Dissabte 11A les 9 30 vam sortir una grupeta direcció Caspe, la grupeta estava formada per Gabriel Cardeñosa “C.N Catalunya”, Miquel Comelles “C.N Caldes de Montbui” i jo mateix.
Després de 3 horetes de viatge arriben a Mequinensa, un llac gegant, on el principal atractiu a part d’un paratge impressionant, és la pesca del sirulu,
cagada, el sirulu és un peix que ronda els 100 kg i 2 mts... si em fan por els peixos al mar, ja no “te cuento lo del sirulu”.
Són les 13h, no és l’hora de pensar en aquest peix i ens dirigim al circuit de btt, on preparem les bicis i anem a fer el reconeixement. Donem tres voltes al circuit de 6,5 km, i tinc molt bones sensacions. El circuit em va de perles, és un costant “puja-baixa”, amb senders ràpids i corbes tancades, aquí la Scott Scale 29 va que “se les pela”.
Un cop fet el circuit anem a menjar la carmanyola que ens hem preparat, evidentment la meva es totalment paleolítica: amanida, tonyina, ou i fruita, en resum “fibra, proteïna e hidrats no processats”.
Durant el menjar comentem el circuit, llocs per poder avançar al adversaris, pressió neumàtics i “fricades” varies.
El circuit de correr ni el fem, es una pista forestal amb 1 Km de pujada i 1 km de baixada.
L’aigua està a 22ºC i el circuit de natació és un quadrat amb 2 boies. Reprenem el tema dels sirulus ... ens diuen que no son agressius, “tampoc les meduses penso jo”, i que la setmana passada es van fer els campionats del mon de pesca de sirulu que els van alimentat molt be i que estan molt tranquils, es un consol, no?
Durant la tarda i un cop ocupada l’habitació del hotel descansem fins les 19h que es quan comença el briefing, cap novetat que no sàpigues.
Sortim a fer un vol per Caspe i al “lio”, vam decidir sopar en el mateix hotel, jo vaig continuar amb la meva alimentació de “cromañon” com diuen els companys, saltejat de verdures i bolets, “churrasco” de segon i de postres, fruita i fruits secs, mentres els companys es cruspeixen el “megaplat” de pasta.
Ens anem a dormir cap a les 24h.
Diumenge 12El despertador sona a les 6h30. Els companys van a esmorzar,però jo ni parlar-ne, la cursa es fa en dejú, el menjar encara no me l’he guanyat i continuo al llit, fins les 7h30.
Arribem a les 8h15 al llac, deixo la btt el box i em preparo tot per poder córrer. Vaig al llac a nedar una mica, però no em tiro fins que no hi ha una trentena de triatletes a l’aigua. Es neda molt bé. Ens criden, faltan 10 minuts per les nou, l’hora de la sortida.
Les 9h00, donen la sortida des de dins de l’aigua. Els bons nedadors de seguida agafen distancia, jo intento concentrar-me en nedar el millor que puc, em trobo bé i còmode, especialment en els 400 m finals on he pogut passar al capdavant d’un grup de 4 que anàvem.
Conscient de que puc fer una bona bici, surto amb la Scale 29 a tota hòstia, les cames van soles.
Ja a la primera trialera de pujada faig una bona escabetxinada, check-control en marxa i a “tope”.
A la segona volta en donen referències, “vas 6 de la general”, i veig un grup de 4 corredors davant meu entre ells el Gabri, més conegut com “l’enterrador”, a la 3era volta contacto amb ells i m’escapo amb el Gabri a roda, fem una trialera de baixada fins boxes i arribo amb uns segons de avantatge i 2on de la general.
En la T2 perdo una mica i surto amb el Gabri corrent, “puto galgo” com corre, el puc aguantar uns metres però de seguida comença a ficar distancia -Gabri millor temps corrent i campió del seu GE-. Vaig aguantar la primera volta però durant la segona van començar a passar-me molts corredors.
Al principi de la tercera volta anava quart de la categoria però veia que el tercer ja no agafava més distancia, també anava petat, com jo, i vaig intentar no perdre més durant la pujada, em vaig prendre una glucosa i un cop a dalt vaig baixar a mort, a prendre pel cul la meva fascitis plantar, i així vaig recuperar la tercera posició.Per a mi va ser una cursa espectacular i molt emocionant tot i que sigui per grups d’edats. Els elit son un món a part.
Em quedo amb la cursa de bici, millor parcial de grups de edats, 196 ppm de màxima i 180 ppm de mitja, como en els vells temps, amb 28 anyets.
Per acabar en vaig menjar un entrepà de formatge i bacon amb una birra molt fresca, crec que me la mereixia.
escrit per en Josep Mª
En un format poc habitual tindrem representació de l'equip:
