dimarts, d’agost 05, 2008

SPRINT DE BARCELONA I POPULAR DE MALGRAT

Teníem pendent de ressenyar dues fites recents de gran rellevància pel Club.

La primera, de tipus quasi històrica, es va produir al triatló sprint de Barcelona i va ser per partida doble:

Per primer cop una dona va puntuar oficialment en un triatló del circuit català: l'Eulalia Lores fent un remarcable desé lloc a la categoria de Veteranes, GRACIES EULALIA i FELICITATS!!

I també per primer cop a la recent història del nostre modest club, una prometedora representació formada per l'Enric Balagué, l'Andreu Bartuí i l'Enric Hernández va assolir puntuar per equips tot i els problemes físics de dos dels anomenats. MOLTES GRACIES també a vosaltres companys, penseu que un dia d'aquí a 25 o 50 anys aquesta fita serà convenientment recordada i celebrada...

Ara a seguir sumant punts per anar escalant posicions.

La segona es va produir a Malgrat, on un especialista en BTT com el Josep Maria Rodriguez va disputar el primer triatló de la seva vida. En format "muntanya", amb una secció de bici força dura, el Josep Mª va posar peu a terra a la 8ª posició de la general (foto), i va finalitzar la cursa 10é de la seva categoria i 20é de la general. A la que afini una mica en el tercer segment, potser ara el menys fort, aquest home farà mal... Felicitats també per tu!!!


La propera cita, si no hi novetats, serà al clàssic Olímpic de Banyoles el sis de setembre on s'espera nodrida assistència del Club.

A entrenar i BONES VACANCES A TOTS!!!

dimecres, de juliol 16, 2008

4 DE 4


“Pleno” total diumenge a les dues cites Europees:

A Roth, amb pluja i fred, dos ja veterans de la distància dels 226 km, el Jordi Vilardaga (sis “finishers” de sis intents) i el Toni Arco confirmen la seva ja coneguda solvència esportiva i es fiquen al sac una nova cursa amb unes marques de 12h23’ i 11h35’ respectivament, mentre el Toni Colomo, debutant en la prova, va finalitzar un llarg i ben dissenyat període d’entrenament amb una convincent marca de 12h10’.

A les imatges, l’alegria del Toni A. al finalitzar:




l'enorme satisfacció del "novato" compartida amb qui ho ha sofert tot l'hivern:


i la seguretat del que mai falla:
I a Klagenfurt, Austria, en una cursa bastant ràpida, l’ IronAlex Clarasó, després de haver hagut de parar el ritme d’entrenaments amb uns volums més propis d’un professional per risc de sobreentrenament (s’ha de tenir una capacitat de disciplina, exigència i constància molt alta per mantenir molts i molts dies d’entrenament d’alts volums i ritmes, no val només amb dir “si jo tingués més temps...”), va fer una més que correcte marca de 10h25’.



MOLTES FELICITATS A TOTS, NOIS, ORGULL D'EQUIP!!!

dilluns, de juliol 07, 2008

NURIA-QUERALBS, ROTH I KLAGENFURT


Aquest cap de setmana passat, nova demostració de tenacitat de la Barbara a la travessa Núria-Queralt.

94 km duríssims per muntanya en un temps de 18 hores i 59 minuts assolint una gran classificació: 198 de 593 inscrits, i 11ª dona. Crec que se li poden aplicar unes paraules extretes del blog del Fernando Gª Aja, enorme triatleta de 42 anys:

"Piensa en grande y tus hechos crecerán.
Piensa en pequeño y quedarás atrás.
Piensa que puedes y podrás.”

Felicitats Barbara!!
I aquest proper cap de setmana IronMan a dojo:
El Jordi Vilardaga, el Toni Colomo i el Toni Arco arriben per fi a la seva fita principal de la temporada, el Quelle Challenge de ROTH, mentre que l’Alex Clarasó se’n va a Klagenfurt.

Tots ells arriben perfectament preparats (fins i tot l’Alex un pel passat de forma) i no cal desitjar-los sort. En tot cas que gaudeixin d’un gran dia i com s’acostuma ja a dir, si no fan una gran marca, ja no cal que tornin!!!

Força companys!!

dijous, de juliol 03, 2008

FINS SEMPRE TONI

Malauradament el Toni no ha pogut superar la crisi cardiorespiratoria i ha mort aquesta matinada al Hospital.

Que descansi en pau, i que la seva família, amics i companys sàpiguen que ens tenen pel que faci falta. Una forta abraçada a tots ells.

dimecres, de juliol 02, 2008

SEGUEIX PEDALANT TONI!!



