entrena. Pel que fa la feina, era el més pesat i complicat en determinats moments de l’any.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Satisfacció personal, varietat i emocions, bon estat físic, vida social a les competicions i en alguns entrenaments, ganes de superar-me, joventut, superar les pors i els fantasmes, alguna emprenyada amb la manca d’espai que hi ha per practicar el ciclisme, menjades de coco a les tirades llargues de bici,...

Quins altres esports practiques?
Atletisme i natació.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
De fet, aquest any he assolit un repte que pensava que em costaria dos anys, o que podia ser que no assolís del tot (fer-ho sense entrar en els temps preestablerts). Voldria fer un olímpic sense petar la roda i amb un temps digne. Estic molt satisfeta, però mentalment cansada. M’agradaria millorar les meves marques en les distàncies més curtes (per això tinc la intenció de seguir entrenant de manera continuada les tres disciplines tot l’any.

Palmarès

Atletisme (universitari)
- Mitja Marató: 1a, 2a i 3a a Campionats de Catalunya Universitari.
- Marató: 2aCampionat de Catalunya universitari.

Atletisme (veterà)
- 10km ruta: 2a Campionat de Catalunya Veterans, dues vegades.
- Mitja Marató: 3a Campionat de Catalunya Veterans.
- Marató: 3a Campionat de Catalunya Veterans.

Triatló
- 1a Campionat de Catalunya de Triatló de llarga distància de veterans. Ampolla, maig de 2011.
Aquatló
- Categoria F40: 1a Campionat de Catalunya, dues vegades.
- Categoria F45: 1a (dues vegades), 2a Campionat de Catalunya. 1a i 3a Campionat d'Espanya.
- Categoria Veterana 1: 1a Campionat de Catalunya.

Natació
- Categoria F40: 3a Campionat de Catalunya Màster 100 braça. 2a Campionat de Catalunya Màster 200 estils.
- Categoria +200: 1a Campionat de Catalunya Màster 4x50 estils.
- Categoria F45: 3a Campionat de Catalunya Màster 200 m braça.

Jordi Vilardaga

2011-05-25T17:05:00.002Z

Nom, nick i categoria tri
Jordi Vilardaga, hdfcat, V1M.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des dels 10 anys, allà per el 1980. Vaig anar practicant judo, bàsquet, esquí alpí i cursa a peu fins aterrar al triatló.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Veient un reportatge de Hawai per la tele, vaig dir que jo ho volia fer aquell esport algun dia, i el meu germà em va tractar de "boig". I allà per el 95 es van creuar, en el meu camí, uns companys d’universitat, que en feien, l’Alfons, l’Albert i el Gami i va ser coneixe’ls i debutar en marató i en duatló (BTT amb slics) amb una setmana de diferencia, i al cap de 2 mesos ja estava corrent el meu 1er triatló, al Campionat d'Espanya Universitari, a la Manga del Mar Menor, tot amb material de préstec d’en Gami (en aquella epoca era un secall).
Al CTCB vaig aterrar al 08/09 gràcies al presi, i la presencia d'amics gamilligueros que hi havien aterrat.

Duatló o triatló?
Triatló sense drafting.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Més aviat, sóc un ànec que toca tots els pals i cap de bé, amb una evolució natatòria força bona. Però si haig de destacar quelcom, destacaria en negatiu les meves prestacions ciclistes.

Distància preferida?
Llarga distància.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
La dedicació meva és molt variable, en funció de la disponibilitat familiar i laboral, i de la proximitat a les curses. Natació de 0 a 4 dies, cursa a peu de 0 a 3 dies i bici al corró o els caps de setmana de 0 a 3dies. I de tant en tant, aprofito els 26km que tinc fins a la feina per anar-hi corrent o amb bici, BTT o de carretera quan allarga el dia.
Intentant combinar els entrenaments amb altres companys el màxim possible, per .
Llocs més habituals, Barcelona ciutat, Vallès Oriental i Berguedà.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma addicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Menjo de tot però he deixat endarrere les fartaneres, i intento no abusar de greixos ni salses. Ah! i algun bon "caldo" el cap de setmana.
Dormir ho haig de millorar ja que entre setmana dormo de 5 a 7 hores, com a molt.
Des de la lesió als isquios del febrer 2008, en Josep (podòleg) i la Sole (fisio), han passat a formar part de la preparació, i les visites a la fisio en les fases d'entrenament fort poden ser quinzenals.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Ajustant les agendes i entrenant a 1a hora del dia o a la nit, quan els petits se'n van a dormir. I els caps de setmana cerquem la forma que el sacrifici de la família sigui el mínim possible.
Entrenar de forma constant suposa un esforç físic, mental i pecuniari, però no un sacrifici … com la dita diu "la sarna con gusto no pica".

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Diversió, a més de compensar el ritme de vida diari, l’estres laboral….Vaja em serveix de vàlvula per desconnectar. A més, em permet conèixer molta gent i anar fent una colla d'amics "sanotes i picats de collons", millor dit "sonats i picats de collons".

Quins altres esports practiques?
I des de que vaig descubrir el triatló, tots els esports de fons que puc, i quantes més hores millor. La darrera incorporació els patins en línia.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Per sort hi ha més curses que dies té l’any i no me les acabaré ;-)) . Però resumint-ho, però poc, marató NY, doblet maratons de Berlin (ds patins i dmg a peu), fer un marató sub3h, Marathon des Sables, travessa de l’Estret, l’UTMB, un IM a cada continent i l'IM Hawai, encara que el darrer és una utopia fins que passi de V2 i em toqui la loteria.. i seria la repera participar en un IM/marató amb els fills i la dona.

Toni Arco

2011-05-25T16:21:00.003Z

Nom, nick i categoria tri
Antonio Manuel Arco Torres (Toni, si us plau) / Stotan / Ironman

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Desde ben petit, és el que més m'agrada. A la TV m'ho empasso tot i encara, de tant en tant, m'empenedeixo de no haver fet INEF.
Futbol, Duatló, Triatlo, BTT, Tennis, Atletisme, Escacs, Esquí, Volei, Balonmano, Futbol Americà (se'm volien emportar als EUA!), Bàsquet,… de tot!

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Crec que va ser pel 95 o 96. Jo coneixia aquest mundillo de parlar amb un amic als JJOO de BCN que li sonava que existia el duatló (la natació ni la contemplàvem) i pel 96 o així vam veure junts el reportatge de l'IM Hawai de l'Alix a Eurosport. Vaig flipar i pensar que jo volia fer-ho però la natació em donava 'por', jo nedava 25 metres i havia d'aturar-me (malauradament no he millorat gaire). Aquell any vaig debutar a St Joan Abadesses en un duatló sense dràfting amb una bici que em van deixar. Fins al 2000 que m'ho vaig prendre més 'seriosament', feia un o dos duatlons a l'any i poc més. Ah! I la història de l'Andreu a LZ 95.
se’m dóna millor.
4ª temporada! Em sonava d'haver-ho vist a les classis de l'any passat però no sabia ni on estaven aquests cingles. Sempre m'he federat com a independent però arrel de compartir algunes curses amb el Jordi V li vaig preguntar per com s'ho muntava ell. El sopar de la Gamilliga amb el Jordi Espanyol i que valoro més el 'bon rollo' que els temes competitius/econòmics van ser la clau.

Duatló o triatló?
Se’m dóna millor el Duatló però m’agrada més el Tri.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
La cursa a peu que és alhora la que se’m dóna millor.

Distància preferida?
IM i si no qualsevol sense dràfting (això sobretot).

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
En un 95% sol. Intento que em surtin unes 8 hores/setmana però com no tinc gaire temps per agafar la bici no arribo normalment. Entreno pel Vallès.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
No faig dieta encara que em cuido més desde fa 3-4 anyets i ho he notat positivament, dormo poquet i el fisio l’he vist un parell de vegades a la meva vida. La veritat és que sóc un desastre per l’anomenat ‘entrenament invisible’.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
La família es el primer i encara que tinc molta llibertat per entrenar, de vegades sóc jo el que em poso barreres ja que m'agrada fer massa coses pel poc temps del que disposo, això em suposa matinades tremendes, entrenar al migdia sigui hivern o estiu, etc.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Autoestima, salut, grans amics, disciplina, desconnexió dels problemes… moltes coses!

Quins altres esports practiques?
Malauradament no em queda temps per fer més coses. Perquè passejar a la peque no compta, oi?

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
M’agradaria anar a Hawaii i córrer la Marató de NY, espero cumplir aviat el segon d’ells.

Carles Costa

2011-05-25T16:19:00.002Z

Nom, nick i categoria tri
Carles Costa. Nick: Selrac

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Em sembla que sempre he fet esport, pero el primer triatlo va ser al '93. Abans havia fet 7anys de waterpolo, i abans basquet.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Al final de la temporada 91-92 vaig deixar el waterpolo per l'exigencia que comportava i per no deixar la natació em van sugerir començar amb els triatlons. Al club hi he arribat despres de tres anys entrenant amb l'Andreu i el Txema, soc nou d'aquest any.

Duatló o triatló?
Triatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
L'aigua es el que més m'agrada i se'm dona millor.

Distància preferida?
Potser l'Olimpica.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Dilluns piscina, dimarts correr, dimecres piscina dijous correr, divendres i dissabte bici si puc.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
NO

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Sacrifico l'hora de dinar i l'aprofito per entrenar. Al vespre quan la canalla dorm.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
El triatló em permet entrenar sense cansar-me de cap dels esports, i a més es complementa perfectament amb els altres esports que m'agraden.

Quins altres esports practiques?
Escalada, esqui de muntanya, btt. La muntanya en general.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
No en tinc cap a llarg termini, els vaig marcant a cada temporada i aquest any toca la Carros de Foc!

Jordi Samaniego

2011-05-25T15:53:00.005Z

Nom, nick i categoria tri
Jordi Samaniego, el meu nick Sama, ABM de moment...

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
De ben petit, Atletisme i futbol en aquest últim vaig ser al base de l'Espanyol.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Vaig debutar en un tri sprint com un repte personal l'any 2008 i al CTCB a través d'en David Capera mentre animàvem a en Marcel Zamora en la 1a edició del Challenge de Calella.

Duatló o triatló?
Triatló i duatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M'agraden les tres però soc dolent a totes, potser duc millor la bicicleta...

Distància preferida?
per ara olímpica.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Com i quan puc. Màxim 6 dies/ setmama. El Masnou i on es pugui, sempre millor en companyia.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Vida sana, dieta variada sense cap en especial i força hidratació. Dormir el que puc i fisioterapeuta quan estic cardat.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Malament de vegades, mitjanament bé d'altres.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Bàsicament vida i motivació

Quins altres esports practiques?
Sky, BTT i Windsurf aquest estiu.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Aquest any debuto en LLD, 1/2 IM i IM.

Álex Claraso

2011-05-25T15:33:00.002Z

Nom, nick i categoria tri
Álex Claraso ( Carbassó )

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Vaig començar quan vaig tenir problemes d'esquena , dues hernies i una protuberancia, vaig començar a nadar i una cosa porta a l'altre , em vaig apuntar el campeonat del mon de llarga distancia Home de Ferro , amb una bici prestada fa 8 anys.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
És el meu club de sempre .

Duatló o triatló?
tri.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
m'agraden les tres, cada una és un repte. Tots tres per igual de malament.

Distància preferida?
llarga distancia quan mes millor

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Intento entrenar 7 dies a la setmana, però no sempre me'n surto. Unes 15 hores, nedo 4-5 dies, en pedalo 3-4 i corro 3 dies. Amb 2-3 sessions de peses per setmana.
Entreno força sol, a l'Arsenal, el Masnou, carretera de les Aigües, Nacional 2...

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
No segueixo dieta, però sempre he cuidat el que menjo. La base de la meva alimentació és la fruita, verdura i amanida, menys pollastre i mes peix, I XOCOLATA!!!. Dormir es lo millor, quasi 9 hores el dia i si puc mes millor.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Com puc. Quan vaig apretat de temps, miro de fer una sessió al matí, que ha d'acabar a les 8, esmorzar i anar al cole. I al migdia una altra sessió. El principal sacrifici és que moltes vegades entreno quan puc, i a l'estiu, sovint és a l'hora de dinar...

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Vida. Sense l'esport estaria tancat.

Quins altres esports practiques?
A tots els que puc i mes , windsurf , enduro , etc...

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Totes aquelles carreras que no hi he anat fins ara.

Pep Mesas

2011-05-25T15:19:00.002Z

Nom, nick i categoria tri
Pep Mesas / "Pep" / V1M.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des de que tin ús de raó, amb més torpesa que talent, he practicat amb llicència futbol, handbol, natació, hoquei patins, waterpolo, cursa a peu, triatló... I fent l'animal, uns quants més !!

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Vaig entrar al 2005, cremat de preparar una competició internacional d'atletisme en pista. Vaig estar una anys com a independent fins diria el 2008, que vaig entrar de la mà del presi.

Duatló o triatló?
tri.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Triatló, triatló !! Aquatló i duatló son macos, peeeeeeero... ;-)

Distància preferida?
Vinc de la cursa a peu, i és el que s'em dona millor, tot i que l'adrenalina de l'entrada a l'aigua no té preu. Diria que a a natació també em trobo més a prop de la natura. Soc bastant torpe a les transicions i haig de millorar en la bici. Diria que de l'aigua surto de la meitat, a la bici soc vagó de cua i a la cursa recupero força.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Quan més llarga, millor, però diria que l'Olimpic és el que millor assimilo ara per ara. La meva ment és de ultrafondista, però el meu cos encara no ho sap!!

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Trampejo els entrenos sol, en qualsevol forat espai-temporal que trobi, ja sigui nedant despres de la feina o anant i tornant dels llocs a pota i amb la roba a la motxilla...

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Habitualment, nedo un o dos dies a la setmana, corro quan puc, fent "la qualitat" dimarts i/o dijous i vaig en bici quan el pluri em té a casa els caps de setmana (cada quinze dies), tot i que una/dues sessions de rodillo cauen. A partir de maig fins setembre podré entrenar "decentment" i passaré a fer tres/quatre dies d'aigua i bici tots els caps de setmana.
Menjo com un jabalí, dormo poc i nomes vaig al fisio quan algo em fa mal més de dos setmanes seguides. Ja diuen que en casa del herrero... :)
Con mucho dolorrrrrr !! El fet de tenir dos feines (una en la qual mai pots preveure les agendes més enllà d'una setmana vista) i una familia fa que entreni quan trobo un forat. Crec que, menys a la franja de les 00.00 a les 05.00, he entrenat en algun cop de la meva vida a qualsevol hora del dia o la nit. Sacrificis? No sé si diria que son sacrificis, però si que has de prioritzar, i de vegades, l'entrenament no és prioritari... :)

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Pregunta sesuda !! Una mena de ser. Vaig tenir la sort de coneixer el començar en aquest mundillu dos o tres persones que em van fer veure el sentit lúdic del triatló, i això va fer que l'enfoques com a un divertimento, amb la pressió justa i amb moltes ganes de proposar reptes i mirar d'aconseguir-los.

Quins altres esports practiques?
Ara per ara, cursa a peu, principalment travesses de muntanya i maratons "turistiques" quan puc. Aps!! I m'encanta el cross!!! Vull començar a fer travesses de natació, pero noi, si no entrenes una mica...

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Em vaig deixar una part de mi a la carretera entre l'Ampolla i Camarles, a l'Ironcat 2010 i tinc la intenció de tornar-lo a buscar. No tinc pressa, perque sé que està en un racó del paradís, però l'aniré a buscar. I de la resta, bueno, m'agradaria participar en tantes per tants motius que...

2011-05-25T07:25:00.003Z

nova capçalera gràcies a la bona feina d'en Marc Castanyer

SANLU

2011-05-24T12:14:00.004Z

Patrocinador temporada 2011

www.construcciones-sanlu.com

sa & fresc

2011-05-24T12:02:00.004Z

Patrocinador temporada 2011

enllaç al facebook

www.saifresc.cat (properament)

Ubicació: Av. Rabassaires 46. Mollet de Vallès. (A sobre del nou centre de la cadena Decathlon a Mollet)

DISA

2011-05-24T11:57:00.007Z

Patrocinador temporada 2011

www.disa.ws

Marc Castanyer

2011-05-23T15:35:00.003Z

Nom, nick i categoria tri
Marc Castanyer. sense nick. jove promesa

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
de sempre. per ordre cronològic: judo, futbol, natació (la vaig deixar perquè em feien competir en esquena que no m'agradava), squash, running (segueixo), mtb (segueixo), peses (segueixo), wu-shu, kick boxing, snowboard (segueixo), escalada, duatló, tri (segueixo).

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
als 17 ja combinava running i mtb, però fins fa 4 anys no vaig plantejar'm-ho com a esport en sí. i en menys d'un any d'entrenar ja vagi passar al triatló. és el meu club de sempre jajajaja. al començar a entrenar l'alex clarassó ens va animar a fer-nos-en.

Duatló o triatló?
tri.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
m'agraden les tres, cada una és un repte. tinc més facilitat pel running, però he de vigilar amb les lesions.

Distància preferida?
olímpic i estic segur que B

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
intento entrenar 7 dies a la setmana, però no sempre me'n surto. unes 15 hores. nedo 4-5 dies, en pedalo 3-4 i corro 3 dies. amb 2-3 sessions de peses per setmana. entreno força sol, a l'arsenal, el masnou, carretera de les aigües, nacional 2...

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
no segueixo dieta, però sempre he cuidat el que menjo. la base de la meva alimentació és la fruita, verdura i amanida, més pollastre i peix, I XOCOLATA!!!. no tinc clar que dormi prou i vaig al fisio molt menys del que necessito.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
com puc. quan vaig apretat de temps, miro de fer una sessió al matí, que ha d'acabar a les 8 quan desperto a la peque per esmorzar i anar al cole. i al migdia una altra sessió. el principal sacrifici és que moltes vegades entreno quan puc, i a l'estiu, sovint és a l'hora de dinar...

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
vida. sense l'esport estaria tancat.

Quins altres esports practiques?
actualment estic autolimitat al tri, mtb i snowboard. no tinc temps ni espai per més joguets.
marathon de sables!!!

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
marathon de sables!!!

Andreu Bartuí

2011-05-23T14:14:00.004Z

Nom, nick i categoria tri
Andreu Bartuí. Ironyoyito. Mòmies.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des de sempre. Bàsquet fins als 20. Des del 21 maratons i atletisme de fons i des dels 22 també triatló.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
La meva nòvia em va regalar una bici, de carretera, la btt encara no s'havi "inventat". Vaig assabentar-me que es feia un triatló l'any 1988 a Manresa i vaig decidir provar, amb por d'ofegar-me a la natació. Hi vaig anar i fins avui. Al CTCB de la ma del presi i uns amics, ara ja fa tres o quatre anys.

Duatló o triatló?
Abans duatló, ara triatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Si entreno, corrents vaig bé. Però no em quedo en cap, m'agrada el conjunt d'aquest esport, transicions incloses.

Distància preferida?
M'agraden totes, no tinc preferències.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)

Ara estic una mica despistat, però direm que acostumo a entrenar a migdia amb el grup de la UAB

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
No.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Cap sacrifici. El dia que hagi de sacrificar un dinar amb la família , o contracti un cangur per estar amb els nens i anar a entrenar, voldrà dir que m'he xirulat. A mi entrenar em diverteix però no m'obsessiona, i si m'haig de saltar un entreno me'l salto i no passa res.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Despeses?? No, diversió, bàsicament diversió.

Quins altres esports practiques?
Cap, encara que de tant en tant m'agradaria fer algun partidet de bàsquet.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Cap en concret. Però hi ha una cosa que em fa il•lusió. Algun dia fer algun triatló i que hi competeixin també algun (o tots!) dels meus fills i que em guanyin, és clar...

Enric Hernández March

2011-05-20T13:31:00.006Z

Nom, nick i categoria tri
Enric Hernández March. Enric59. Vet2M.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des del 1978.
Atletisme.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Vaig començar l'any 1987. Al CTCB hi sóc des del 2008, després de passar pel C.N. Barcelona i el Jovent79

Duatló o triatló?
Triatló. Però per sobre de tot, aquatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
M'agrada el conjunt, però la favorita i la que se'm dóna millor és córrer a peu.

Distància preferida?
Triatló Olímpic.

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)

Quan entreno, hi dedico unes 12 h a la setmana. Natació i bici, sol; atletisme, amb els companys del meu club (Adidas-Domingo Catalán)

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Faig vida normal en tots els sentits. Físio, sí: un cop al mes.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
No hi ha problemes de conciliació. Les filles s'espavilen soles i l'Eulàlia (que està al club amb nosaltres) també entrena.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Ordre i disciplina en la resta d'activitats de la vida.

Quins altres esports practiques?
Atletisme i natació.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Ja ho he fet gairebé tot. En tot cas, ser campió d'Espanya d'Aquatló, en el meu grup d'Edat. I provar el Mundial.

Palmarès

Atletisme (veterà)
- 400mll: 2 campionats de Catalunya, 4 subcampionats de Catalunya i 3 bronzes.
- 800mll: 1 campionat de Catalunya
- 1500mll: 2 bronzes campionat de Catalunya
- 5000mll: 1 subcampionat i 1 bronze campionat de Catalunya.
- 4x400: 3 campionats de Catalunyai 1 bronze campionat de Catalunya.
- 4x200: 1 subcampionat de Catalunya
- 10000 (ruta): 1 bronze campionat de Catalunya
- Marató: 1 campionat de Catalunya i 1 subcampionat de Catalunya
- Curses de muntanya: 1 subcampionat de Catalunya i 1 bronze campionat de Catalunya.
Aquatló
- 1 subcampionat d'Espanya, 1 bronze subcampionat d'Espanya, 1 campionat de Catalunya, 4 subcampionat de Catalunya i 2 bronzes campionat de Catalunya.

Natació

Aigües obertes: 1 subcampionat de Catalunya.
100 braça: 1 subcampionat de Catalunya i 1 bronze campionat de Catalunya.
200 braça: 2 campionat de Catalunya
100 papallona: 1 bronze campionat de Catalunya

Bàrbara Sagi Barrera

2011-05-20T10:21:00.010Z

Nom, nick i categoria tri
Bàrbara Sagi Barrera.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des de l’any 2002 però entre mig dos embarassos. Bici, mountain bike, natació i córrer.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Com: vaig entrenar perquè l’Alex practicava i em va animar a provar-ho. Quan: Triatló de Porto Colom any 2009. Al Club des de l’inici.

Duatló o triatló?
Triatló

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
El córrer. El córrer.

Distància preferida?
Half

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Tots els dies de la setmana excepte un de descans. Sola o amb grup a Barcelona, Collserola, Sant Feliu de Codines.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Dieta, 9 hores de son, fisio cada 15 dies en època de competicions i si no cada 3 setmanes.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Es molt difícil de combinar i més quan ets mare de dos! Però res és impossible! Es qüestió de saber-se organitzar.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
El triatló és un esport que és fàcil d’entrenar i que no et canses, ja que és molt divertit entrenar les diferents modalitats i la qual cosa t’evita les possibles lesions de només practicar un esport.

Quins altres esports practiques?
Ultra run

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Uffff molts !!! Però m’encantaria participar a Sables, a l’UTMB i un Ironman.

Guillermo Tuñí

2011-05-20T07:44:00.002Z

Nom, nick i categoria tri
Guillermo Tuñí / Nick: Guillermo / Cat: 40 añitos

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Desde molt petit. Natació , waterpolo al cnb (best club in the world), trialsin, atletisme, handbol, i ja de grandet bicicleta i curses de fons a peu .

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?

La culpa va ser del Jordi Español que em va enganyar i ...fins avui. Gracies Jordi!!.
Sempre al CTCB, encara que he tingut altres ofertes :))

Duatló o triatló?
Tri.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?

Bicicleta la que mes m'agrada, pero la que s'em dona millor, la natació sense dubtes.

Distància preferida?
Olimpic, pero ultimament distancia "mig ironman" (només he fet un ironman, pero en caurá algun altre).

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Entreno com i quan puc. La cursa a peu sol i per Barcelona normalment. La bici és cita obligada els dissabtes a sant Feliu i rodalies .

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
De tant en quan fisoterapeuta quan estic molt fotut .

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Els sacrificis son o matinar molt per sortir a correr, o no dinar, o sortir a hores en que millor estaría dormint .

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
L'esport en general em fa sentir millor, mes serenat, veure les coses de forma diferent. Molts amics , bones estones i algun viatget amb la familia i amics.

Quins altres esports practiques?
M'agrada sortir en moto a fer carreteres revirades, però això no ho considero esport .

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
Repetir un altre Ironman (Niça 2012) i Marathon des Sables (encara que ho veig complicadíssim sobre tot econòmicament

Jose Maria Morales

2011-05-19T15:04:00.010Z

Nom, nick i categoria tri
Jose Maria Morales, Txema, V1.

Des de quan fas esport? Quins esports has practicat?
Des dels 14 anys. Atletisme i Triatló.

Com i quan vas entrar al món del duatló/triatló? I al CTCB?
Al any 2000, i al CTCB al 2010.

Duatló o triatló?
Triatló.

De les tres disciplines del triatló, quina t'agrada més? Quina se't dona millor?
Còrrer i còrrer.

Distància preferida?
Aún no me he decidido :-) .

Com entrenes? (Dies/hores a la setmana, llocs d'entrenament, sol o en grup…)
Número de horas variable (mínimo 5 y máximo 8-10) Entre 5 y 6 días a la semana. Natación y carrera en las instalaciones y aledaños de la UAB, en grupo. Ciclismo, mucho rodillo y en primavera-verano por la zona de Blanes.

A part de l'entrenament, et cuides d'alguna forma adicional? (dieta, hores de son, fisioterapeuta, …)
Res de res.

Com combines triatló, feina i família? Quins sacrificis has de fer?
Con mucho cuidado.
Prescindir de mi tiempo para la comida y de las tumbonas del camping de Blanes.

Què t'aporta el triatló a la teva vida?
Tener algo que me provoca la necesidad de intentar superarme.

Quins altres esports practiques?
Cap.

Quin és el gran repte esportiu que t'agradaria assolir o cursa somni a participar?
IronMan, snif, snif... falta de resolución mental. Sería espectacular poder competir en Hawaii, he visto que a partir de los 70 años está chupado clasificarse.

Nova capçalera ....

2011-05-19T10:58:00.003Z

... provisional i nou disseny per reactivar el bloc

Noves equipacions al forn...

2011-05-19T10:35:00.005Z

.. i nous patrocinadors (moltes gràcies per col·laborar)

Mono:

Top + malles:

Fi de la temporada 2010

2010-10-16T22:55:00.002Z

Amb el Campionat de Catalunya d'Aquatló d'avui a Badalona, s'ha acabat la temporada triatlètica. Un cop més, tot i la lesió d'isquis que arrossego des del 20 de juliol i una bronquitis, hi ha hagut medalla V2M: un nou Subcampionat de Catalunya. I l'Eulàlia, per variar, 1a al grup 45-49, alimentant el seu nínxol ecològic particular i aportant nous llorers al club. No us queixareu!

Des del Campionat d'Espanya d'Aquatló a Águilas fins avui han caigut alguns podis més. 2n V2M al Triatló de Sitges, el 9 de maig; 2n V2M a l'Aquatló de Platja d'Aro, el 5 de juny; 3r absolut a l'Aquatló de Dosrius; i 2n V2M al Triatló (aquatló) de Vilanova, del 10 d'octubre.

Tanco la temporada, doncs, amb 5 segons llocs i 3 tercers pel CTCB.

Ara toca recuperar-se de la lesió bilateral d'isquiotibials que arrossego des del 20 de juliol i que no em deixa córrer com jo sé i planificar la temporada que ve. M'agradaria fer un Half IM planer. Buscarem.

Campionat d'Espanya d'Aquatló. Águilas 29/05/2010

2010-06-07T10:10:00.008Z

L'Enric en el primer segment de cursa a peu

Un cop més, doble podi per a CTCB!

En el meu cas només va poder ser medalla de bronze. L'or va ser per a González-Espresati, campió del món veterà de triatló.

L'Enric, medalla de bronze 50-54M

Vaig nedar prou bé, però corrent no estava fi com altres vegades. L'Ironcat encara pesa a les cames.

Per l'Eulàlia, a la seva categoria, va ser l'or que ja duia escrit el seu nom.

L'Eulàlia, medalla d'or 45-49F

A veure si fem unes samarretes perquè llueixin més els podis!

Quim que estàs en el cel...

2010-05-26T12:23:00.003Z

...et buscarem tots en el mar.

Gironella

Ironcat 2010

2010-05-21T10:21:00.012Z

Pep i Enric encotillats a tres quarts de 7 del matí

Bé, companys, la segona triatló com a CTCB ja és al sac. I no ha estat qualsevol cosa: l'Ironcat.
Fa un mes i mig Òscar em va passar la seva inscripció i m'hi vaig tirar de cap. Mai havia fet un ironman i tampoc tenia massa temps per preparar aquest, però després de tres mesos sense entrenar, de les dues operacions, la teràpia i tot plegat, no sabia què preparar aquesta temporada. M'havia quedar molt dèbil muscularment i em vaig dedicar a fer volum. Poc des d'un punt de vista absolut, però més del que acostumo a fer habitualment.
Volia fer el triatló de Balaguer, així que vaig pensar que la natació i la bici de l'Ampolla em servirien com a entrenament. I si baixava de la bici i les cames anaven, faria mitja marató; i si les cames continuaven anant... acabaria.I vaig acabar. Ja sóc un finisher. Ja faré una crònica més detallada de l'experiència. Ara encara estic en un núvol. Si no heu vist les classificacions, el temps total va ser de 12h 39'. 1h 27' de natació (força bé tenint en compte la mala mar i el vent); 7h 10' reals, de bici: la resta de temps que surt a la classificació és la minutada que em vaig deixar a les transicions; el vent, un infern que no us podeu imaginar: 1h 30' la darrera volta, a 14 km/h, plat petit i pinyó gran com si estiguéssim fent un port.

I, deixeu-me que ho digui: 3h 25' a la marató, a 4:52/km, amb una comoditat increïble, i fent el 17è millor temps corrent de tots els participants! Encara em costa de creure-m'ho.

Finisher! 12h 39'

I en acabar, la festa va quedar arrodonida per a mi i pel club amb el meu 3r lloc a la categoria V2

3r V2M

I no vull acabar sense felicitar els companys d'aventura: Jordi, Joan Marc i Pep (sense tu jo no hauria estat aquí). I donar les gràcies a tots els que van venir a l'Ampolla a ajudar-me i a animar-me: Eulàlia, Bego, Dani, Òscar i Ferran.

1r triatló amb el CTCB

2010-05-10T10:20:00.003Z

Bé, companys, després de dos anys al club fent només d'aquatleta, he tornat al triatló. El que fa el número 58. Sitges.
La veritat és que em vaig sentir molt còmode, tot i les 3:30 h de bici del dissabte. Vaig anar tranquil gaudint del sol. Sí, del sol. Per fi sol! 1h12' modestos, però que van servir per fer 2n V2. Un altre podi pel club. Llàstima de la manca d'ambició, perquè, sense saber-ho, el Balaguer va quedar només a 15". Si ho arribo a saber...
Us deixo la foto del podi (No érem només dos, eh! El tercer tenia més pressa per tornar a casa que per córrer!).

2010-04-12T10:01:00.003Z

Dos anys sense treure-li la pols a la bicicleta; un tumor de coroides i dues operacions; quatre setmanes entrenant i... a la carretera de nou!

Rentrée al Duatló de Sant Joan de les Abadesses! El proper diumenge, el Duatló de Banyoles com entrenament de cara a la fita de la temporada: el Triatló B de Balaguer (ja tremolo!). Aquest any farem alguna cosa més que aquatlons, però el 29 de maig seré a Águilas lluitant pel podi del Campionat d'Espanya.

I pel camí... potser alguna sorpresa!

Enric Hernández March

VOLVEMOS!!!!

2010-03-28T23:37:00.000Z

Subo unas cuantas fotos recientes y, con tiempo, actualizo noticias.

RESULTATS

2009-07-13T17:25:00.018Z

Tenim pendent l'actualització dels últims (i molt bons) resultats:

Fa quinze dies, extraordinari doble pòdium al "Campeonato de España de Acuatlón" (Gijón 21/06/09):

Eulàlia Lores, tercera classificada G45-49F:

I l'Enric Hernández sots-campió d'España G50-54M !!:

Al "B" de Balaguer, treballadíssim debut del Pep a la mitja distància en un circuit duríssim on va necessitar més de 7 hores de lluita per acabar la cursa!!!

I aquest cap de setmana, presència en varis fronts: per un costat l'Andreu aprofita les escapades de cap de setmana per fer setè en un tri popular a Penyiscola:

L'Enric i l'Eulalia tornen a fer pòdium al ja clàssic "Swimming Cross" de Castellfollit, i el Guillermo (substituint a última hora Toni Colomo), el Toni Arco (per cert, que guapa la teva filla!!!) i el J.M Rodriguez fan un super-competitiu triplet al popular per relleus de Banyoles.

El primer fa una gran natació (25è amb molts nadadors "especialistes" a l'estany), el Toni en els 8km que rodegen el llac fa una gran remontada i aconssegueix passar el relleu al JM en 15a possiciò i aquest remata la feina entrant el desè a meta sobre un total de 107 equips. Gran feina, sens dubte.

Per que veieu el nivell del triatló "popular", aqui una foto del Guillermo amb el guanyador d'una Vuelta Ciclista a España Melcior Mauri (membre de l'equip guanyador):

Enhorabona a tots!!!

MANRESA

2009-06-15T17:47:00.003Z

Gran jornada ayer en Manresa.

Es este un divertido triatlón sprint organizado por la gente del Triatló Manresa con Amand Redondo a la cabeza. Amand es, además de uno de los mejores veteranos de Catalunya, y uno de los más experimentados triatletas y entrenadores del circuito catalán (p. ej.: es el único triatleta masculino que ha disputado todas las ediciones celebradas del olímpico de Barcelona) un auténtico experto también en la organización de carreras desde que montaba el añorado duatlón de carretera de Moià.

El enclave es ideal: un pequeño estanque, con espacio suficiente para meter a 200 personas a nadar 750 mtros sin muchos agobios, situado en medio de un parque donde poder hacer la carrera a pié con todo el circuito a la vista para poder controlar a los rivales y poder montar unos espaciosos boxes sobre hierba del que salen varias carreteras llanas pero con suficientes "toboganes" para hacerlas entretenidas.

Allí nos reunimos 8 miembros del Club en la que hasta la fecha es la mayor participación en una prueba oficial: (de izquierda a derecha de la imagen) Luis Gordón, Guillermo Tuñí, Josep M. Rodriguez, Jordi Español, Jaime Pérez (reciente incorporación), Andreu Bartuí, Txema Morales y Enric Balagué.

Habían, a priori, algunos duelos que se esperaban interesantes por lo de abiertos e igualados. Al final, Josep M. fue el mejor acabando el 69 de la general masculina con unos excelentes 1h04. Tras él entró Txema en 1h10 superando a Andreu (1h12) en los tres segmentos. Luego Guillermo, que tras una gran natación (85º parcial absoluto) desfalleció un poco en la bicicleta (1h14), Enric (1h17) en una sólida y equilibrada competición aguantó el ataque final de Jaime (1h18) que a su vez superaba a un Jordi desfondado (1h19) en el último km a pié. Cerrando el grupo, pero adquiriendo cada vez más confianza y estrenando bicicleta, Luis en 1h24.

Lo mejor, el ambiente en el grupo y la posición en la clasificación por equipos: 26º de los 37 que puntuaron. A ver si esto tiene continuidad!

FELIPE II

2009-05-26T22:57:00.012Z

Es a este monarca de los Austrias, también llamado "el prudente", al que se le atribuye la famosa frase :"yo no mandé a mis naves a luchar contra los elementos" cuando conoció la derrota de la "armada invencible" ante las costas inglesas bajo una fuerte tormenta.

Pues bien, parecía que el espíritu de "el prudente" diambulaba por Calella este pasado domingo cuando dicha frase se oía repetidamente entre los participantes del HALF CHALLENGE BARCELONA-MARESME ya que realmente las condiciones atmosféricas que se encontraron fueron de lo más adversas y ayudaron a incrementar la épica de la carrera así com a resalzar el mérito de los debuts en la media distancia.

Así, nuestra particular Armada Invencible tuvo que encarar 1.900 metros en un mar picado, con corriente en contra en la "recta larga" del recorrido (850 metros), 90km de bicicleta con un considerable viento en contra que se levantó en la vuelta desde Masnou hasta Calella (unos 45km), y una media maratón bajo un sol de justicia en un circuito árido y poco atractivo.

Eso hizo más remarcable el debut de Barbara, que tras superar su miedo escénico con las salidas masivas en el mar, hizo dos tremendos parciales con la bici y a pié para acabar la 12ª de su categoría con 5h31m.

El debut de Txema estuvo marcado por todo tipo de adversidades: primero perdió las gafas en el agua, lo que hizo que perdiera muchísimo tiempo orientándose, luego se vió envuelto en una caída en bici, afortunadamente sin grandes daños, y finalmente decidió acabar la media maratón sin forzar más la máquina de lo prudente. Su tiempo final, 5h55m, está claramente por encima de lo que lleva en las piernas...

El tercer debutant, el Josep Mª Rodriguez, va completar un calendari de vertígen (maratón de los Monegros, campionat d'España de Duató Cross, ambdues amb gran rendiment) amb una consistent actuació malgrat les seves dubtes i pors: 5h03m, fonamentats en una bona bici i una gran cursa a peu.

De la resta, nova demostració de classe de l'Àlex, 4h41m (i 135 de la general sobre més de 1.400 finishers), amb un altre calendari que fa por: Elx, Portocolom, Calella i properament Pálmaces.

