divendres, de maig 21, 2010

Ironcat 2010

Pep i Enric encotillats a tres quarts de 7 del matí

Bé, companys, la segona triatló com a CTCB ja és al sac. I no ha estat qualsevol cosa: l'Ironcat.
Fa un mes i mig Òscar em va passar la seva inscripció i m'hi vaig tirar de cap. Mai havia fet un ironman i tampoc tenia massa temps per preparar aquest, però després de tres mesos sense entrenar, de les dues operacions, la teràpia i tot plegat, no sabia què preparar aquesta temporada. M'havia quedar molt dèbil muscularment i em vaig dedicar a fer volum. Poc des d'un punt de vista absolut, però més del que acostumo a fer habitualment.
Volia fer el triatló de Balaguer, així que vaig pensar que la natació i la bici de l'Ampolla em servirien com a entrenament. I si baixava de la bici i les cames anaven, faria mitja marató; i si les cames continuaven anant... acabaria.I vaig acabar. Ja sóc un finisher. Ja faré una crònica més detallada de l'experiència. Ara encara estic en un núvol. Si no heu vist les classificacions, el temps total va ser de 12h 39'. 1h 27' de natació (força bé tenint en compte la mala mar i el vent); 7h 10' reals, de bici: la resta de temps que surt a la classificació és la minutada que em vaig deixar a les transicions; el vent, un infern que no us podeu imaginar: 1h 30' la darrera volta, a 14 km/h, plat petit i pinyó gran com si estiguéssim fent un port.

I, deixeu-me que ho digui: 3h 25' a la marató, a 4:52/km, amb una comoditat increïble, i fent el 17è millor temps corrent de tots els participants! Encara em costa de creure-m'ho.
Finisher! 12h 39'

I en acabar, la festa va quedar arrodonida per a mi i pel club amb el meu 3r lloc a la categoria V2
3r V2M

I no vull acabar sense felicitar els companys d'aventura: Jordi, Joan Marc i Pep (sense tu jo no hauria estat aquí). I donar les gràcies a tots els que van venir a l'Ampolla a ajudar-me i a animar-me: Eulàlia, Bego, Dani, Òscar i Ferran.

1 comentari:

Eulàlia ha dit...

Jo en sóc testimoni, des de les 5 del matí, des de l'esmorzar, silenci i concentració.

Després en la llunyania del balcó que s'obria al circuït marítim i, més tard, la sortida de l'aigua,el primer segment superat.

Ara em veig darrere de la tanca en la transició i una nova aventura, ara rodada (ja es veia que el vent els faria patir). Sis voltes, se'm va fer curt, molt a veure i a seguir, altres companys que van i vénen. La darrera volta la vaig viure mentre dinava damunt la rotonda, darrer gir.

I de nou la transició. Quin descans! Ja només queda la carrera, terreny favorable -vaig pensar. I de nou les voltes. Em moc amunt i avall i és evident que l'Enric triomfa en el tercer repte.

L'arribada triomfal a meta. Jo, els pèls de punta i un nus a la gola. Quina emoció! I sense descans els llorers per a l'heroi, uns llorers molt i molt merescuts.

Impressionant!