Desde aquí volem afegir-nos als ànims que tota la familia triatlética està donant als familiars, amics i companys del Toni Garcia, membre de C. T. Granollers, que es troba al Hospital Josep Trueta de Girona en coma "induït" des de el passat diumenge en que va patir un desmai tot just completar el triatló B de Banyoles.

El Toni, experimentat ciclista i corredor que havia fitxat aquest any pel Granollers, va caure desplomat al terra poc després de creuar la linea d'arribada amb poc més de cinc hores aquest diumenge en un dia força calorós.

Serveixi això per recordar-nos a tots la importància de mantenir una vigilància periódica de la nostra salut, algun cop sotmesa a extremes condicions, especialment centrada en l'aparell cardiovascular.

MOLTA SORT TONI!!

dilluns, de juny 23, 2008

UPDATING

Si, potser ja era hora que actualitzéssim el blog.
Han passat moltes coses i molt importants aquestes darreres setmanes. Miraré de resumir-les intentant no treure'ls-hi el pes que tenen:
1. Fitxatge: Després de rumiar-s'ho molt i d'estar negociant els "serrells" fins a altes hores de la matinada (total per un parell de milions d'euros amunt o avall) el Pep "Orcoman" Mesas ha acabat acceptant la nostra oferta, i ja és nou membre del nostre club.
Ara seriosament, el Pep és llicenciat per l'INEF i tot un pou de coneixements esportius. Gran corredor, aquest any està nedant força i comença a tocar la bici. Ojo al dato!!
Benvingut al club, Pep! Acabem de donar un altre pas endavant molt important amb la teva incorporació!.

2. Resultats: L'activitat ha estat intensa en aquest inici de temporada. Els Roth-men Toni Arco, Jordi Vilardaga i Toni Colomo continuen la seva preparació de cara aquest esdeveniment que es disputa el proper 13 de juliol.

Els dos primers ja porten a les cames una bona col·lecció de curses aquest any: campionat d'Espanya de llarga a Elx, IRONCAT,... El Toni a més, s'ha anat a fer una altre clàssica dins el calendari nacional (Zarautz), cursa dura, espectacular i concorreguda con ninguna. I el Jordi el proper diumenge el "B" de Banyoles!!! Com us admiro companys !!!

Si, per el que es queixi de que tenir fills limita la capacitat d'entrenament: el Jordi te DUES canalles!!
A baix, el Toni Arco a Zarautz. Es pot apreciar l'ambient i la duresa de la cursa a la imatge.


La resta de "mortals" del club anem picotejant curses de menor "calat", però amb resultats igual de dignes: a Mataró debut aquesta temporada de l'Enric Balagué amb un meritori 1h18' (tot i les dificultats "tècniques" amb el neoprè ;-). A Salou, on el Jordi V. va acabar una altre bona cursa, l'Enric va patir una lesió de certa importància de la que esperem es recuperi aviat.

I a Manresa, on el club anava a puntuar per primer cop per equips amb un equip "jove" i "prometedor" (Andreu Bartuí, Enric Hernández i Jordi Español,-uns 45 anys de mitjana-), va patir la inexperiència mecànica del Jordi (servidora) que va abandonar i va perjudicar la més que correcta cursa dels altres dos membres. L'Andreu setzè i l'Enric 22è en la "nostra" categoria de veterans.

Disculpes mil!!!

Aquest cap de setmana presencia destacada al "B" de Banyoles. De moment confimats, Jordi Vilardaga i Alex Clarasó (aquest debutant aquest any camí del Ironman d'Austria).

Seguirem informant.

dilluns, de maig 19, 2008

STRONG

El passat dissabte vaig sortir a córrer a mitja tarda a la mateixa hora, mes o menys, que jo calculava s'estaria produint l'arribada del gruix de corredors al IRONCAT. Al meu MP3 sonava Robbie Williams, i la seva cançó "Strong", una de les que mes m'agrada que m'acompanyi mentres corro.

La seva estrofa principal ve a dir: "You think I'm strong, I'm strong, but you're wrong. I just sing my song". Immediatament vaig pensar en el patiment que haurien d'estar passant els competidors a l'Ampolla en un dia de gossos amb pluja i fred...

Dedicat als meus amics Jordi Vilargada i Toni Arco. Vosaltres si sou forts de veritat, sobre tot mentalment...

Strong

dilluns, de maig 12, 2008

SANGRE

Hacía días que buscaba un rato tranquilo para escribir cuatro líneas sobre lo vivido en el 1/2 IronMan de Lisboa hace un par de semanas. Es difícil ordenar y poner sobre el "papel" el montón de sensaciones y emociones vividas en tan pocas horas, y como veo que no voy a ser capaz y el tiempo se escurre, suelto aquí, desordenadamente lo que considero principal.