El Guillermo, mostrant novament la seva constant evolució, 5h28m, traient rendiment a la seva nova Argon, i pensant ja en allargar la distància

El Jordi Vilargada, 5h55m, que s'està començant a posar a tó després d'un hivern dificíl, en el seu camí cap al de distància ironman que es disputarà en el mateix escenari al octubre on, si segueix el ritme d'entrenaments que ja ha pogut per fi establir, demostrarà novament les seves veritables aptituds,

i el Jordi Español, amb una tàctica d'anar fent, poc a poc, i sector a sector, va aconseguir acabar, 5h52m, tot i les grans dubtes incials.

Destacar també la presencia d'altres membres del club donant suport abans i durant la cursa: Enric Balagué, Toni Colomo i David Capera.

Gracies i felicitats a tots per ser novament "Invencibles" i no haver estat derrotats pels elements!!

I aquest mateix cap de setmana, triatló sprint a Gavà amb presencia del club. Liderant el grup l'Andreu Bartuí seguit de l'Enric Balague i el Luis Gordón. Tots tres en una situació similar: no s'acaben de creure que estan per molt més que sprints!!

"BTTERO"

2009-03-28T12:07:00.003Z

Ya tocaba, ahora que el circuito de duatlones de montaña de esta temporada ha acabado, hacer reseña de la actuación del único miembro del equipo que ha competido en casi todas las pruebas de esta modalidad.

Josep Mª Rodríguez, "el bttero" como él mismo se denomina, y al que vemos en la foto en el duatló de Vilanova luciendo el mono del club, ha acabado el circuito catalán en el 16º puesto de un total de más de 600 participantes y el 12º del ranking del selecto circuito "Massi" sobre casi 300 inscritos, acabando prácticamente todas las carreras en lo que yo llamo "el primer folio de las clasificaciones" (los 50 primeros).

Ahora está nadando fuerte con el grupo de Santi Pellejero en Cabrera y se ha unido a la grupeta de entrenos atléticos de la UAB donde está realizando unos memorables duelos con otra "gacela" de mismo nombre y apellido Morales, lo que garantiza un enorme rendimiento en la temporada de triatlón que se inicia en breve

FIN DE SEMANA DE MARATON

2009-03-05T18:19:00.007Z

Pasó ya el fin de semana de la maratón de Barcelona. Y digo el fin de semana porque entre las previas y las derivadas el acontecimiento ha centrado totalmente la actividad de los dos días.

El viernes noche llega de Madrid la avanzadilla de la representación de la capital. Está compuesta por dos corredores, Alfonso y Cami, y nada menos que SEIS!!! liebres todas ellas, por cierto, de auténtico lujo. Esto es organizarse bien.

El sábado, entre el AVE y el puente aéreo, llega el resto de la expedición y tras la visita de rigor a la expo, donde hay mucho que ver (y no sólo material....), nos empezamos a recargar de lo que ya es una inseparable compañera de viaje para todos nosotros:

Comida en italiano, descanso, y vuelta a cenar en italiano por la tarde-noche.

El domingo, recogida en el hotel, concentración en plaza España con Jordi Vilardaga, Guillermo, Enric y los nuevos miembros del Club Txema Morales y Luis Gordón. Allí nos enteramos que Andreu sigue con sus dolencias en los lumbares y no podrá correr. Una auténtica lástima ya que había preparado a conciencia su vuelta a los 42.195 mtros mucho tiempo después de su última carrera en esa distancia. Toni Arco se va directamente al cajón de sub-3h que allí hay que estar bien situado y concentrado con suficiente antelación.

Los resultados, para todos los gustos. Los dos intentos de sub-3h, Cami y Toni, se quedan realmente cerca: 3h03 y 3h05 respectivamente. Cami ha estado lesionado las últimas semanas antes de la carrera y le faltó algo de chispa y Toni quizás salió un pelín por encima del ritmo que debía y lo acabó pagando en el último tramo. De todas maneras se dicen pronto esos números!

Txema Morales, muy consistente, situando su objetivo real por debajo de 3h15 (lo que suponía una rebaja de casi 15 minutos sobre su mejor marca) acabó en un excelente 3h13.

Alfonso por su parte derrotó por fin al Maratón y tras salir más conservador que en anteriores ocasiones entró en 3h26 bastante sobrado de fuerzas lo que augura una segura mejora inmediata en la distancia.

A Luis Gordón también se le hizo un poco larga la segunda mitad (1h49 la primera por 2h00 la segunda), pero supo amarrarse bien a la carretera para acabar en un meritorio 3h49.

Los Jordi (Vilardaga y Español) teníamos programada una "excursión" a 5'35-5'40 el km para acabar justo por debajo de 4h. La experiencia de JV hizo que se cumpliera el ritmo a rajatabla km tras km, tirando un poco más cuando convenía y frenando (normalmente a mi) cuando nos acelerábamos un poco. La lástima es que la lesión de JV hizo que tuviera que levantar el gas a falta de 5km para meta lo que hizo que se fuera un poco por encima de las 4h. Yo pude mantener el ritmo marcado hasta el final gracias a la ayuda de Guillermo a partir del k30 (cómo se agradece en esos momentos que alguien te marque la pauta, te anime y te proporcione agua!) y batir mi marca acabando justo en 3h59.

Enric Balagué, con muchos problemas musculares a partir del k30, prefirió "bajarse" en el 35 y conservar sabiamente el físico para futuras contiendas.

Quiero reseñar también la nutrida presencia de amigos santfeliuenses: Joan Palau, que tampoco pudo con las 3h en su debut! maratoniano (3h03'), promete que las atacará en breve; Jorge Salvador, en su linea de consistencia habitual, acabó a 5'00 clavados el km para hacer 3h30; Joan C. Carles hizo también una gran marca en su debut en la distancia (3h56') y Leo Martínez, sabiendo aguantar el enorme sufrimiento al final acabó unos segundos por encima de las 4h.

Lo dicho, una auténtica fiesta del deporte. Felicitats a tots!!

Os dejo una foto de la grupeta de la UAB con los flamantes nuevos "monos" del club. Quina bona pinta que fan!!

THE BLUE LINE

2009-02-24T23:20:00.002Z

El domingo pasado quería hacer mi última tirada larga antes de la maratón. Salí tarde, pasadas las 9.30 de la noche, y para intentar motivarme a esas horas pensé en hacer unos km del recorrido de la carrera.

Decidí hacer los 18 primeros por lo que me dirigí a la salida en la Plaza de España. El estómago se me encogió un poco cuando vi ya pintada en el suelo la clásica línea azul que indica la ruta de la carrera pensando lo que me espera en breve. Luego pasé la siguiente hora y media siguiéndola por las calles de Barcelona.

El próximo domingo también lo harán casi 10.000 corredores en lo que se está convirtiendo ya en una auténtica fiesta del deporte barcelonés. Entre ellos, varios amigos y consocios del CTCB a los que les deseo toda la suerte del mundo para conseguir el objetivo que cada uno se haya marcado: Toni Arco, Daniel Camiroaga, José M. Morales y Joan Palau listos para bajar de 3 horas, Andreu Bartuí y Alfonso Carcasona no deberían irse más de 10-15 minutos de ese tiempo; bajo las 3h30, Jorge Salvador y Luis Gordón, cerca, Leo Martínez y bastante más allá Jordi Español con la ayuda de mi amigo Jordi Vilardaga que, a no ser por su lesión tras las 6 horas en pista por una causa benéfica, estaría luchando por una marca muy superior.

Suerte y paciencia a todos!

COLLSEROLA

2009-01-25T17:24:00.002Z

Estas dos últimas semanas he tenido el placer de descubrir, de la mano de unos buenos conocedores de la zona, nuevos rincones de este magnifico pulmón de la comarca del Barcelonés.

Hoy, en un buen entreno de cara a la 1/2 de Granollers, y de la mano de Javier Fernández y sus amigos Jorge y Manel, nos hemos hecho con Guillermo la ruta: parquing de la carretera de les Aigües (pla del maduixers)-Ermita de Sant Medi-Can Borrell-Sant Cugat y vuelta. Unos 21 km de buenos desniveles y preciosos caminos permanentemente cortados, en el día de hoy, por los árboles caídos durante el temporal de viento de ayer.

I la setmana passada, amb el consoci Andreu Bartuí de mestre de cerimònies, i amb el seu grup d'entrenament de l'UAB, 14 km exigents per la zona de Cerdanyola, aquesta més desconeguda per mi, però no menys sorprenent.

Gracias/gracies a tots dos per la guiar-m'hi!!

EMPECEMOS EL AÑO CON UNA SONRISA

2009-01-05T13:31:00.002Z

De todo el material que corre a diario por la red este es quizás el que más me ha sorprendido y alegrado el día, especialmente en momentos como el actual en el que parece que increíble que todavía haya pueblos odiándose a muerte de esta manera...

Espero que os ocurra lo mismo a vosostros.

BON ANY A TOTS/FELIZ AÑO A TODOS!!!

http://vimeo.com/1211060

TEMPORADA 2009

2008-11-09T17:53:00.003Z

Com ja sabeu, a la federació catalana de triatló les temporades van de 1 de novembre a 31 d’octubre per tal de dividir-les una mica per que cada especialitat tingui el seu protagonisme en cada període de l’any. Així, des de novembre fins gener es disputen els duatlons-cross, de gener a abril els de carretera i a partir de maig fins octubre, quan lògicament el temps acompanya, els triatlons.
Cadascú té el seu moment i ara és el especialistes en la BTT. Avui mateix el Josep Mª Rodríguez ja ha debutat en la primera prova, el Duatló de Vallfogona, dins del nou Circuit Massi, on novament ha fet un gran resultat: el 33 de 165 corredors.
I la setmana vinent es disputa el Campionat Nacional de Catalunya Absolut a Viladecavalls sota la ja experta organització, entre altres, del nostre amic Carles Gamisans que ha vist premiada la bona feina dels darrers anys amb l’adjudicació de l’organització d’aquest important competició.
Altres, als que no els hi agrada tant la bici de rodes gruixudes, s’estan centrant en la cursa a peu: mitges maratons (de muntanya o de carretera), 10k, maratons, etc. per anar posant a punt la maquinaria.
Fa quinze dies, a Sant Llorenç Savall, es van celebrar la marató i mitja marató de muntanya, també campionat de Catalunya, en un entorn espectacular i amb uns circuits de gran duresa. Allí érem el mateix Josep Maria, el Kel Bugunyà (que està realitzant una tornada gradual però segura a les competicions), el Pep Mesas, el Guillermo Tuñí i el Jordi Español (aquests tres en el seu camí a la Marató de San Sebastián) que varem arribar a meta per aquest ordre. Com a mostra de la duresa dir que els anomenats, amb marques a un mitja de carretera entre 1h20 i 1h40, varen fer en aquesta ocasió entre 2h15 i 2h52!! Per cert, els que vulgueu començar a disputar alguna competició, només cal que us poseu en contacte amb el presi per tal d’anar renovant les llicencies corresponents.

CRÒNICA DE LA VICTÒRIA DE LA BÀRBARA A LA MARATÓ DE MUNTANYA DE COLLSEROLA

2008-10-13T18:25:00.004Z

MARATÓ DE COLLSEROLA

El diumenge va sonar el despertador a les 6.30 hores. Estic súper constipada, m’he passat tota la nit tossint i despertant-me a cada moment. No hi ha excuses: estic inscrita a la Marató de Collserola, que comença a les 8 del matí.
Esmorzo una mica, a aquelles hores no tinc gaire gana. Bec un té i menjo una torrada amb formatge. Em vesteixo amb la roba de córrer i em calço les bambes, agafo gels i apa som-hi cap al Velòdrom d’Horta!
Arribo a les 7.20 hores, he quedat amb el Jaume, un amic meu de les 100 milles de l’Himalaia que em va fer totes les gestions de la inscripció i recollida de dorsal. Ens trobem i ens dirigim a la sortida; encara és fosc i fot un fred que pela! Ens diem: “això a la primera pujada se’ns passarà de cop”.
Ell coneix perfectament tot el trajecte excepte un tros que van canviar aquest any per tal d’evitar passar pel mig d’unes urbanitzacions. Ell ha fet aquesta marató un parell de vegades i, a més a més, ha fet tot el recorregut entrenant un munt de vegades.
Fem els 15 primers kilòmetres plegats, però el Jaume em diu: “tira, que jo vaig ofegat”. Ens desitgem sort i cadascú continua la cursa al seu ritme.
Fa molt bon dia, súper clar, poca humitat i sense calor. En definitiva, fa un dia de cine!.
En els avituallaments vaig coincidint amb una altre noia, l’Assumpció. Ens avisen que som les primeres dones i ens donen ànims per seguir endavant. Correm una estona juntes i anem xerrant; ella ha fet aquesta marató 2 o 3 cops i jo li comento que és la meva primera vegada.
En un dels avituallaments coincidim amb una altre noia, la Marta, que va amb el Manel. No sé perquè aquest cop surto de l’avituallament amb ells i l’Assumpció es queda enrere. Correm formant grup la Marta, el Manel i jo. Anem tirant, xerrant de les nostres vides, curses, etc., arribant a coincidir en amics i amigues comuns. Gaudim de la cursa, del dia i no ens adonem gens del crono. El temps i els kilòmetres ens passant volant.
De cop i volta, la Marta comença a tenir molèsties en un genoll i ens diu que anem fent. El Manel i jo anem tirant i de tant en tant li fem un crit a la Marta: “com vas?”. Ella contesta: “vaig fent”. En una de les vegades ens adonem que s’ha distanciat i la perdem de vista.
A partir d’ara quan nosaltres sortim dels avituallaments, arriba l’Assumpció, que pel camí s’ha trobat amb la Marta i han corregut una estona plegades, però la Marta continua amb les seves molèsties.
Tan sols ens queden 10 kilòmetres. Em trobo perfecte i corro molt còmodament, no tinc cap tipus de molèstia. Accelero una mica més i el Manel ho nota i m’avisa. Ell no sap si podrà seguir-me; va més a poc a poc, està cansat. Va darrera meu i el vaig animant perquè no baixi més el ritme. A més a més, ara fa molt sol i “apreta” la calor. Pel camí coincideixo amb gent que està fent la mitja marató, ja que l’últim tros és el mateix per a tots.
A mida que m’acosto a l’arribada la gent em comença a felicitar per ser la primera dona! El Manel començar a cridar: “aviseu: arriba la primera dona!”. Quan arribo a la meta faig un crit d’alegria!
La gent s’acosta per felicitar-me, s’acosta la primera classificada de la mitja i ens felicitem mútuament i em diu: “quina enveja, estàs súper fresca”. Em criden per megafonia i m’entreguen el trofeu.
El Manel va entrar just darrera meu, l’Assumpció va aconseguir el segon lloc i la Marta va ser tercera.
Ens veiem ben aviat!

PODIUMS A DOJO

2008-10-09T23:43:00.005Z

Hem viscut els darrers dos caps de setmana dues jornades d’èxits esportius de primeríssim nivell que han posat en evidència la qualitat esportiva dels nostres consocis.

Per una banda, al Campionat Nacional de Catalunya per categories d’aquatló disputat a Badalona, s’han assolit dos subcampionats a la de 45-50 per la Eulàlia i l’Enric Hernández, aquest a menys d’un minut del campió. Recordem que l’Enric passa l’any vinent a la categoria de Vet2 (a partir de 50 anys), i que amb l’estat de forma que manté segur que es farà un tip de guanyar títols.

D’altra banda, a la Marató de muntanya de Collserola, victòria absoluta de la Bàrbara amb un fantàstic temps de 5h1m tot i el refredat que portava.

MOLTES FELICITATS A TOTS TRES !! i gracies per anar afegint grans fites a la creixent història del club.

I al Triatló de Barcelona, dins d’un dia de gran festa pel nostre esport, amb més de 2.300 participants (entre ells el ex-campió del mon Ivan Raña) en les diferents distàncies olímpica, sprint, supersprint i relleus, i amb alguns defectes organitzatius per part de l’empresa IMG que debutava a España amb aquest tipus de proves, nombrosa participació del Club a la distància olímpica.

El Guillermo Tuñí, amb un temps de 2h31’ va ser al final el millor del grup, seguit per l’Enric Hernández amb 2h35, el Jordi Español amb 2h42, l’Enric Balagué amb 2h44 i el Pep Mesas amb 2h46.

Creixent participació i nova puntuació per equips, en aquest cas per primer cop en un olímpic.

Nota: foto trobada casualment a la xarxa que em feia gracia posar encara que no vingui a "cuento", no es cap indirecta a l'estil atlétic de cap membre del club.

GENS

2008-09-30T04:16:00.003Z

No sé si és que ho porten a la sang o que els hi agrada imitar les coses que fan els seus pares, però el que està clar és que de tant en tant ens donen unes agradables alegries i, a més, visiten pòdiums cosa que alguns ja no recordem haver fet...

La Laia Clarasó segona al Marnathon-Kids categoria dofins, i l’Àlex Espanyol, tercer a la cursa de festa Major de Sant Feliu de Codines. Que continuï!!

BANYOLES, MONT BLANC, SANT VICENÇ , EMPURIES i MARNATHON

2008-09-17T18:21:00.005Z

Intensa i dispersa (geogràficament) activitat dels nostres membres les darreres setmanes:

OLÍMPIC DE BANYOLES.

Aquí érem tres el membres presents, el Toni Colomo, el Guillermo Tuñí i el Jordi Español pel que no podíem fallar cap si volíem entrar a la classificació per equips. El dia resulta plujós i fresc: molt agradable a la carrera a peu, però dur i incòmode al divertit circuit en bici. Al final complim els tres, però el Toni perd el xip a l’aigua i queda desqualificat, una llàstima. A meta el primer es el Guillermo que fa, novament, una gran natació i acaba en 2h35’, després el Toni sense xip en 2h39’ i finalment el Jordi, buscant una pujada de moral assegurant acabar una cursa en la que l’any anterior va abandonar, en 2h46’.

ULTRATRAIL DU MONTBLANC

A continuació us deixo la crònica que ens envia la Bàrbara de la seva participació amb l'Àlex en aquesta duríssima prova. Val la pena llegir-la amb atenció i, sobre tot, captar el missatge que transmet de saber gaudir del que fem i potser posar el peu a terra algun cops sense que això suposi cap fracàs.

UNA FELIÇ RETIRADA DE L’ULTRA TRAIL DE MONTBLANC 2008

Abans d’entrar a explicar la meva experiència en aquesta cursa, heu de saber que era una cursa de 166 quilòmetres amb un desnivell positiu de 9.400 metres. La sortida era des de Chamonix (França) passant per Courmayeur (Itàlia) i Champex-Lac (Suïssa) per acabar novament en el mateix punt de sortida. El temps màxim és de 46 hores i, a més a més, hi ha unes barreres horàries durant el trajecte que s’han de complir.
Varem arribar el dijous a mig matí a Chamonix, ens instal·lem a l’hotel i decidim anar a recollir els pitrals. Hi havia una llarga cua, era evident que no estava gaire ben muntat, ens col·loquem els últims i, mentre anem avançant poc a poc, observem tota la gentada que hi ha amb un sol de justícia que és massa. Allà ens trobem amb en Julio, un amic que va fer les 100 milles de l’Himalaia amb nosaltres i que participarà a la cursa curta (és un dir) d’uns 98 quilòmetres, la CCC (Courmayeur-Champex-Chamonix). Recordem vells temps i ens desitgem bona sort.
Després de més d’una hora d’espera ens toca el nostre torn, paguem 10 euros de fiança per la polsera-xip, revisió de material obligatori, entrega del pitral i bosses per als avituallaments de Courmayer i Champex-Lac, entrega de samarreta North Face juntament amb un got de plàstic.
El material obligatori és: dos frontals amb piles de recanvi, mínim un litre d’aigua, pantalons llargs, jaqueta abric, manta tèrmica, vena adhesiva elàstica tipus Tensoplast, barretes energètiques, gorra, xiulet i carnet d’identitat. La motxilla pesa entre 3 i 4 kilos.
Aprofitem per mirar una mica els estands de material tècnic i decidim comprar uns mitjons per evitar sobrecàrrega en els bessons. Tot sigui per al nostre bé!
Un cop passat aquest tràmit, tornem a l’hotel, deixem totes les coses i decidim donar voltes per Chamonix, comentant la jugada amb la resta de participants. Tothom està nerviós però es respira un ambient súper agradable. Ens trobem amb amics i en fem de nous, al cap i a la fi tots estem allà per a un mateix repte, un gran repte, la UTMB!
El divendres gastem les hores com podem, mirant les meravelloses vistes del Montblanc, passejant amb els amics, mirant botigues d’esport. Fem un dinar de germanor, preparem les bosses per als avituallaments i dues hores abans de la sortida les entreguem. Estem histèrics, nerviosos, eufòrics... Queden només 2 hores per començar el gran repte que ens hem imposat. L’hora de sortida és a les 18:30 hores.
Ens falta mitja hora que es fa eterna perquè donin el tret de sortida, la gent ens aconsella que ens posem al davant ja que la carretera s’estreny i som 2.500 participants.
Increïble! No m’ho puc creure; estic a la sortida d’una de les curses de muntanya més reconegudes a nivell europeu.
Als 30 primers quilòmetres has d’anar per feina ja que les barreres horàries són justes; després ja et pots relaxar una miqueta.
Posant la cançó de “Conquest of Paradise” de Vangelis, aixequem els pals, saludem i comencem a córrer. És meravellós: totes les voreres de Chamonix estan inundades de gent que aplaudeix, fan sorolls amb els esquellots, se’m posa la pell de gallina, t’emociones i plores.
Els 8 primers quilòmetres són d’asfalt passant a ser després una pista però són totalment planers, aprofitem i trotem. Anem acompanyats una estona per l’Alvaro (amic de la Transalpine Run ’07). Després ja ens trobem amb la primera pujada, “La Charme” d’uns 1.799 metres. Comencem a caminar, anem tots molts junts, és el principi de la cursa i anem xerrant amb la gent, hi ha participants de més de 40 països. Veus gent per totes bandes que no para d’animar-te, això és el que et fa seguir endavant.
Arribem al control amb una cua, no funciona un dels aparells del xip i només disposen de l’altre. Ens aturem uns minuts tot esperant passar el control i aprofitem per col·locar-nos el frontal. Ja s’ha fet de nit.
Ara ens toca la primera baixadeta, això ho porto fatal, he de reconèixer que tinc por, intento fer-ho el millor possible, l’Àlex riu i se’n fot de mi.
Entrem a Saint-Gervais, ja portem mitja marató, és súper guay, hi ha una animació enorme. És un dels avituallaments més grans i hi ha de tot: pa amb formatge, sopes, aigua, begudes isotòniques, barretes energètiques, fruits secs, taronges, etc. Agafem provisions i sortim caminant mentre anem xocant les mans amb els nens, es posen súper contents. Veiem al Xavi Marina, es retira perquè no es troba bé. Ens animen la Rosario, la Neus i ell mateix. Mengem el que hem agafat per tal d’agafar forces, ara toca uns 15 quilòmetres que van pujant però molt poc a poc, ens trobem bé. És de nit, no fa fred però de tant en tant ve un airet, decideixo posar-me el packlite. Abans de pujar el segon coll, ens prenem un gel, el coll és el “Refuge Croix du Bonhomme”, d’uns 2.500 metres. Un cop ens trobem al cim, miro endarrere i és una passada! Veus mils de llumetes que són els frontals dels altres participants que fan una cua interminable, és emocionant, espectacular. És difícil de descriure, s’ha de viure un moment així. No tinc paraules. No tenim cap problema en passar la barrera horària, anem sobrats. Ja portem unes 8 hores de curses però això continua. Ens trobem en el km 44 i hem de començar a baixar, jo al meu ritme i l’Àlex esperant-me, quina paciència! Després venen uns 5 quilòmetres que anem fent, trotem quan podem i sinó caminem. Arribem a “Les Chapieux”, km 50 a les 3:38 de la nit, passem control i seguim fins a “la Ville des Glaciers” per tal d’iniciar l’ascensió al “Col de la Seigne” de 2.516 metres. Un cop arribes al cim, et trobes en el km 60. Ja són les 6:26 del matí, guardem el frontal i gaudim de la sortida del sol. La veritat és que les pujades són molt dures, són eternes i, a més a més, a mida que vas agafant alçada et costa respirar, cada pas et deixa sense alè. Jo intento no mirar cap a dalt, sempre miro cap a baix perquè és més alentidor. Veus gent als laterals vomitant, marejats. A l’Àlex li entren ganes de vomitar però finalment se li passa el mal rotllo. Tenim com a norma que abans de cada pujada ens prenem un gel i a més a més un “power bomb”, a mi en funciona bastant bé. De totes maneres, he de dir que tens la panxa feta una merda ja que entre gels, barretes, pa i formatge, al final tens la llengua que sembla una sabata! Baixem uns 550 metres en 5 km i estem a “Lac Combal” a les 7:27. Allà ens trobem amb el Jaume Terés (company de les 100 milles de l’Himalaia), va canviar la seva estratègia de cursa ja que no s’estava trobant a gust. Ens donem ànims i sortim corrents ja que hi ha una pista i s’ha d’aprofitar per trotar. Abans de començar novament una pujada, la “Arete Mont-Favre”, el Jaume ens avança i aprofitem per xerrar una mica però de seguida s’imposa el silenci, només s’escolta les respiracions de tots nosaltres, el Jaume va tirant i el perdem de vista. En aquell moment em ve al cap els consells de la meva amiga Marta Oliveró (ella es va retirar la primera vegada i va plorar molt però a la segona ho va aconseguir). Ja al cim al km 69 de l’inici de la cursa respirem profundament, estem cansats ha estat molt forta la pujada, són les 8:47 hores. Després d’una llargada pujada, ve una llarga baixada, què guay! Comencem a baixar, jo fent els meus saltironets de rigor. El que sí tinc clar és que si vull fer més curses de muntanya he de millorar les baixades i molt. És quan la gent aprofita per avançar però en el meu cas vaig cap enrere. Tenim 9 km de baixada per arribar a Courmayeur (Itàlia). Abans arribem a “Col Chécrouit”, km 73 (arribem a les 9:43), on trobem a una noia fent dansa, me la miro de lluny, aprofito per anar al lavabo i rentar-me la cara i les mans, així em refresco una mica. No mengem res pensant que quan arribem a Courmayeur ja menjarem un bon plat del que sigui. Fot una calda que és massa i encara anem amb la roba llarga, és asfixiant, tinc ganes d’arribar a Courmayeur, m’angoixa la roba, necessito un canvi ja! Del km 78 al 73 ho passo fatal, tinc molta calor, vaig molt lenta perquè és baixada, tinc ganes d’arribar, estic neguitosa, tinc gana i tot em molesta. Aquests 5 km es fan infernals. Baixada per pista d’esquí i als darrers quilòmetres amb unes escales enormes, no sabia com punyetes baixar-les, les meves cametes no m’arribaven.
Finalment, arribem a Courmayeur (Itàlia), recollim la bossa i entrem en un poliesportiu enorme, ens fem una neteja personal de tot el cos amb tovalloletes i ens canviem la roba per posar-nos roba curta. Ja em sento millor! Increïble, no m’han sortit butllofes als peus! Estic una mica cansada però no físicament, tinc una mica d’angoixa però tot és mental.
Mirem entre la gent si veiem algú conegut per tal de fer-la petar però no trobem ningú. Hem arribat a Itàlia quasi tres hores abans de passar la barrera horària, són les 10:40 del matí, estem a la meitat i ja hem passat la primera nit. Portem exactament 16 hores, 8 minuts i 26 segons de cursa.
M’assec en una taula i l’Àlex va a buscar menjar calent, jo aprofito i trec la gràfica per veure el que hem fet i el que encara ens falta per fer. Hem desespero, sóc dèbil, molt dèbil. Arriba l’Àlex amb un bon plat de macarrons, menjo ràpidament i li dic “he arribat fins aquí perfecte, res en fa mal, però el coco hem diu que ja està bé, marxem cap a l’hotel”. L’Àlex em mira amb una cara d’al·lucinat i em contesta que aprofiti per descansar una mica i continuem. El meu coco em repeteix una vegada i una altra que he arribat fins aquí i que aquí em quedo, he gaudit i m’ho he passat pipa fins aquí, no vull començar a patir. Encara ens queda fer la segona meitat de la cursa i això suposa passar la segona nit i pujar 4 o 5 colls d’entre 1.989 i 2.537 metres. Ho tinc claríssim, no vull continuar, l’hi dic a l’Àlex que abans d’abandonar donem una altra volta per trobar algú per veure si ell continua però no trobem ningú, decideix retirar-se amb mi. Sortim per la porta i ens retallen el pitral, hem abandonat. Agafem un autocar per tornar cap a Chamonix i ens trobem amb la Rosario que em dóna molts ànims pel que havia fet, m’assec al costat d’una noia alemanya que havia fet la Transalpine Run ’07 i que també ha abandonat i després m’assabento que la guanyadora en categoria femenina de la Transalpine Run ’07 també s’ha retirat. Com va dir el Paco Robles (finisher de 3 edicions de la UTMB), tu t’has retirat però com tu hi ha 1.500 més que també ho han fet. Un cop a Chamonix, decidim anar a rebre al Kilian Jornet, guanyador d’aquesta edició amb un temps espectacular 20 hores i 56 minuts, tenint en compte que el varen penalitzar i va tenir 5 revisions de control de material. Xapó! Esperem que arribin tots els nostres companys que encara estan en cursa per rebre’ls i felicitar-los en el seu èxit aconseguit.
Voldria agrair públicament a l’Àlex la seva amabilitat i paciència al llarg de la cursa, en tot moment es preocupava per mi i m’anava recordant quan em tocava prendrem els gels i en els avituallaments arribava uns segons abans i m’agafava el menjar per tal que no perdés temps entre la multitud. Mil gràcies, Àlex, per acompanyar-me al llarg de la cursa i prendre la decisió d’abandonar amb mi.
Ara ja han passat quasi 10 dies de la cursa i he de confessar que quan vaig acabar vaig dir que mai a la meva vida tornaria i ara ja m’ho estic rumiant, com diu l’Àlex cada any la fan. He tret moltes conclusions d’aquesta feliç retirada però la més important és que no només s’ha d’estar preparat físicament sinó psíquicament, jo vaig tenir el que podríem dir una “pájara mental”.

SANT VICENÇ DE CASTELLET:

Debut finalment del Pep Mesas amb el club al ja clàssic, i dur, triatló en piscina d'aquesta població del Bages. Llàstima del problema mecànic que va tenir a la bici per que el Pep ha pencat fort aquest any i ho anava a demostrar.

Encara et queda l’olímpic de Barcelona per fer-ho!

EMPURIABRAVA:

Espectacular rendiment del Josep Maria Rodriguez al triatló sprint en BTT. Trenta-unè de la classificació general i 30km/h de mitja a la btt!!!

El que us dic, aquest home comença a fer por!!

MARNATHON:

El Jordi Vilardaga no deixa de meravellar-nos amb les seves prestacions en reptes de tot tipus. Dissabte passat va competir, i finalitzar amb nota, en la primera edició de la Marnathon, travessa de 6km des de el Cap de Creus fins Cadaqués, que segur que cuatllarà amb el temps, i que va estar lleugerament “condimentada” amb unes gotes de tramuntana per fer-ho més dur.

Felicitats a tots !!

SPRINT DE BARCELONA I POPULAR DE MALGRAT

2008-08-05T23:53:00.005Z

Teníem pendent de ressenyar dues fites recents de gran rellevància pel Club.

La primera, de tipus quasi històrica, es va produir al triatló sprint de Barcelona i va ser per partida doble:

Per primer cop una dona va puntuar oficialment en un triatló del circuit català: l'Eulalia Lores fent un remarcable desé lloc a la categoria de Veteranes, GRACIES EULALIA i FELICITATS!!

I també per primer cop a la recent història del nostre modest club, una prometedora representació formada per l'Enric Balagué, l'Andreu Bartuí i l'Enric Hernández va assolir puntuar per equips tot i els problemes físics de dos dels anomenats. MOLTES GRACIES també a vosaltres companys, penseu que un dia d'aquí a 25 o 50 anys aquesta fita serà convenientment recordada i celebrada...

Ara a seguir sumant punts per anar escalant posicions.

La segona es va produir a Malgrat, on un especialista en BTT com el Josep Maria Rodriguez va disputar el primer triatló de la seva vida. En format "muntanya", amb una secció de bici força dura, el Josep Mª va posar peu a terra a la 8ª posició de la general (foto), i va finalitzar la cursa 10é de la seva categoria i 20é de la general. A la que afini una mica en el tercer segment, potser ara el menys fort, aquest home farà mal... Felicitats també per tu!!!

La propera cita, si no hi novetats, serà al clàssic Olímpic de Banyoles el sis de setembre on s'espera nodrida assistència del Club.

A entrenar i BONES VACANCES A TOTS!!!

4 DE 4

2008-07-16T18:53:00.012Z

“Pleno” total diumenge a les dues cites Europees:

A Roth, amb pluja i fred, dos ja veterans de la distància dels 226 km, el Jordi Vilardaga (sis “finishers” de sis intents) i el Toni Arco confirmen la seva ja coneguda solvència esportiva i es fiquen al sac una nova cursa amb unes marques de 12h23’ i 11h35’ respectivament, mentre el Toni Colomo, debutant en la prova, va finalitzar un llarg i ben dissenyat període d’entrenament amb una convincent marca de 12h10’.

A les imatges, l’alegria del Toni A. al finalitzar:

l'enorme satisfacció del "novato" compartida amb qui ho ha sofert tot l'hivern:

i la seguretat del que mai falla:

I a Klagenfurt, Austria, en una cursa bastant ràpida, l’ IronAlex Clarasó, després de haver hagut de parar el ritme d’entrenaments amb uns volums més propis d’un professional per risc de sobreentrenament (s’ha de tenir una capacitat de disciplina, exigència i constància molt alta per mantenir molts i molts dies d’entrenament d’alts volums i ritmes, no val només amb dir “si jo tingués més temps...”), va fer una més que correcte marca de 10h25’.

MOLTES FELICITATS A TOTS, NOIS, ORGULL D'EQUIP!!!

NURIA-QUERALBS, ROTH I KLAGENFURT

2008-07-07T16:33:00.004Z

Aquest cap de setmana passat, nova demostració de tenacitat de la Barbara a la travessa Núria-Queralt.

94 km duríssims per muntanya en un temps de 18 hores i 59 minuts assolint una gran classificació: 198 de 593 inscrits, i 11ª dona. Crec que se li poden aplicar unes paraules extretes del blog del Fernando Gª Aja, enorme triatleta de 42 anys:

"Piensa en grande y tus hechos crecerán.

Piensa en pequeño y quedarás atrás.

Piensa que puedes y podrás.”

Felicitats Barbara!!

I aquest proper cap de setmana IronMan a dojo:

El Jordi Vilardaga, el Toni Colomo i el Toni Arco arriben per fi a la seva fita principal de la temporada, el Quelle Challenge de ROTH, mentre que l’Alex Clarasó se’n va a Klagenfurt.

Tots ells arriben perfectament preparats (fins i tot l’Alex un pel passat de forma) i no cal desitjar-los sort. En tot cas que gaudeixin d’un gran dia i com s’acostuma ja a dir, si no fan una gran marca, ja no cal que tornin!!!

Força companys!!

FINS SEMPRE TONI

2008-07-03T07:25:00.002Z

Malauradament el Toni no ha pogut superar la crisi cardiorespiratoria i ha mort aquesta matinada al Hospital.

Que descansi en pau, i que la seva família, amics i companys sàpiguen que ens tenen pel que faci falta. Una forta abraçada a tots ells.

SEGUEIX PEDALANT TONI!!

2008-07-02T12:25:00.004Z

Desde aquí volem afegir-nos als ànims que tota la familia triatlética està donant als familiars, amics i companys del Toni Garcia, membre de C. T. Granollers, que es troba al Hospital Josep Trueta de Girona en coma "induït" des de el passat diumenge en que va patir un desmai tot just completar el triatló B de Banyoles.

El Toni, experimentat ciclista i corredor que havia fitxat aquest any pel Granollers, va caure desplomat al terra poc després de creuar la linea d'arribada amb poc més de cinc hores aquest diumenge en un dia força calorós.

Serveixi això per recordar-nos a tots la importància de mantenir una vigilància periódica de la nostra salut, algun cop sotmesa a extremes condicions, especialment centrada en l'aparell cardiovascular.

MOLTA SORT TONI!!

UPDATING

2008-06-23T12:29:00.006Z

Si, potser ja era hora que actualitzéssim el blog.

Han passat moltes coses i molt importants aquestes darreres setmanes. Miraré de resumir-les intentant no treure'ls-hi el pes que tenen:

1. Fitxatge: Després de rumiar-s'ho molt i d'estar negociant els "serrells" fins a altes hores de la matinada (total per un parell de milions d'euros amunt o avall) el Pep "Orcoman" Mesas ha acabat acceptant la nostra oferta, i ja és nou membre del nostre club.

Ara seriosament, el Pep és llicenciat per l'INEF i tot un pou de coneixements esportius. Gran corredor, aquest any està nedant força i comença a tocar la bici. Ojo al dato!!

Benvingut al club, Pep! Acabem de donar un altre pas endavant molt important amb la teva incorporació!.

2. Resultats: L'activitat ha estat intensa en aquest inici de temporada. Els Roth-men Toni Arco, Jordi Vilardaga i Toni Colomo continuen la seva preparació de cara aquest esdeveniment que es disputa el proper 13 de juliol.

Els dos primers ja porten a les cames una bona col·lecció de curses aquest any: campionat d'Espanya de llarga a Elx, IRONCAT,... El Toni a més, s'ha anat a fer una altre clàssica dins el calendari nacional (Zarautz), cursa dura, espectacular i concorreguda con ninguna. I el Jordi el proper diumenge el "B" de Banyoles!!! Com us admiro companys !!!

Si, per el que es queixi de que tenir fills limita la capacitat d'entrenament: el Jordi te DUES canalles!!
A baix, el Toni Arco a Zarautz. Es pot apreciar l'ambient i la duresa de la cursa a la imatge.

La resta de "mortals" del club anem picotejant curses de menor "calat", però amb resultats igual de dignes: a Mataró debut aquesta temporada de l'Enric Balagué amb un meritori 1h18' (tot i les dificultats "tècniques" amb el neoprè ;-). A Salou, on el Jordi V. va acabar una altre bona cursa, l'Enric va patir una lesió de certa importància de la que esperem es recuperi aviat.

I a Manresa, on el club anava a puntuar per primer cop per equips amb un equip "jove" i "prometedor" (Andreu Bartuí, Enric Hernández i Jordi Español,-uns 45 anys de mitjana-), va patir la inexperiència mecànica del Jordi (servidora) que va abandonar i va perjudicar la més que correcta cursa dels altres dos membres. L'Andreu setzè i l'Enric 22è en la "nostra" categoria de veterans.

Disculpes mil!!!

Aquest cap de setmana presencia destacada al "B" de Banyoles. De moment confimats, Jordi Vilardaga i Alex Clarasó (aquest debutant aquest any camí del Ironman d'Austria).

Seguirem informant.

STRONG

2008-05-19T19:19:00.003Z

El passat dissabte vaig sortir a córrer a mitja tarda a la mateixa hora, mes o menys, que jo calculava s'estaria produint l'arribada del gruix de corredors al IRONCAT. Al meu MP3 sonava Robbie Williams, i la seva cançó "Strong", una de les que mes m'agrada que m'acompanyi mentres corro.

La seva estrofa principal ve a dir: "You think I'm strong, I'm strong, but you're wrong. I just sing my song". Immediatament vaig pensar en el patiment que haurien d'estar passant els competidors a l'Ampolla en un dia de gossos amb pluja i fred...

Dedicat als meus amics Jordi Vilargada i Toni Arco. Vosaltres si sou forts de veritat, sobre tot mentalment...

Strong

SANGRE

2008-05-12T21:31:00.003Z

Hacía días que buscaba un rato tranquilo para escribir cuatro líneas sobre lo vivido en el 1/2 IronMan de Lisboa hace un par de semanas. Es difícil ordenar y poner sobre el "papel" el montón de sensaciones y emociones vividas en tan pocas horas, y como veo que no voy a ser capaz y el tiempo se escurre, suelto aquí, desordenadamente lo que considero principal.

Antes que nada lo de la "sangre". Una compañera de facultad solía repetirme una frase que siempre me ha gustado y que creía haber olvidado: "Los amigos son como la sangre, que acude a las heridas sin tener que llamarla". Esta frase, de acuerdo, un pelín cursi, brotó de nuevo desde el fondo de mi memoria cuando no siendo aún las siete de la mañana ví a Cami y a Alfonso apoyados en la valla de los boxes repartiendo los primeros gritos de aliento. La cuestión es que Cami, futuro finisher de relumbrón, estaba lesionado desde dos semanas antes de la carrera, sin ninguna posibilidad de correr, y que Alfonso ni tan siquiera estaba inscrito para la misma. Ambos habían cogido sendos aviones desde Madrid sólo para animarnos. Y ahí estaban los dos, "vestidos" para la ocasión, banderas y cronos en mano, atentos a todos los detalles que pudieran ayudar y jaleando a todo aquel sospechoso de necesitar aire. Gracias de nuevo por estar ahí!!

La expedición del club la componíamos 4 novatos en la distancia con bagajes y pretensiones diversas: Toni Colomo lleva un buen año de entrenamiento de calidad y volumen con las miras puestas en el objetivo principal de su temporada, el Ironman de Roth, y buscaba un buen test al respecto. Albert Bassas, un portento de la naturaleza al que le gusta probar de todo en el deporte, estaba en su plan de verlas venir, casi sin entreno específico en triatlón. Quería "tastar" eso de lo que tanto le hemos hablado mientras pasaba unos días de turismo en una bella ciudad. Guillermo Tuñí, ex-waterpolista y cada vez mejor corredor, sin necesidad de entrenar la natación para salir delante del agua, buscaba acabar con un buen tiempo tras haber intensificado el entreno del tercer segmento. Jordi Español, presente, con buenos volumenes de agua y bici en un larguiiiiiiiiiiisimo invierno, pero con muy poco a pié, mi peor segmento, tras una importante lesión en el gemelo pocas semanas antes de la prueba, con la única mira de acabar con dignidad.

Los objetivos creo que se consiguieron con casi absoluta totalidad: Toni fué el mejor en el conjunto, con los tiempos más equilibrados, entrando sobre las cinco horas y viendo que el objetivo de Roth estás un poco más a mano. Guillermo, saliendo muy bien del agua y aguantando muy correctamente en la bici, tuvo que apretar los dientes de valiente en la carrera bajo un sol de justicia y un circuito sin apenas zonas donde protegerse del calor, para acabar entre eufórico y emocionado en 5h15'. A la emoción ayudó mucho, sin duda, que su mujer, Beti, que hace sólo un año le llamara de todo cada vez que salía a correr a las 11 de la noche sea ahora una runner-adicta sub-hora en los 10k (ya hay "guerras" en esa casa cada noche para ver a quien le toca correr y a quien dar papillas) estuviera en la línea de meta esperándole casi llorando. A Albert, con su película a parte, su neopreno de manga corta, su bici nueva de un mes, su camel-back, sus inacabables caminatas bajo el calor lisboeta los días previos, no tuvo ganas de sufrir mucho y lo dejó a la mitad de la media maratón. No hubiera sido inteligente hacerlo después de estar todo el invierno escalando en lugar de nadar o correr. A mi, finalmente, me sobraron claramente 10k en la carrera a pié. Hasta entonces muy buenas sensaciones en el agua y en la bici. Luego, si no llega a ser por la presencia de Anna animándome en varios puntos del circuito y de la ruidosa hinchada madrileña que me obligaba a correr cuando mis piernas sólo querían andar, hubiera seguido el mismo camino que Albert. Al final 5h45'.

Mencionar también la inteligente carrera de Antonio "Mildolores", gran ciclista y corredor que ha sabido trabajar bien en el agua, y que supo regular muy bien en la bici para poder hacer una más que correcta media final.

Felicidades a todos. Yo, personalmente, tardaré en desdibujar la sonrisa de mi rostro.

Os dejo con lo último en moda, unos gemelos que nos portaba Alfonso, toda una premonición de que se acabará enganchando a esto del "deporte total".

Y en breve una mención a otros "héroes": Toni Arco y Jordi Vilardaga en el campeonato de España de Larga Distancia en Elche....

TORNA A SORTIR EL SOL

2008-04-20T19:40:00.002Z

Aquesta imatge, presa el passat divendres mentre circulava per carreteres del Lluçanés després d’una intensa pluja, em va fer pensar en el que ocorrerà aquesta propera setmana: després de la "foscor" del hivern, comença oficialment la temporada de triatló.
Després d’un fredíssim i, evidentment, sequíssim hivern, comença a arribar el bon temps. Com quasi tots, ha estat un hivern dur: sortir a primeres hores del matí en bici per tornar aviat a casa per estar amb la família o sortir al vespre, de negre nit, a fer tirades llargues o sèries ha estat un exercici de voluntat i determinació d’alt nivell per aconseguir els objectius marcats. El que no ha estat és fàcil.

Alguns han aprofitar per fer volum a peu i millorar marques de 10 ó 21 km, altres per sentar les bases a l’aigua que després mantindran tota la temporada, alguns ja han alternat les tres disciplines suficientment per començar a competir.

Sobre aquets últims fer menció: el proper cap de setmana sis membres de l’equip s’estrenen aquesta temporada. El Toni Arco i el Jordi Vilardaga van a Elx a competir a una prova que en només tres anys s’ha convertit ja en un clàssic dins del circuit de llarga, fins a ser aquest any Campionat d'España de la distància. Amb això ha tingut molt a veure la seva "alma mater": el Ximo Rubert, triatleta, organitzador, estudiós i redactor finíssim de cròniques esportives, tot un personatge del imaginari triatlétic espanyol. Segur que el veurem aviat en càrrecs de nivell dins d’aquest esport.
Per un altre costat es disputa també el 1/2 Ironman de Lisboa a on debuten a la distància el Guillermo Tuñí, el Toni Colomo, l'Albert Bassas i servidora, Jordi Español. Us desitjo molta sort a tots (alguns la necessitarem més que altres), i que sobre tot gaudiu d’aquest regal que es poder fer el que ens agrada.

CAPE EPIC

2008-04-02T22:39:00.003Z

Coincideixen aquesta setmana dos esdeveniments esportius d'aquells del tipus "èpic", de gran fons, d'aquells que marquen l'objectiu d'una temporada i que deixen petxada per tota la vida.

Un d'ells es el Marathon Des Sables, mítica prova en la que aquest any participan il·lustres esportistes, molt mediàtics alguns d'ells la qual cosa està fent que hi hagi un gran seguiment periodístic; l'altre és la Cape Epic:

Es una cursa ciclista en BTT que es disputa a Sudàfrica, de 966 km!! en nou jornades, amb un desnivell positiu acumulat de més de 18.000 metres. Ufff. Doncs allí, entre altres 500 equips de dos corredors, està participant el nostre company Alex Clarasó fem parella (Erclan Team), amb l'Abert Castellar. Després de la sisena jornada ocupen la molt meritoria posició 176.

No son tan mediàtics, ni això es TV3, però ens en fem el reso pertinent.

MORIR LENTAMENTE

2008-03-17T18:15:00.002Z

Un pensamiento de Pablo Neruda para que reflexionemos un poco:

"Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce. Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú. Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos. Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite, por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos. Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante. Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe...".

LOGO

2008-02-10T19:33:00.000Z

Tenim pràcticament enllestit el tema del nou logo del club que tant amablement, i de forma desinteressada, ens ha dissenyat el Juan Ramón Nieto de "IMPULSA".

Tenim dues opcions en funció del color de l'equipació que finalment decidim adquirir: blanc o negre. M'agradaria que n'escollíssim una entre tots (ja m'heu manifestat alguns de vosaltres la vostre elecció) per poder fer ja la comanda dels equips.

Espero comentaris. Gracies.

LA MITJA DE GRANOLLERS

2008-02-03T23:10:00.000Z

Clàssica ja com ninguna, avui s'ha disputat amb més de 5.000 corredors la mitja marató de Granollers. La cursa l'ha guanyat el kenià Wanjiru amb un temps espectacular de 59'26" (a un ritme de 2'50" el km!!!!): és el primer cop que es fa una mitja amb un temps inferior a l'hora al territori català i espanyol.

El CTCB també ha estat present i amb algunes marques quasi tant "històriques" com la del guanyador: Toni Arco 1h19!!!! (arribant el 157 a la general), el Guillermo Tuñí 1h33" (personal best amb una evolució impressionant), Jordi Vilardaga 1h35" (on acabarà amb aquesta progressió?) i Toni Colomo 1h37 (en el seu "road to Roth"). El mega-bomber Albert Bassas va ser baixa d'última hora per malatia.

Igualment voldria destacar la presencia de molts amics "Gamilligueros" (Oscar Gómez, Joan Marc Fons, Ferran Heredia, Robert Mayoral i Pep Mesas) tots ells amb unes grans marques, i també de molts companys de fatigues santfeliuenques: Joan Palau, Xavi Vallcorba (quina gran marca kb!), Jorge Salvador, Robert Munné, Lluis "diesel" Vilalta i la retornada al mon de les curses Marta Pujol...

Felicitats a tots.

PRIMER PODIUM DE LA TEMPORADA

2008-01-22T11:39:00.000Z

Diumenge passat a Vallirana al Campionat Nacional de Catalunya de Duatló de Muntanya per grup d'edats, el Josep Maria Rodriguez va fer segon en el seu grup d'edat en una cursa, segons ens explica, molt dura i "trencacames", amb un tram a la BTT molt complicat on era molt fàcil perdre's o punxar.

Felicitats pel Josep M. que, recordem-ho, acaba de sortir d'una important operació a l'espatlla per curar una lesió causada per una caiguda.

INTENS DIUMENGE

2008-01-13T23:03:00.000Z

La temporada atlética hivernal viu avui una de les seves jornades estrella. Tres de les millors curses de l'any coincideixen aquest diumenge, i a totes elles participació de membres del Club:

A Sitges, mitja marató. El Jordi Vilardaga que, en principi, anava a "rodar" a 5min/km, s'habrà trobat la mar de bé per que ha acabat amb 1h38, a 4'42" i en bona progressió pel que indica el pas per la mitat de la cursa (52')

Les "llebres" del Club, Enric Hernàndez i Toni Arco, molt endevant a les classificacions de les seves curses. A la 30ª edició dels 10km de la Cursa de S. Antoni (on també tenia previst còrrer el KeL), l'Enric acaba 17é de la seva categoria amb 36'21" (com estàn els veterans!!), i als 20 km de la bonica cursa de "Mar i Murtra", el Toni fa el 41 de mes de 700 participans amb una gran marca de 1h20'.

També molt bona l'actuació del Josep Maria Rodriguez a la duatló de Folgueroles, on el seu gran parcial a la BTT el situa entre els 50 primers al final malgrat haver agafat la bici el 109 després de la primera transició. Veurem on arriba quan estigui més "fi" a la cursa a peu!!

ACTUALITZANT

2008-01-08T19:39:00.000Z

Bé, ja estem de ple al nou any. Espero que tots hagueu fet uns bon propòsits esportius i, sobretot, que els hagueu començat a treballar.
Feia dies que volia actualitzar les informacions sobre el nostre Club, vaig a veure si puc fer-ho ara de manera resumida.
El primer que vull fer es relacionar a tots el membres que, a hores d'ara, composen el equip, per tal que ens comencem a conèixer tots:

Seniors Dones (2):

Barbara Sagi i Marta Campos.

Veteranes (1):

Eulalia Lorés.

Seniors Homes (8):

KeL Buguñà, Alex Clarasó, Guillermo Tuñí, Jordi Vilardaga, Albert Bassas, Toni Arco, Josep Mª Rodriguez i Toni Colomo.

Veterans homes (5):

Andreu Bartuí, Enric Hernández, Enric Balagué, Daniel Camiroaga i Jordi Español.

Menors (5):

Arnau Bartuí, Adrià Bartuí, Àlex Verdaguer, Miquel Verdaguer, Àlex Español,...

TOTAL 21 membres (no està mal) que donarem molta guerra aquest any per aquests mons de Deu.

M'agradria molt que em féssiu arribar una mena de "Curriculum" esportiu i una foto vostre per penjar-les aquí al blog, així com els vostres objectius per aquest any i cròniques de les curses que aneu fent que també les penjarem.

El segon punt que us volia fer saber es que hem creat un grup de distribució al google per tal intercanviar opinions, consultes o el que us vingui de gust dir. A qui no li hagi arribat la invitació per a participar-hi, la rebrà en breu.

I per acabar, dir que el proper 3 de febrer (al tanto: mateix dia de la 1/2 marató de Granollers), hi ha un duatló per equips al Prat. Estaria molt be que hi debutéssim com equip. Així que si ha algú interessat que ho digui que ho miraríem de muntar.

Espero ansiosament les vostres aportacions.

TEMPORADA 2008

2007-11-08T00:12:00.000Z

Bè, crec que ja és hora de que comencem a parlar de la planificació de la temporada vinent.

El primer a dir és que la familia creix. Efectivament, em plau anunciar oficialment l'incorporació al nostre modest Club d'un grup de triatletes que, a part de la seva experiència i nivell, ens aportaràn la seva gran vàlua humana com he tingut el plaer de comprovar personalment.

And the nominees are:

Toni Arco, finisher aquest any a Niza i anteriorment a Lanzarote; Jordi "pare de ferro" Vilardaga (http://hdfcat.blogspot.com/) també amb varis Ironman's a les cames i amb la vista posada en la travessa nadant de l'estret de Gibraltar; Andreu "Ironyoyito" Bartuí, l'autor de la ja mítica crònica sobre el seu bateig com a ironman a "l'illa del vent" i que incorpora també a dos dels seus fills; la campiona catalana d'aquatló V1 Eulalia Lores i el seu marit, l'excel·lent corredor (actual sots-campió de la Lliga Internet-Championchip memorial "Antoni Brey") Enric Hernandez, focalitzant ja els seus objectius de cara al seu canvi de categoria l'any vinent on segur que arrassarà; i la jove corredora del JAS, Marta Campos, que vol donar el salt al món del triatló.

Ja anirem entrant en detalls, comentant els objectius i les experiències de cadascú. De moment el Jordi Vilardaga i el Enric es posen en marxa aquest diumenge amb un 10k al Camp de l'Arpa, mentre l'Eulalia se'n va a fer la preciosa cursa Behovia-Sant Sebastian.

Sort a tots!!

¿QUÉ SON ELS CINGLES DE BERTÍ?

2007-10-18T23:25:00.000Z

Mucha gente que no es de la zona me pregunta que son el Cingles. He querido contestar con un par de imagenes que no sé si merecen la realidad.

Añadiría, sin voluntad de ser muy "académico", que se trata de una pequeña cadena montañosa de poca envergadura, pero de una enorme belleza visual que se encuentra en el Vallés Oriental, separando el Moianés de la zona más llana del mismo (L'Ametlla, La Garriga, etc).

Tendría su nacimiento en el Puigraciós y se prolongaría hacia el norte y el oeste con diversas ramificaciones hacia Bigues-Sant Feliu de Codines-Gallifa o Centelles-Sant Quirze de Safaja-Castellcir-Castellterçol.

La zona reúne unas características realmente únicas para realizar actividades de tipo lúdico-deportivas por su infinidad de caminos, senderos, ermitas y riachuelos: senderismo, bicicleta de montaña, escalada, trial, etc. y acoge una serie de parajes de enorme belleza como es el archiconocido "espacio natural de Sant Miquel del Fai".

Vale la pena acercarse a conocer una zona que, con todo lo anteriormente dicho, sólo está a unos 40km de Barcelona!

CURSA FESTA MAJOR SANT FELIU

2007-10-07T20:20:00.000Z

M`ho vaig passar en gran veient a un centenar de nanos vestits de curt somrient mentre corrien.

Entre el grans, victòria local del "antenista volador" Joan Palau que amb 44 tacos i sense un entrenament especific segueix fent uns bestials resultats tant a peu com en bici. Molt bona també l'actuació i marca del Guillermo.

TRANSALPINE RUN

2007-09-26T13:26:00.000Z

Ja tenim la crònica i les imatges de l'aventura de la Barbara i l'Àlex a la Transalpine-run. Les imatges ho diuen tot sobre la duresa de la cursa. Felicitats a tots dos, però especialment per la Barbara!!!!

TRANSALPINE-RUN
240 KM, 13.400 DE ALTITUD, 4 PAÍSES

Todo empezó cuando mi cuñado me entregó un folleto de la Gore-Tex Transalpine-Run 2006. Fue entonces cuando me entró el gusanillo por esta carrera. Empecé a buscar compañero de fatiga pero no tuve éxito, ya que no podían por diversas causas: familia, trabajo, vacaciones etc. Cuando se lo propuse a mi mujer me dijo que ni loca. Al cabo de un tiempo y viendo que faltaba menos para finalizar las inscripciones, finalmente Bárbara se ofreció. Esta carrera sólo se puede correr por parejas, mujeres, hombres, hombres-master (sus edades deben sumar 80 años) y mixto.

