Trencaré el gel. Em dic Jordi Español, 42 anys, casat, 2 fills. Soc el presi del club.
Descubreixo el tri després de molts anys lluny de l'esport després de trencar-me en tres anys de diferencia els dos lligaments creuats dels dos genolls. Suma de fútbol fora de forma més sobrepés. Fins a les hores havia practicat diversos esports (squash, golf, frontón, futbol sala, futbol-7, futbol-11,...), Molta quantitat i poca qualitat.
Després de la segona operació de genoll començo a nedar una mica i "trotar" per la carretera de les aigües. Amb l'eufòria decideixo cel·lebrar el meu 40 aniversari d'una manera diferent i m'apunto a la Marató de N. York. Clar, per fer-ho vaig haver d'entrenar una mica i vaig perdre quasi 8 kg.
Després de l'experencia, decideixo fer-ne una cada any i regalar-me un petit viatget amb l'excusa (han caigut ja tres: NY-03, Rotterdamm-05 i Madrid-06) i així compensar una mica a l'Anna per la paciencia amb la meva nova afició que ella atribueix més a una crisi dels 40 que a altre cosa . Cada cop m'acosto més a les 4 hores. Espero que a BCN 2007, on ens tornen la visita els nostres amics madrilenys, per fi caiguin.
Porto dos anys arrossegant-me i gaudin com un nen fent tris (sis o set sprints, un olímpic i un duatló d'alta montanya-Puigmal-). Ara intentaré fer el doble olímpic de Banyoles i aviat hauré de fer-li cas a la veueta que porto a dins que no para de dir-me que algún dia m'hauré de plantejar seriament el tema del ironman abans de que els meus genolls diguin definitivament prou. Ja veurem. De moment em motiva més fer alguna cosa per que la canalla del meu poble conegui les virtuts de l'esport i la inevitable atracció del esport total, el TRIATLO.
Ens llegim.
Descubreixo el tri després de molts anys lluny de l'esport després de trencar-me en tres anys de diferencia els dos lligaments creuats dels dos genolls. Suma de fútbol fora de forma més sobrepés. Fins a les hores havia practicat diversos esports (squash, golf, frontón, futbol sala, futbol-7, futbol-11,...), Molta quantitat i poca qualitat.
Després de la segona operació de genoll començo a nedar una mica i "trotar" per la carretera de les aigües. Amb l'eufòria decideixo cel·lebrar el meu 40 aniversari d'una manera diferent i m'apunto a la Marató de N. York. Clar, per fer-ho vaig haver d'entrenar una mica i vaig perdre quasi 8 kg.
Després de l'experencia, decideixo fer-ne una cada any i regalar-me un petit viatget amb l'excusa (han caigut ja tres: NY-03, Rotterdamm-05 i Madrid-06) i així compensar una mica a l'Anna per la paciencia amb la meva nova afició que ella atribueix més a una crisi dels 40 que a altre cosa . Cada cop m'acosto més a les 4 hores. Espero que a BCN 2007, on ens tornen la visita els nostres amics madrilenys, per fi caiguin.
Porto dos anys arrossegant-me i gaudin com un nen fent tris (sis o set sprints, un olímpic i un duatló d'alta montanya-Puigmal-). Ara intentaré fer el doble olímpic de Banyoles i aviat hauré de fer-li cas a la veueta que porto a dins que no para de dir-me que algún dia m'hauré de plantejar seriament el tema del ironman abans de que els meus genolls diguin definitivament prou. Ja veurem. De moment em motiva més fer alguna cosa per que la canalla del meu poble conegui les virtuts de l'esport i la inevitable atracció del esport total, el TRIATLO.
Ens llegim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada