Bé, companys, després de dos anys al club fent només d'aquatleta, he tornat al triatló. El que fa el número 58. Sitges.
La veritat és que em vaig sentir molt còmode, tot i les 3:30 h de bici del dissabte. Vaig anar tranquil gaudint del sol. Sí, del sol. Per fi sol! 1h12' modestos, però que van servir per fer 2n V2. Un altre podi pel club. Llàstima de la manca d'ambició, perquè, sense saber-ho, el Balaguer va quedar només a 15". Si ho arribo a saber...
Us deixo la foto del podi (No érem només dos, eh! El tercer tenia més pressa per tornar a casa que per córrer!).
2 comentaris:
Felicitats Enric! Jo també he debutat després de dos anys i quasi de nou. Només havia fet quatre triatlons sprint i em sento molt novata. A més, estrenava bicideta de carreres, només l'he pogut agafar tres vegades. Em satisfà que fes 8 minuts menys que el meu millor temps. Vaig fer uns molt molt modestos 1h 29 (que si no fos per la transició, la meva part més patètica, podria haver estat 1h27). La natació i l'estrenada de neoprè em frenen. Crec que puc/he de millorar i en tinc ganes.
Felicitats, Enric, com sempre una garantia competint.
Ara a per l'IronCat. Ja saps allò de les tres "C", ¿no? (natació amb calma, bici amb cap i cursa amb collons!!!)
Que vagi molt bé!
Jordi E.
Publica un comentari a l'entrada