La dificultad aumentó cuando ella tenía que trabajar y cuidar de dos enanos de 2 y 4 años, con una vitalidad insuperable. Creo que el hecho de estar por ellos es como un entreno. No hicimos ninguna preparación específica para esta prueba, ya que el tiempo de entreno era limitado. La verdad es que la preparación no fue la correcta ya que el terreno que encontramos no era ni por asomo el que habíamos pensado. Ella salía a correr 2 horitas y cuando volvía, salía yo.

Desde mi punto de vista, esta carrera la puede terminar cualquiera que se entrene a subir montañas andando a paso ligero y bajando a tumba abierta. Se gana mucho tiempo sabiendo bajar rápido. Yo diría que el 20 o el 30% se puede correr; el resto es pateo puro y duro, excepto para los que están preparados para correr en subida y bajada, que generalmente suelen ser los que van en cabeza.

Después de todo un día de viaje, llegamos a Oberstdoft (Alemania), punto de partida de la 3ª edición de la Transalpine-Run. Llegamos al campamento, recogida de dorsales y bolsa regalo marcada con un número de dorsal. En ella se debía poner toda la ropa necesaria para la carrera, que la organización iría transportando a los lugares donde dormiríamos. A las 6 de la tarde era la “pasta party” con briefing de lo que sería la primera etapa. Como llegamos tarde, nos quedamos sin cenar; tan sólo pudimos comer unas piezas de fruta. Al día siguiente, nos levantamos muy temprano, a las 6 de la mañana, para desayunar bien ya que teníamos mucha hambre.

La primera etapa se disputó desde Oberstdorf a Steeg (Austria) de 28,90 km con un desnivel de 1.496 metros positivo y 1.185 de negativo. Se salía a las 11 de la mañana y puntualmente se dio el disparo de salida. Sería el único día que se empezaría tarde; el motivo de salir tan tarde era porque había gente que llegaba en avión esa misma mañana.
Antes de iniciar la etapa te hacen chequeo de mochilas ya que es obligatorio llevar chaqueta de lluvia, pantalón largo y camiseta de manga larga y un mini botiquín. En los Alpes el tiempo puede variar en cuestión de minutos.
Una vez pasado el chequeo de mochila y dorsal, nos encontramos con 200 parejas, tanto de hombres, mujeres y mixtas. Música a tope, todo el mundo cantando y con una cara de felicidad increíble. Helicóptero de la organización sobrevolando y filmando. Se respira un ambiente muy agradable y todos estamos emocionados.
Salimos muy conservadores; aún quedaban muchos días de carrera y lo más importante era poder acabar.
Para nosotros hacía frío y a partir del Km. 6 empezó una fina lluvia que dejó el terreno resbaladizo y húmedo. Durante los primeros 10 km se podía correr cómodamente hasta que llegó el primer avituallamiento de los dos programados por la organización. A partir de allí el terreno empezaba a subir con pendientes del 15% y algo más. A medida que se cogía altura, la lluvia iba desapareciendo para dejar todo el terreno húmedo y lleno de barro. La bajada fue de vértigo ya que, mientras en la subida sólo andas, en la bajada debes de frenar y andar. Bárbara, que no tenía práctica en bajadas, lo pasó muy mal. Allí fue donde nos adelantaron más de 30 parejas. A medida que pasaban los días, ella cogía más confianza en las bajadas e incluso iba mejorando la técnica.
Al llegar nos esperaban nuestros compañeros españoles, que en esta etapa habían llegado antes que nosotros. Tomamos un poco de fruta y nos dirigimos a un polideportivo para preparar el espacio para descansar. En ese polideportivo tenían sauna, piscina y baño de burbujas; evidentemente nos tomamos nuestro momento de relax, que nos fue de maravilla.

La segunda etapa sería de Steeg a St. Anton, de 29,73 km con 1.947 metros de desnivel positivo y 1.785 de desnivel negativo.
La noche anterior no pude descansar bien ya que la colchoneta estaba estropeada y cada 2 horas tenía que volverla a hinchar. Bárbara durmió como un niño a causa del cansancio.
La organización se vio obligada a cambiar un pequeño tramo debido a las lluvias y a las bajas temperaturas que había habido durante toda la noche. El terreno estaba fatal. El camino alternativo tenía más pendiente pero se llegaba al mismo sitio. Sin embargo, era más exigente ya que en tan sólo 2 km teníamos que recorrer un sendero que nos llevaba de los 1.600 a los 2.300 metros. No sé si esto es correr o mejor dicho escalar. Aquí los paisajes y vistas son alucinantes, impresionantes. Ese día empezamos a correr a las 7 de la mañana con mucho frío; comentaban que el invierno les había llegado antes de tiempo.
Subimos a 2.300 metros y, una vez hecha la subida, bajamos para volver a subir a 2.500 metros. Los últimos kilómetros de la etapa se corrían bajando por las famosas pistas de esquí de St. Anton. Ese día hicimos un tiempo de 4:35.36. Sólo llegar, metimos los pies en un aparato con agua que te hace un masaje. Comimos alguna cosilla y nos dirigimos a un hotel típico austriaco que era una monada, ya que mi colchoneta había decidido deshincharse y no había forma de repararla. Queríamos descansar bien. Nosotros continuamos a nuestro ritmo siempre siendo muy conservadores, ya habíamos conseguido acabar dos etapas y estábamos orgullosos de ello. Algunos participantes que en la primera etapa corrieron rápido en esa etapa quedaron detrás de nosotros.

Nos centramos en la tercera etapa, una de las etapas más duras, de St. Antón a Galtür, 2.437 metros de subida y 2.134 de descenso. Un total de 32,97 km.
Toca diana a las 5:30 de la mañana, ya que nos hacen empezar a correr a las 7 de la mañana. Hace frío y viento, pero a la que empiezas a trotar se te pasa un poco.
Teníamos que realizar dos subidas y dos bajadas. Normalmente en la segunda subida te puedes encontrar mal, que es precisamente lo que le sucedió a Bárbara. Esta vez salimos rápidos y en la subida íbamos adelantando a muchas parejas. De vez en cuando ella se cogía a mi palo para poder descansar un poco de piernas. Al llegar a media subida, nos quedaba realizar un ascenso lleno de piedras y en el tramo final incluso realizar una vía ferrada para no caer al vacío.
Lo malo fue la bajada ya que mi pareja no tenía la costumbre de bajar, incluso teniendo miedo. Intento preparar una cuerda que ato a su cintura y la sujeto con mi mano. Con este artilugio consigo darle un poco de seguridad. Bajando con mucho cuidado logramos llegar al primer avituallamiento, no sin llevarme un par de torceduras de mis tobillos. En los avituallamientos acostumbraba a haber sandía, naranjas, frutos secos, tabletas energéticas, agua y bebida isotónica.
Después de descender más de 1.000 metros, ahora tocaba nuevamente ascender. En el primer tramo el camino era muy bueno pero poco a poco iba empeorando.
A medida que íbamos ascendiendo, Bárbara no se encontraba nada bien, estaba agobiada y con ganas de enviarlo todo al garete. A los 2.200 metros me comenta que no puede seguir el ritmo; paramos un par de minutos, un poco de bebida y dos barritas fueron suficientes para poder afrontar la última parte del ascenso.
En esta parada nos adelantó una pareja que son rivales en la clasificación. “Mal”, me comenta Bárbara y yo le digo no se preocupe, que esto es muy largo y acaba de empezar.
En la bajada de vértigo consigo verlos a lo lejos. Sólo serán 5 minutos, nosotros a nuestro tema. A medida que vamos descendiendo, Bárbara se va recuperando y cogiendo fuerzas para acabar los últimos kilómetros de asfalto. Tardamos 6:57.22, ¡horroroso! Pero ya habíamos pasado uno de los días de carrera más duro.
A la llegada hacía mucho frío, llovía y las previsiones climatológicas eran de nieve.

De Galtür a Scuol (Suiza), etapa de 41,195 km, distancia vertical 1.844 metros y distancia descendente 2.239 metros. Si lográbamos pasar esta etapa, ya habríamos superado el meridiano de la carrera. Nos levantamos y la sorpresa era que estaba nevando. No sabíamos si anularían la etapa o qué pasaría. Estábamos a la espera de la decisión de la organización, que decidió tirar hacia adelante con la etapa. En esta etapa se subía a 3.000 metros, donde la temperatura era de -7ºC. Salimos muy abrigados con mallas largas, pantalón gore, manga larga, chaqueta packlite, buff, gorro. La verdad es que cuando llegamos al punto más alto hacía un frío del carajo porque soplaba un viento helado. Nosotros no sufrimos casi frío, ya que a diferencia de otros íbamos bien equipados. Tardamos unas 5 horas y media. Esta etapa nos fue mucho mejor que la anterior, incluso habíamos subido algunos puestos en la clasificación, cosa que no nos preocupaba mucho ya que nuestro objetivo desde un principio era acabar la carrera. ¡Superado el meridiano!

La quinta etapa era el kilómetro vertical, 936 metros de ascenso en 6,19 km. Ese día nos levantamos más tarde ya que salíamos por orden de clasificación inverso. A nosotros nos tocó a las 10:45 de la mañana. Hacía frío y estaba nevando a tope. Tardamos 1:10. Durante la subida sólo se oía el fuerte respirar de la gente que se quedaba sin aliento. Una vez terminada la etapa hicieron la “pasta party” como cada día, el briefing de lo que sería la etapa siguiente, pase de fotos y DVD de la etapa finalizada y entrega de regalos y camiseta leader a los tres primeros de cada categoría. Ese día a las 3:30 del mediodía estábamos libres y nos fue la mar de bien para reposar y cargar pilas ya que la sexta etapa era larga. Ya nos falta menos para acabar la carrera. El cansancio se empieza a notar en las piernas y en todo el cuerpo, la gente baja el ritmo y andan más que los días anteriores. Pero ya habíamos hecho 140 km, tan sólo nos faltaban 100 y ya era nuestro.

En el sexto día pasaríamos de Suiza a Italia, concretamente de Scuol a Mals, 37,02 km, subida de 1.332 metros y bajada de 1.474 metros.
Los primeros kilómetros eran de bajada y se podía rodar con facilidad. Bárbara y yo pudimos seguir el ritmo de los pros. Este sí que era el terreno que mejor se nos daba. La cosa duró poco ya que a partir del Km. 7 empezó a subir y mucho. Utilizamos una cuerda para poder tirar de Bárbara. De esta manera ella podía relajarse un poquito para poder apretar en el tramo final. Después de una larga subida, llegamos al primer avituallamiento situado en el Km. 14. Luego la subida era más moderada y muy preciosa; se pasaba por un desfiladero escarbado en la montaña para llegar a la cima, donde encontramos nieve y frío. A medida que se sumaban kilómetros y altura, empezaba un tramo peligroso ya que si tenías un pequeño resbalón eras hombre muerto: la caída de más de 300 metros sin freno. Dada la peligrosidad del tramo, nos encontramos a la organización controlando y dando tranquilidad para afrontar el tramo. Una vez superado, venían los últimos 15 km de bajada y por una pista. Fue allí donde Bárbara y yo pudimos imprimir un buen ritmo llegando a adelantar a más de 6 parejas rivales directos en la clasificación mixta.
Llegado a este punto de la carrera, la verdad es que se hace muy duro ir afrontando las etapas día a día; empiezas a notar molestias en todas las partes de tu cuerpo y sólo piensas en cuándo llegará el final. Lo único que te va animando es cuando cada día vas superando la etapa y al acercarte a la meta se te pasan todos los dolores y te enorgulleces de tu triunfo. Es todo cuestión de coco.

La séptima etapa se centraba entre Mals y Schlanders (Italia), 34,51 km con un desnivel positivo de 2.004 metros y de negativo unos 2.339 metros. Para mi fue la más dura de todas. Se tenía que subir a más de 3.000 metros, pero antes de llegar a la cima tenías que ir tomando altura en unos 15 km que se podían rodar con facilidad hasta llegar al primero avituallamiento. Desde allí hasta la cumbre de la montaña quedaban 6 km y un desnivel de 1.150 metros con mucha nieve y un tiempo bastante bueno, soleado. Personalmente lo pase muy mal porque había pillado un virus estomacal, que ya había dejado fuera de carrera a muchos equipos. Yo terminé la etapa ya que Bárbara se encontraba en la cima esperándome. Durante toda la ascensión tuve que parar varias veces a vomitar y para empeorar el tema tenía descomposición. Por detrás me iban adelantando grupos de gente y me preguntaban si me encontraba bien; yo les decía que iba haciendo, parecía que iba chutando las piedras como pelotas tambaleándome a cada paso. Al llegar a la cumbre, Bárbara hacía rato que me esperaba. Uno de los participantes sacó una botella de Coca-Cola y se me fueron los ojos. Mira si estaba mal que Bárbara fue a pedírsela. La bajada fue muy técnica, lleno de nieve durante los primeros 500 metros de desnivel restando 1.500 metros para el final de la etapa. Nunca habría dicho que la bajada fuera tan cansada o más que la subida; a veces si no tienes la costumbre de bajar es peor que la subida. A bajar y intentar conservar tus rodillas para poder realizar la última etapa. Como yo no me encontraba muy bien, realizamos la bajada a un ritmo conservador. Después de 7:11 horas llegamos a la meta. ¡Qué ilusión!, sólo nos quedaba una etapa de 28,62 km y más de 1.800 metros de subida.

Último día de carrera, Schlanders dirección Latsch, subida de 1.817 metros y bajada de 1.894 metros. Salimos puntuales y rápidos. Ese día había decidido llevar la cámara de vídeo para filmar toda la etapa. Las piernas no estaban muy finas, pero sabiendo que era el último día la gente empezó muy rápido. Nosotros también, no podíamos perder la posición que ocupábamos. En los tramos no muy técnicos intento arrastrar a mi pareja para no perder tiempo. Llegamos a la cima de la montaña rápidos y con un muy buen tiempo. Le digo que sólo nos queda la bajada y ella sopla como si fuera tan fácil. Bajamos a ritmo no muy rápido pero sí muy constantes; incluso pudimos adelantar a más de una pareja y conseguimos que nadie nos adelantara. El tramo final era una carretera llena de manzanos a lado y lado hasta llegar a la meta. Allí fue cuando le dije que apretara un poco y nos pusimos a un ritmo de 4.20" por kilómetro hasta llegar a la meta. Al llegar, Bárbara gritó de alegría, besos y abrazos. Yo pegué un salto, nuestros rostros mostraban una gran satisfacción por haber superado el reto que nos habíamos impuesto. Quedamos los 16º en equipos mixtos.

Queremos agradecer ante todo a UTA Albrecht, directora de la carrera, por su generosa amabilidad que nos ofreció en todo momento y siempre con una sonrisa de oreja a oreja. Y por supuesto al resto de la organización, a la que clasificaría con un sobresaliente. Tenemos Transalpine-Run para años. También a la tienda Intemperie, ubicada en Barcelona, por asesorarnos antes de nuestra partida sobre la vestimenta y el calzado. A nuestros familiares por hacerse cargo de nuestros diablillos hijos durante más de diez días y por último a Luis y a Jesús por dejarnos correr en nombre de la revista, lo que fue un honor para nosotros.

Tiempo total: 39:45.08
Clasificación mixta: 16º

Alex Clarasó
Bàrbara Sagi

BANYOLES I TRANSALPINE RUN

2007-09-06T08:22:00.001Z

Diumenge a l'Olímpic de Banyoles cara i creu. El Guillermo fa una boníssima cursa, sortint amb els 100 primers de l'aigua sense haver pràcticament nedat gens aquest any, i acabant en 2h27', a mitja taula de més de 400 inscrits, en una carrera molt dura a la bici pel calor i el traçat exigent.

El Jordi, servidor, abandona a la cursa a peu després d'una acceptable natació i una nefasta bici amb dolors als lumbars que em van impedir còrrer (valgui com cutre-excusa la setmana amb febre i faringitis que vaig passar). Això no quedarà així.

Per cert, el KeL d'espectador, vivint de rendes, i rumiant-se donar per acabada una molt bona temporada.

Per altra banda, als Alps, 5ª etapa de la transalpine-run. La Barbara i l'Alex estan fent un molt bon paper en parelles mixtes. Actualment van els 23 de 44 parelles, després de més de 22 hores de cursa i de haver corregut en tres països (Alemània, Àustria i Suïssa) i d'entrar ja a Italia. Els hi queden encara dues etapes més per cubrir els 240 km totals de cursa amb més de 13.800 mtrs de desnivell positiu aumulats.

Els hi desitgem sort, i esperem crònica detallada.

VACANCES

2007-09-02T09:18:00.000Z

Se acabaron. Como se dice en estos casos, todo lo bueno se acaba y, normalmente, nos sabe a poco. La verdad es que en estos períodos en los que haces lo que realmente te gusta: deporte, viajar, leer, estar con la familia de manera relajada, charlar sin prisas,.. te das cuenta de cual es la situación en la que realmente te sientes bien, y que el hombre no fue creado para trabajar 12 horas diarias e ir todo el día con el tiempo pegado al trasero.

Por eso, y como cada año en estos momentos de angustia espiritual por volver a un tipo de vida en el que no nos realizamos plenamente, salvo aquellos a los que realmente les apasiona su trabajo y aquellos para lo que lo principal es "ascender" socialmente a través de lo que sacan trabajando, me he hecho la propuesta, veremos lo que dura, de cambiar en lo posible las prioridades: lo primero es la familia y la salud (más horas con los míos: es increíble como cambia nuestra relación con ellos en vacaciones, parece casi como si conocieras de nuevo a tus hijos).

Eso implica más tiempo dedicado también al deporte-salud, algo que realmente me llena, el contacto con la naturaleza y, si es necesario, un dejar en un segundo plano las "progresiones laborales".

Veremos si este buen propósito dura lo suficiente. Mientras, dejo una muestra de unas imagenes de cosas de esas que se hacen en vacaciones y que te llevan a estas reflexiones. La primera, son dos dimonis con cara de angel, la segunda es un secreto, la tercera y cuarta son de Colliure (Francia) y la quinta de l'estany de Orri en Lles (La Cerdanya).

ERCLAN TEAM

2007-07-30T20:31:00.000Z

Así se llama la sociedad constituida por nuestro consocio Alex Clarasó junto a dos conocidísimos miembros de la "población triatlética" catalana y española: el Hawaiian-finisher Guillem Lladó i el "broker" Josef Ajram para la comercialización de las marcas de material deportivo Argon18, Guru Bikes (cuadros), Reynolds (ruedas) y Pedasoft (potencias, manillares y acoples).

Dejo aquí los enlaces con su web y alguna muestra de sus espectaculares productos.

Tambien dejaré mi dirección donde pueden enviarme el regalito acordado (;-)

http://www.erclanteam.com/

JULIOL

2007-07-30T19:31:00.000Z

Ja s'acaba Juliol i amb ell els últims dies de preses laborals per deixar els "temes" resolts. Quines angoixes la gent per tenir-ho tot acabat!!, quan en realitat només estem fora de la feina només uns quans dies en els que ningú no ens troba a faltar després.
També amb el mes acaba la primera mitat de la temporada triatlética. El balanç es per tots els gustos:

El Kel s'està sortint, en un estat de forma magnífic com va demostrar a La Seu d'Urgell i al sprint de BCN (1h03' !!!!), on segur que va consolidar estar entre el top-20 del circuit català.

El Guillermo no es treu la son de les orelles i encara no ha debutat després de centrar aquests últims mesos la seva preparació en les Maratons a peu de BCN i en BTT dels Monegros. Promet possar-s'hi de cara a setembre.

L'Àlex i la Barbara s'estàn centrant en dos objectiu molt il·lusionants: al setembre la transalpine-run:

http://www.transalpine-run.com/

i al novembre uns dels millors espectacles esportius del mon: la marató de New York.

Jo vaig debutar per fi també al sprint de BCN (1h17'): una actuació gris d'acord amb el meu nivell, però sobretot amb la fluixa temporada d'entrenaments. El proper objectiu: olímpic de Banyoles. Veurem si l'estiu resulta profitós i podem fer un paper més digne.

ULTIMS RESULTATS

2007-06-15T19:02:00.000Z

Amb la temporada ja en marxa, resum d'alguns resultats:

Alex Claraso, 11h42min a la sempre dura proba d'IronMan a Lanzarote, lloc 66 del seu grup d'edat. Per mi acabar un IM es sempre de treure's el barret, Lanzarote, considerat un dels més dus del mon, ja es per nota. Felicitats novament IronAlex!!

Al circuit català, el Kel està demostrant que quan les seves lesions el respecten (i s'aparta una mica del "costat fosc") pot fer coses imortants com va demostrar tant al sprint de Mataró (129 a la general de més de 400 triatletes) com al olímpic de Salou (2h11!!!! i 82é a la general). Aquest cap de setmana a reconfirmar-ho a Manresa i després una mica de descans competitiu.

Els peques van anar a Gavà al tri infantil on s'ho van passar d'allò més be. Gracies desde aquí a la gent del Triatló Gavà per la feina (amb voluntaris com un "tal" Carles Gil, campió absolut d'España 2005) i per la iniciativa.
A les fotos l'Àlex "aguantant" l'atac final d'un rival a pocs metres de meta amb una càmera de la TV local inmortalitzant el moment, l'A. Verdaguer, de blau, acabant en el cuart lloc de la general i al Sergi fent una transició fulminant sortint de la piscina. Segur que repetirem

Servidora pensa en intentar anar a fer l'olimpic de Pont de Suert a final de més. Veurem. La nefasta temporada de entrenaments que porto per les lesions i la feina m'ho desaconsellen, però no se si em podré aguantar les ganes !!!

COMENÇA LA TEMPORADA DE TRIATLO

2007-05-15T12:31:00.000Z

El passat cap de setmana va començar oficialment a Sant Feliu de Guixols el circuit català de triatló. L'únic representant del Club, Kel Bugunyà va fer una esplèndida cursa alhora que es treia de sobre l'espineta que tenia clavada devant dels seus rivals de la ja famosa "Gamilliga" desde el seu abandonament al tram ciclista del IronCat.
Previament, el cap de setmana anterior, presència del Club al mig Ironman de Lisboa amb una molt bona cursa de l'Alex, guanyant per poc més d'un minut al nou fenòmen triatletic-mediàtic: l'ex-blaugrana Luis Enrique.
Per cert, sobre el seu famós video promocional: per mi, tot el que sigui promoció de l'esport i donar a coneixer el tri al gran públic, chapeau!!
A més a més, si es pot rentabilitzar d'alguna manera (espónsors, TV,..) la presència d'un personatge amb tant bona premsa com el L. Enrique en el mon del triatló, seria poc intel·ligent no fer-ho, i si alguna cosa tenen els seus companys d'entrenament es que de tontos, ni un pel.

2007-03-19T13:37:00.000Z

MI GRAN PRIMER DEBUT EN MARATÓN – MARZO 2007
No sé por dónde empezar… Aún no me hago la idea de mi gran debut y del éxito conseguido el pasado 4 de marzo, fecha que perdurará para siempre en mi memoria.
Hace un año decidí aventurarme a hacer una maratón y qué mejor que inscribirme en la maratón de mi ciudad natal, Barcelona, para estar rodeada de los míos.
A finales del 2002, después de dar a luz por primera vez, quería recuperar rápidamente la figura y estar en forma. Para ello empecé a correr un día a la semana unos pocos kilómetros. Mi marido Álex me había transmitido su afán por este deporte y poco a poco le fui cogiendo el gusanillo.
Entre el 2003 y 2004 participé en alguna carrera popular de 10 kilómetros de poca importancia pero yo disfrutaba como una chiquilla. En el 2005 tuve a mi segundo hijo. Durante el embarazo echaba de menos salir a correr; corrí durante unos meses pero luego ya me tuve que pasar a la natación y a la bici estática.
El primer día que reinicié mis entrenamientos quise ir tan rápido que tuve una bajada importante de potasio. Las piernas se me quedaron paralizadas durante dos días. ¡Menudo susto me llevé! Empecé nuevamente a correr, pero esta vez fui “piano piano” aumentando los días y los kilómetros. Un día acompañé a mi marido a una media maratón y pensé “¿porqué yo no?”. Es entonces cuando me fijé el objetivo para el 2006: hacer una media maratón.
Me parecía increíble que hubiera gente que pudiera recorrer esa distancia. No sabía si yo lo conseguiría, pero al menos lo intentaría. Siguiendo los consejos de Álex fui mejorando mi condición física. Participé en varias carreras de 10 kilómetros, como la de El Corte Inglés (0:49:51), la de los Bomberos (0:44:17), la Jean Bouin (0:43:07)… Y me inscribí en mi primera media maratón: la Media Maratón de Gavà, ¡que acabé con un tiempo de 1:41:54! Me lo pasé tan bien que cuando acabé estaba segura de que repetiría la experiencia.
Ese mismo año Álex participó en la Maratón de Barcelona. Le valió el sufrimiento para obtener un resultado impresionante 2:54:54. Lo vi tan exultante por su éxito que tuve envidia y en ese momento me planteé el tema de la maratón. Cuando abrieron las inscripciones para la Maratón de Barcelona del 2007 por Internet, rápidamente hice la inscripción. Me había tocado un número de dorsal bastante bonito o al menos a mí me lo parecía: el 6161. El deporte de correr es como una droga: engancha muchísimo y nunca es suficiente.
A partir de entonces sabía que tenía que entrenar duro para conseguir acabar mi primera maratón, teniendo en cuenta además que tenía dos hijos que criar y que tendría que hacer la mili y unas combinaciones para entrenar. Álex me impondría y supervisaría semana tras semana mis entrenamientos e iríamos observando mi evolución deportiva.

Nuevamente me inscribí a otra media, la de Media Maratón de Mataró, consiguiendo un tiempo de 1:37:16. Luego fui a correr a Sitges acabando con un tiempo de 1:34:54. Con estos resultados quedaba claro que mis entrenamientos estaban progresando a la perfección y me sentía orgullosa de mis éxitos personales. Todas estas carreras iban contando para el entrenamiento de la maratón.
Durante este último año, he estado entrenando seis días a la semana combinando series (las cuales continúo odiando), farleks, tiradas largas, montaña, pesas… con días de sol, lluvia, frío, calor, momentos de risas, lloros, lesiones y enfermedades. La verdad es que esto de entrenar a diario es muy duro y seguir una disciplina aún más, pero si no lo haces así no hay manera. Y aún es más duro para una mujer, ya que hay escasas corredoras y siempre he entrenado sola, aunque a veces acompañada de hombres.
Un mes antes de la Maratón de Barcelona hice una tirada de 32 kilómetros. La verdad es que por ser la primera vez me fue bastante bien. Tardé 2:48. Eso sí, cuando acabé tuve una sensación de vacío de estómago y me mareé un poquito, pero lo había superado sin mucha dificultad. Tengo la manía de beber poco, por no decir nunca, y de no tomar geles, cosa que Álex siempre me ha ido advirtiendo ya que en la maratón es fundamental. Cuando tan sólo quedaban 15 días para la carrera, repetí de nuevo la tirada de 32 kilómetros. Hacía sólo una semana que había pasado la gripe y no sabía qué tal me iría esta vez. Tuve la mala suerte que el día que había elegido para hacer la tirada llovió, pero ya estaba planeado y lo tenía que hacer con o sin lluvia ya que quedaban pocos días para la maratón y no es aconsejable realizarlo a pocos días de la carrera. Me salió mucho mejor que la primera vez; tardé 2:40. Estaba muy contenta porque mis resultados habían mejorado. Ahora ya no quedaba más tiempo para mejorar mi condición física; el entreno ya estaba hecho y sólo tenía que esperar con mucha ilusión el día de mi debut.
Dos días antes de la maratón las piernas me iban solas. Estaba nerviosa, histérica y cansada de tanto entrenar. Quería que llegara ya ese gran día y al final llegó. El día mismo de la carrera ya se me habían pasado los nervios. Me levanté a las 6:00 de la mañana, desayuné unas tostadas y un té y me metí nuevamente a la cama. Al cabo de una hora me vestí y llegué a la salida de la carrera. Cada vez faltaba menos…
Álex me haría de liebre durante toda la carrera ofreciéndome en todo momento agua, geles y todo lo que necesitara. Inicié la carrera yendo tres minutos y medio por encima de mi tiempo. Mis sensaciones eran inmejorables. Álex me iba diciendo “vamos demasiado rápido, tenemos que bajar el ritmo porque aún queda mucha carrera por delante”. Durante los 10 primeros kilómetros había mucha gente ya que coincidía con el recorrido de la carrera de 10 km; luego la aglomeración fue disminuyendo. En cada avituallamiento, Álex cogía agua y me la iba ofreciendo. Al principio bebía muy poco y él insistía en que hiciera sorbos pequeños y me mojara los labios.

Íbamos manteniendo un ritmo bastante constante y yo me encontraba cómoda corriendo. Pasé la media maratón bastante más rápido de lo que teníamos previsto. A partir de la media tenía que beber más líquido y empezar a tomar geles con cafeína. Me costaba pero Álex se ponía tozudo y con razón, ya que además hacía un sol radiante con lo cual la temperatura era elevada. Al pasar el Km. 30, Álex me dijo “ya has pasado el muro, vamos muy bien, ¡ánimos!”. Continuamos manteniendo el ritmo bien hasta el Km. 32. Hasta aquí todo parecía estar controlado, pero a partir del kilómetro 38 me vino una pájara. La cabeza se me iba, pero mis piernas seguían corriendo. Veía a Álex correr delante de mí, lo llamé como pude y rápidamente me dio un gel. Ese sí que me lo acabé enterito rápidamente, además coincidió con un kilómetro que era de subida. Álex se puso detrás de mí y empezó a empujarme durante un kilómetro hasta que recuperé nuevamente las fuerzas.
Una vez recuperada de este mal trago, seguimos pero bajando el ritmo considerablemente. Empezaba a estar agotada; no me dolían las piernas ni los brazos pero psicológicamente no podía más.
Cuando tan sólo faltaban 200 metros no podía con mi alma. Quería parar pero no podía; tenía que acabar la maratón corriendo. Álex me gritó “¡haz un sprint!” y yo le contesté “no tengo más fuerzas, no puedo”. Quería ponerme a llorar, estaba llegando al límite, estaba hecha polvo. Es entonces cuando vi aparecer entre el público a Mónica y Carlos con una sonrisa de oreja a oreja, animándome y aplaudiéndome. Me saltaron las lágrimas de alegría y emoción, pero al mismo tiempo eran lágrimas de sufrimiento. Mónica y Carlos corrieron con nosotros esos 200 metros que para mí estaban siendo infernales. Gracias a ellos se me hicieron más llevaderos. Es de vital importancia tener en los últimos kilómetros a alguien que te vaya dando ánimos hasta la meta.
Así conseguí mi triunfo, llegando a la meta con mis amigos y mi entrañable entrenador. Ante todo quiero agradecer a Álex por haberme apoyado desde el principio convirtiéndose en mi entrenador personal hasta cruzar la línea de meta conmigo. Era un viaje que habíamos empezado juntos y teníamos que llegar hasta el final. ¡Es un triunfo compartido! Y a todos mis amigos y familiares por haber seguido mis entrenamientos y haberme apoyado día tras día.

Tiempo: 3:29:43
Clasificación categoría: 25
Clasificación general féminas: 51

Bàrbara Sagi

GRAN CAP DE SETMANA

2007-03-07T01:03:00.000Z

Si, sense dubte un gran cap de setmana el passat !!

Dissabte, el Kel torna per fi a la competició i fa la Duatló de Manresa amb bones sensacions i a on l'acompanya el Pere, nou fitxatge Junior del club, que debuta amb victoria a la seva categoria i amb un molt meritori lloc a la general, amb uns espectaculars 17 minuts en el primer parcial a peu (5Km).

I diumenge, Marató de Barcelona amb bons resultats de membres del Club: la Barbarà fa un espectacular 3h29 en el seu debut a la distància, el Antonio "Sam" Solà també debuta amb uns no menys meritoris 3h30, i el Guillermo aconsegueix millor marca amb 3h41 malgrat una temporada amb problemes físics. A més, presència santfeliuenca molt destacada: Joan Palau al voltant de 3h30, Albert Cuspinera (3h51) i Leo Martínez (4h45 amb molts problemes darrerament en el seu genoll que li han impedit entrenar amb regularitat), tots tres entrant a la distància dels 42195 metres per la porta gran.

Felicitats sinceres per tots.

Aquest cap de setmana participació de tres membres del Club al campionat de Catalunya de Duatló a Reus, on donarem molta guerra....

Mitja Marató de Granollers

2007-02-10T00:08:00.000Z

Excel·lent actuació del membre del nostre club, Àlex Clarasó, a Granollers el passat diumenge: 1h16' i lloc 99 de la general, sobre mes de 5.ooo corredors.

Molt bona temporada d'entrenaments de IronAlex de cara a Lanzarote, i qui sap si a alguna cosa mes...

També grans actuacions de companys santfeliuencs: Joan Palau, Victor Cunill i Jorge Salvador per sota de 1h30', Albert Cuspinera baixant de 1h40 en el seu debut a la distància, Leo per sota de 1h50 (aquest dos últims en el seu camí a per la Marató de BCN), i del junior Miquel Cuspinera.

En la jornada previa per infants, nova victòria de Carla Español a la categoria "baldufes" (primera nena i segona absoluta sobre més de 150 nens/es), mentre que l'Àlex va fer 10é de més de 250 nens/es.

Servidor segueix parat per culpa d'una toçuda tendinits al tendó d'Aquiles que ja dura prop d'un mes. Perilla clarament la participació a la Marató d'aquí a menys de 4 setmanes.

La temporada es llarga.
Ànims a tots.

DULCE NAVIDAD

2006-12-27T20:21:00.000Z

Dulce, grasienta, alcoholizada y descontrolada Navidad. Uno se hace propósitos de enmienda: "no me pasará lo del año pasado", "entrenaré cada día", "no comeré turrones", "no iré a todas las cenas o comidas a las que me inviten".... Nada, al final, la carne es débil, como siempre.

Este año he conseguido incluso salir a correr tanto el día de Navidad como el de Sant Esteban para "ganarme" la comida, pero la mezcla de gases del cava con la mayonesa de los langostinos y el azúcar de los turrones de chocolate, al vaivén del trote cochinero produce una reacción química en el estómago que hace que te sientas peor todavía. Al final, resulta casi más contraproducente salir a entrenar que dormir una buena siesta para digerir los excesos. El año que viene seguro que no me pasa...

Dos reflexiones serias: primera, ¿a qué botón hay que darle para pedir la parada donde bajarse de esta loca espiral de consumo, excesos y despilfarro en que se han convertido esto de la Navidad?, ¿cómo puedo hacer para que, al menos, no engulla también a las futuras generaciones sobre las que teóricamente debemos influir?.
Segunda: ¿cuándo dejaremos de llamarles vacaciones de Semana Santa o Navidad para nombrarlas por el nombre correcto (al menos para el 90% de la población que no las vincula para nada con temas religiosos) de vacaciones de "primavera" e "invierno" respectivamente.

Quiero decir: es realmente curioso, por decirlo de una manera, que la gente se lanza a celebrar a saco (comidas, regalos, viajes,...) unas fiestas que en realidad no sienten en absoluto, y es que además NO TIENEN PARA NADA ese sentido. Sólo que es porque "toca" hacerlo.

Hagámonoslo mirar entre todos porque esto va a peor cada año.

Yo de momento, me propongo volver a la carga con los entrenos: carrera casi diaria (que la Maratón de BCN está al caer), seguir nadando suave dos días a la semana, y sacarle el polvo a la bici cualquier día de estos.

Buenos propósitos...

Orgullo de padre

2006-12-11T23:12:00.000Z

Esto es lo que siento después de que mis hijos debutarán en el circuito de cross escolar del Consell Esportiu del Vallés Oriental: fase comarcal del campeonato catalán.

Carla venció con autoridad en la carrera femenina de las niñas nacidas en el 2001, sacándole casi 10 segundos a la segunda en un cross de apenas 350 mtrs. Tendríais que verle la cara de cabreo cuando "sólo" le dieron una medalla cuando ella esperaba que le dieran una copa, que estaba destinada a la mejor local (que sólo fue quinta en la general)...

Alex, por su parte, hizo un meritorio 4º puesto entre 37 pre-benjamines (año 1999), con una salida fulgurante en la primera vuelta, pegado al líder y posterior vencedor, pero perdiendo al final gas y puesto en el podium en la mismísima línea de meta.

Kleenex a tutiplen para los padres...

2006-11-17T09:16:00.000Z

Les 100 milles del Himalaya
Per Bàrbara Sagi

El dia 26 d’octubre, coincidint amb el meu aniversari, vam marxar cap a la Índia per iniciar la gran aventura de les 100 milles del Himalaya. L’avió va sortir amb una hora de retard i el viatge es va fer llarg i pesat. Vam arribar a Delhi a les 10.30 de la nit i a les 12.00 ja dormíem. A l’endemà ens vam llevar a les 5 del matí per agafar un altre avió cap a Bagdogra i des d’allà un autocar que en dues hores ens va conduir a un poblet anomenat Mirik. A l’arribada, l’organització ens va donar la benvinguda i ens va passar el briefing del que seria la cursa.

La cursa es va iniciar el dia 29 d’octubre a Manybanjung, que també era el lloc on finalitzava el dia 2 de novembre. La cursa de les 100 milles del Himalaya consisteix en 5 etapes. Hi ha dues modalitats: Walkers i Runners. Els walkers caminàvem per regla general la meitat de quilòmetres que els runners, però també teníem la possibilitat de continuar caminant fins al final de l’etapa, en funció de les forces que tinguessis i de com et trobessis físicament. En aquesta cursa la duresa se centra en l’adequació a l’alçada. Jo era walker però el que des d’un començament tenia clar i si l’organització ho permetia correria un dia, i aquest seria el quart dia que era mitja marató.

La primera etapa començava a Manybanjung (2.013 m) i s’acabava a Sandakphu
(3.604 m). Les autoritats del poble ens van donar la benvinguda, ens van desitjar el millor per a aquests durs cinc dies i ens van obsequiar amb un mocador.
Les súper walkers Neus, Íngrid, Marta, Mònica i jo iniciàvem així el recorregut. No sabíem el que ens esperava per endavant, però estàvem molt il•lusionades.

La Mònica i jo vam començar a caminar a bon ritme. Al principi hi havia una forta pujada, per la qual cosa vam entrar ràpidament en calor. Feia un dia esplèndid i estàvem contentes d’iniciar aquesta meravellosa experiència. Un cop finalitzada l’etapa dels walkers, vam decidir pujar-nos al jeep per tal de veure les arribades dels nostres companys runners. Durant el trajecte els animàvem i fèiem fotos. El segon tram del recorregut era molt dur i va haver-hi gent que va començar a patir mal d’alçada. Quan els vèiem, ens sentíem impotents però el millor que podíem fer era animar-los perquè tiressin endavant. La Mònica i jo respiràvem fons perquè, després dels nostres 19,25 quilòmetres, havíem decidit agafar el jeep en lloc d’acabar caminant. Per ser el primer dia havíem fet una bona feina.

En la segona etapa se sortia de Sandakphu (3.604 m), s’arribava a Molle (3.555 m) i un cop allà es tornava pel mateix camí. Era un total de 32 quilòmetres. Aquell dia la Mònica i jo ens vam aventurar a fer tot el trajecte, de vegades caminant i d’altres corrent. El recorregut oferia paisatges i vistes increïbles, tan és així que és l’únic lloc del món des d’on es poden veure quatre de les muntanyes més altes del planeta: Lhotse (8.571 m), Everest (8.848 m), Makalu (8.481 m) i Chomolonzo (7.815 m).
A més a més, era un circuit divertit ja que anàvem veient com els corredors tornaven i així podíem animar-los. Vam veure l’Albert corrent a tota pastilla amb l’irlandès al seu costat i després ens vam trobar amb el Joan, el Miquel Àngel (que es va trencar un dit) i l’Àlex. Els vam fer una foto i ells van continuar corrent. Els feia molta il•lusió veure’ns i això que estaven patint de valent!
Nosaltres vam arribar a Molle satisfetes perquè havíem anat força ràpid. Seguidament vam iniciar la tornada, que va ser molt dura, pesada i interminable ja que el circuit era molt més lent a la tornada degut a les dures pujades. Llavors és quan vam començar a desanimar-nos, però gràcies a la nostra compenetració vam tirar fins a la meta. Només escoltàvem les nostres respiracions i sospirs de cansament. Si havíem arribat fins allà, havíem d’acabar com fos. Quan vam trobar l’últim control, encara restaven 4 quilòmetres. Es va fer etern i, a més a més, començàvem a tenir fred del propi cansament. De sobte, vam veure el final de l’etapa i els nostres companys ens hi esperaven molt contents. Vam decidir de mutu acord fer l’últim esforç i vam començar a córrer fins a la cinta d’arribada. Els últims 100 metres ens vam agafar les mans i vam fer un esprint. Va ser tal l’emoció que jo no podia parar de plorar. Estàvem cansades i alhora contentes ja que havíem aconseguit el nostre repte!

Durant aquell dia, la Mònica es va convertir en la meva confident. Només ens havíem vist un cop a la vida, però en qüestió de segons vam ser les millors amigues i en qüestió de minuts ja ens havíem explicat les nostres vides. Aquella nit vaig descansar la mar de bé.

El tercer dia els runners s’enfrontaven a una dura etapa, la Marató de l’Everest. Aquell dia les walkers, juntament amb alguns membres de l’organització (inclòs el metge de cursa), vam fer una excursió molt maca amb uns paratges increïbles, caminant durant uns 15 quilòmetres. La llàstima és que no vam poder veure l’arribada de tots els nostres companys. Aquella nit tocava festival i cada país havia de fer una representació. A nosaltres se’ns va ocórrer fer un “castell” i a mi em va tocar fer d’anxaneta. A continuació, vam cantar l’himne del Barça. Aquesta va ser la nostra funció, però els assistents no van quedar prou contents i el director de cursa, el Sr. Pandey, ens va donar una altra oportunitat. És llavors quan vam fer un “zapateado”, l’Àlex i la Neus van començar a fer quatre crits tipus flamenc i l’Ingrid va començar a ballar sevillanes. Després de la festa, vam anar a descansar per agafar forces per l’endemà.

Hi ha coses que per molt que les expliquis s’han de viure. Això és el que vaig sentir a la quarta etapa. S’havia que seria un dels meus millors dies i així va ser. Moments abans de la sortida i durant tot el dia vaig estar concentrada i això es va notar en el resultat de la prova.
Era al•lucinant; estava corrent en un país que no era el meu, en uns camins i carreteres que no les coneixia i el més increïble era veure aquella gent tan humil animant, saludant i aplaudint amb un somriure d’orella a orella. L’itinerari començava amb una forta baixada, després era terreny més o menys pla i per últim, pujada de la dura. Durant tota l’etapa em vaig sentir molt còmoda corrent i vaig gaudir molt. Vaig córrer una estona amb la Sarah, que seria sens dubte la guanyadora femenina d’aquesta cursa.
Aquell dia es començava a córrer a Rimbik (1.937 m) fins arribar a Palmajua (2.001 m).
Vaig acabar la mitja marató amb un temps de 1:55! A l’arribada estava eufòrica amb mi mateixa; estava orgullosa del meu gran èxit i això se’m reflectia a la cara. I sinó, jutgeu vosaltres mateixos!

Estava tan engrescada del dia anterior que a l’endemà encara tenia forces per tornar a fer l’última etapa corrent.
Aquesta etapa s’iniciava a Palmajua (2.001 m) i s’acabava a Manybanjung (2.013 m).
Aquest cop s’havia de cobrir una distància de 27,2 quilòmetres. Durant molta estona vaig estar corrent totalment sola, sense veure cap company. Vaig tenir les mateixes sensacions que el dia anterior. Estava gaudint com una boja! L’arribada d’aquest últim dia va ser espectacular; a banda i banda estaven els nens i les nenes de les escoles amb els seus uniformes i amb banderetes a les mans. Se’t posava la pell de gallina…

Quan van arribar tots els participants, ens van desplaçar fins a l’hotel i a la nit va haver-hi el lliurament de trofeus. Va ser un èxit absolut!
Un cop finalitzada la prova, vaig tenir dubtes sobre si m’hagués hagut d’inscriure com a runner en comptes de walker. Però la primera decisió és la que compta… Potser en les meves properes fites no dubtaré tant i acabaré sent una runner de cap a peus. Ja us comunico que el meu proper objectiu és fer la Marató de Barcelona 2007.
Us hi espero veure a tots!

Les 100 milles del Himalaya perduraran sempre en la meva memòria. Perquè he conegut a gent d’altres països, perquè he experimentat córrer en alçada, perquè he vist els paisatges més macos, perquè he vist les muntanyes més altes del món, perquè he estat a un país que no coneixia… Però el més important és perquè he fet un grup de 15 amics que són collonuts. Ells han fet que aquesta experiència hagi estat encara més maca. Gràcies a tots vosaltres i gràcies a l’Àlex per fer-me aquest regal d’aniversari tan magnífic.

Barcelona, novembre de 2006

2006-11-14T15:48:00.000Z

LAS 100 MILLAS DEL HIMALAYA POR ALEJANDRO CLARASÓ

La dificultad no está en la distancia sino en el perfil de la montaña y sobre todo en la altura. Correr a más de 4.000 metros reduce tus condiciones físicas.

Después de tres días de viaje y tres aviones diferentes, llegamos a un pueblecito de montaña situado a 2.000 metros de altura, en la frontera entre India y Nepal. Aquí la gente tiene rasgos nepalíes, en ningún caso parece hindú. El medio de subsistencia de este pueblecito es el cultivo del té verde. Al ser una tierra rica en recursos naturales, la gente no es tan pobre como en las grandes metrópolis.

Llegada de todos los participantes a las 6:00 AM, reparto de pañuelos nepalíes a todos los participantes para desearles la mejor suerte y posterior discurso de las autoridades del pueblo y de la plana mayor del ejército, naturalmente en inglés. Los lugareños tienen una forma de hablar realmente curiosa; parece que estén llorando ya que hablan entrecortadamente y pronuncian con fuerza las erres.

Primera etapa: Manybanjung-Sandakphu (38,5 km)

La salida tiene lugar a las 7:00 AM por las calles del pueblecito. Enseguida encontramos una rampa del 20% que nos conduce hasta un pico de 3.600 metros con una distancia de 15 kilómetros.
Aunque salgo de los primeros, pronto soy superado por los cracks de la carrera, entre ellos un español. Me digo a mí mismo que se trata de una prueba muy larga y que hay que tener calma. Después de una ascensión, realizamos una bajada de 6 kilómetros hasta llegar a una altura de “sólo” 2.700 metros donde se puede ver la frontera entre la India y Nepal. Durante la carrera, se ven muchos puestos fronterizos vigilados por militares que parecen campesinos pero con fusil. Recargamos agua y un poco de comida para afrontar la parte final de la etapa y también la más dura.
Empiezo esta parte con fuerza, pero al poco tiempo tengo problemas estomacales que me obligan a detenerme en diversas ocasiones. Mi compañero de carrera hasta ese momento, un americano que en su día fue un buen corredor 2.10 de maratón y que ahora trabaja en el Washington Post, finalmente me deja atrás. Yo reanudo la carrera, me esfuerzo para alcanzarlo y lo adelanto, pero al poco tiempo me tengo que volver a parar. Esta situación se repite otras cinco veces más. El americano se ríe cuando me adelanta y ve mi situación. Al llegar a los 3.500 metros, la altura afecta a mi cuerpo y me deja destrozado. ¡Y todavía quedan unos metros más…! Noto una presión brutal en mi cabeza. Parece que haya bebido tres botellas de vino. Me cuesta seguir en línea recta para no caer al precipicio. Se trata del famoso y temible mal de altura.

Segunda etapa: Sandakphu-Molle-Sandakphu (32 km)

La salida del segundo día de carrera se hace desde un pueblecito de montaña donde no hay agua, calefacción ni electricidad. Nos calentamos en unas cabañas donde se quema excremento de yak. La noche ha sido larga y muy fría. Hemos tenido que dormir a 4 grados bajo cero. Muchos atletas lo han pasado peor, ya que además no se han adaptado a la altura y han tenido que permanecer en la enfermería con suero y pastillas. Algunos han sufrido hasta ataques epilépticos por falta de oxígeno, por lo que no podrán salir a correr.
Nos levantamos a las 4:00 AM para desayunar. La carrera empieza a las 6.00 AM. Se realiza un bucle de ida y vuelta con variedad de rampas. El recorrido transcurre por un paraje de gran belleza, en el único lugar del mundo donde se pueden ver los cuatro picos más altos del planeta: Lhotse (8.571 m), Makalu (8.481 m), Everest (8.848 m) y Khangchendzonga (8.435 m) y un montón de sietemiles impresionantes. Con 32 kilómetros por delante, salgo con Javier y Miguel formando un trío que más o menos nos entendemos en ritmos e idioma. Aunque ellos están más fuertes, les afecta más la altura de manera que nuestro nivel físico queda bastante igualado. En el kilómetro 4, Miguel se cae y se rompe un dedo. Javier y yo intentamos ponérselo en su sitio, pero no conseguimos enderezarlo del todo. Miguel aguanta el dolor entre grito y grito y decidimos seguir hasta el próximo punto de control para solicitar los servicios médicos, ya que de ninguna manera quiere abandonar la carrera. En medio de este incidente nos adelantan un montón de corredores que luchan por mejorar su clasificación. Cuando llegamos al punto de control, la organización llama al médico y decidimos dejar a Miguel esperándolo allí. Javier y yo reiniciamos la carrera rápidamente, ya que el inglés que iba tercero hacía rato que nos había pasado. Al poco de haber dejado a Miguel, éste aparece por detrás de nosotros. Nos comenta que el médico iba a tardar en llegar y que lo atendería al final de la etapa. El esfuerzo realizado lo pagará en la siguiente etapa. Nosotros conseguimos mantener a raya al inglés, que intenta escaparse sin gran éxito. Tan sólo consigue sacarnos 4 minutos.
A la llegada, fotos y comida. Es increíble lo bien que estamos comiendo en este lugar perdido del mundo. Un 10 para la organización. A continuación, descanso y tareas ya que a las 5 de la tarde ya es de noche y la temperatura baja en picado. Visitamos a los enfermos y esperamos a los demás participantes. Las chicas que ayer hicieron la etapa andando hoy la realizan corriendo. Mónica y Bárbara consiguen llegar de las primeras y muy contentas por haber finalizado la etapa. Lloros y sonrisas de emoción.

Tercera etapa: Sandakphu-Phullet-Molle-Rimbik (42,1 km)

La tercera etapa es la etapa reina, el Maratón del Everest, donde al final se realizan 2 kilómetros más de propina. Los dos primeros clasificados salen como motos. Alberto empieza fuerte para intentar descolgarse del irlandés con el que comparte podio, pero al final de la etapa ambos llegan juntos.
Los diez siguientes clasificados, que conforman el segundo grupo, también se vigilan de cerca. Yo consigo colarme en este grupo. Existe miedo ya que se trata de una etapa larga y en ella se pueden decidir las primeras posiciones. Al final nos quedamos un grupito de cuatro corredores: Javier, el inglés, Miguel y yo. En la penúltima ascensión, Miguel queda fuera de combate debido al gran esfuerzo realizado en la etapa anterior y a lo sucedido en el dedo.
Javier y yo vamos haciendo nuestra carrera y el inglés se sitúa detrás de nosotros. Al final de la última ascensión, el inglés observa la debilidad del rival y empieza a tirar fuerte. Javier no puede más con su intenso dolor de cabeza. Yo intento tirar de él para evitar que el inglés recorte muchos minutos. En el tramo final de la etapa realizamos una bajada de más de 11 kilómetros. Javier se empieza a encontrar mejor ya que vamos perdiendo altura. Finalmente, el inglés sólo logra sacarle 5 minutos. Qué suerte he tenido; sin quererlo me he colocado cuarto en la clasificación general y quinto en la etapa.
Descanso merecido. Mis pies no aguantan más, están llenos de ampollas. A descansar que mañana se realiza una de las etapas más rápidas.

Cuarta etapa: Rimbik-Palmajua (20,8 km)

Cuarto día. Desayuno a las 7:00 AM y salida a las 9:00 AM. Por delante tenemos 21 kilómetros de los cuales 5 son de bajada, 10 en falso llano y el resto en subida. Hay un montón de gente que me vigila para intentar sacarme el puesto. Salgo rápido. En bajada consigo mantener el tipo, pero en el falso llano me empiezan a pasar por todos los lados. A esto se suma un dolor estomacal que me obliga a parar un par de minutos. A lo lejos veo que Alberto se queda descolgado de su rival y pienso que hoy perderá el primer puesto. Yo intento seguir corriendo lo más rápido que puedo, pero hoy el llano no se me da bien. En la subida consigo mantener un ritmo constante. Al final mis máximos perseguidores sólo consiguen llegar 3 minutos antes que yo. Busco a Alberto para que me explique cómo ha terminado. Me comenta que en la subida final había conseguido dar caza a su rival. Bárbara, que ha salido como una moto, consigue llegar destacada en primera posición en la categoría féminas.
Hoy tenemos más tiempo para descansar y realizar unas compras: sodas, galletas… Estamos a una altura de 2.200 metros y el clima es más caluroso. A descansar que mañana toca la última etapa.

Quinta etapa: Palmajua-Manybanjung (27,2 km)

Ultimo día. Salida a las 6:00 AM. Salimos en subida durante 12 kilómetros para después correr en falso llano y terminar en bajada en el pueblecito desde donde salimos hace cuatro días. Los dos primeros deciden no darse guerra y llegar juntos a la meta. Por detrás, todo está decidido. Ayer Javier consiguió meter tierra entre él y el inglés. Sin embargo, yo lo tengo más difícil ya que el quinto y el sexto corredor están muy fuertes. A la salida intento seguir al americano. Sé que si me deja en subida lo tendré muy mal. Para que no se escape en el llano, consigo mantener su ritmo e incluso sacarle unos metros en el tramo final de la subida. En el llano se escapa sin darme alternativa. Intento mantener las referencias en los controles de paso. Poco a poco me va sacando minutos sin remedio. Todavía me quedan 10 minutos de margen, pero tengo problemas en los pies. No consigo dar velocidad a mis piernas, sólo intento mantener un ritmo de 4:30-5:00 minutos por kilómetro. Sólo faltan 10 kilómetros… Podré mantener la posición ya que él está corriendo a 3:30-4:00. Al final consigo mi objetivo y el americano no me supera en la clasificación general.
Llegada, flores, fotos y alegría. Llego saltando de alegría sin notar dolor en los pies y cruzo la meta en cuarta posición.

Clasificación final:
1º Alberto Majós
2º Javier Marina
3º El inglés
4º Alex Clarasó

SE ACABARON LAS VACACIONES

2006-11-07T00:19:00.000Z

Sí, ya toca. Después de tres semanas de reposo tras el olímpico de Barcelona, donde Guillermo (a ver si sacas la cabeza y te presentas) firmó un buen debut, y donde dimos por finalizada la temporada que se inició en Noviembre del año pasado.

Ha sido larga y llena de buenos e intensos momentos, con mucha variedad: pedaladas btt, carreras en ruta de todo tipo (10k, medias maratones, un maratón) triatlones sprint, olímpicos, largas salidas en bici de carretera, un montón de km corriendo por la montaña,...
Lo mejor es que hemos conseguido mantener la llama de la motivación durante prácticamente un año a pesar del frío, las lesiones y la omnipresente pereza, y además mejorando marcas en todas las distancias.

Espero que está nueva temporada no sea menos y podamos seguir entrenando regularmente en busca de nuevos objetivos que nos permitan mantener ese estado de forma-salud-alegría que nos proporciona entre otras cosas el deporte.

La pareja Bárbara-Alex Claraso ha empezado antes con las 100 millas del Tibet, una fantástica carrera de alta montaña (www.ywnra.com) en la que al parecer han cuajado una muy buena actuación. Estamos ansiosos de leer sus crónicas...

Personalmente mis metas son dos: la maratón de Barcelona el 4 de marzo, donde estaremos casi todos (incluidos nuestros colegas de la capital) más, tengo entendido, algún que otro "biker" santfeliuense, y donde esta vez espero estar claramente sub 4 horas; y, si mi amigo Kel tira un poco de mi y alguien más me acompaña en el camino, probar la aventura "iron" hacia el mes de junio. Informaré.

Mientras, el próximo día 19 de nov empieza el circuito de cross para niños desde los 5 años en Canovelles. Seis carreras de nov a ene por la zona del Vallès oriental. Lo vamos a mover un poco a ver si arrastramos a unos cuantos niños a correr un poco. Colgaré información en breve.

Salut.