Antes que nada lo de la "sangre". Una compañera de facultad solía repetirme una frase que siempre me ha gustado y que creía haber olvidado: "Los amigos son como la sangre, que acude a las heridas sin tener que llamarla". Esta frase, de acuerdo, un pelín cursi, brotó de nuevo desde el fondo de mi memoria cuando no siendo aún las siete de la mañana ví a Cami y a Alfonso apoyados en la valla de los boxes repartiendo los primeros gritos de aliento. La cuestión es que Cami, futuro finisher de relumbrón, estaba lesionado desde dos semanas antes de la carrera, sin ninguna posibilidad de correr, y que Alfonso ni tan siquiera estaba inscrito para la misma. Ambos habían cogido sendos aviones desde Madrid sólo para animarnos. Y ahí estaban los dos, "vestidos" para la ocasión, banderas y cronos en mano, atentos a todos los detalles que pudieran ayudar y jaleando a todo aquel sospechoso de necesitar aire. Gracias de nuevo por estar ahí!!

La expedición del club la componíamos 4 novatos en la distancia con bagajes y pretensiones diversas: Toni Colomo lleva un buen año de entrenamiento de calidad y volumen con las miras puestas en el objetivo principal de su temporada, el Ironman de Roth, y buscaba un buen test al respecto. Albert Bassas, un portento de la naturaleza al que le gusta probar de todo en el deporte, estaba en su plan de verlas venir, casi sin entreno específico en triatlón. Quería "tastar" eso de lo que tanto le hemos hablado mientras pasaba unos días de turismo en una bella ciudad. Guillermo Tuñí, ex-waterpolista y cada vez mejor corredor, sin necesidad de entrenar la natación para salir delante del agua, buscaba acabar con un buen tiempo tras haber intensificado el entreno del tercer segmento. Jordi Español, presente, con buenos volumenes de agua y bici en un larguiiiiiiiiiiisimo invierno, pero con muy poco a pié, mi peor segmento, tras una importante lesión en el gemelo pocas semanas antes de la prueba, con la única mira de acabar con dignidad.

Los objetivos creo que se consiguieron con casi absoluta totalidad: Toni fué el mejor en el conjunto, con los tiempos más equilibrados, entrando sobre las cinco horas y viendo que el objetivo de Roth estás un poco más a mano. Guillermo, saliendo muy bien del agua y aguantando muy correctamente en la bici, tuvo que apretar los dientes de valiente en la carrera bajo un sol de justicia y un circuito sin apenas zonas donde protegerse del calor, para acabar entre eufórico y emocionado en 5h15'. A la emoción ayudó mucho, sin duda, que su mujer, Beti, que hace sólo un año le llamara de todo cada vez que salía a correr a las 11 de la noche sea ahora una runner-adicta sub-hora en los 10k (ya hay "guerras" en esa casa cada noche para ver a quien le toca correr y a quien dar papillas) estuviera en la línea de meta esperándole casi llorando. A Albert, con su película a parte, su neopreno de manga corta, su bici nueva de un mes, su camel-back, sus inacabables caminatas bajo el calor lisboeta los días previos, no tuvo ganas de sufrir mucho y lo dejó a la mitad de la media maratón. No hubiera sido inteligente hacerlo después de estar todo el invierno escalando en lugar de nadar o correr. A mi, finalmente, me sobraron claramente 10k en la carrera a pié. Hasta entonces muy buenas sensaciones en el agua y en la bici. Luego, si no llega a ser por la presencia de Anna animándome en varios puntos del circuito y de la ruidosa hinchada madrileña que me obligaba a correr cuando mis piernas sólo querían andar, hubiera seguido el mismo camino que Albert. Al final 5h45'.

Mencionar también la inteligente carrera de Antonio "Mildolores", gran ciclista y corredor que ha sabido trabajar bien en el agua, y que supo regular muy bien en la bici para poder hacer una más que correcta media final.

Felicidades a todos. Yo, personalmente, tardaré en desdibujar la sonrisa de mi rostro.
Os dejo con lo último en moda, unos gemelos que nos portaba Alfonso, toda una premonición de que se acabará enganchando a esto del "deporte total".

Y en breve una mención a otros "héroes": Toni Arco y Jordi Vilardaga en el campeonato de España de Larga Distancia en Elche....







diumenge, d’abril 20, 2008

TORNA A SORTIR EL SOL


Aquesta imatge, presa el passat divendres mentre circulava per carreteres del Lluçanés després d’una intensa pluja, em va fer pensar en el que ocorrerà aquesta propera setmana: després de la "foscor" del hivern, comença oficialment la temporada de triatló.
Després d’un fredíssim i, evidentment, sequíssim hivern, comença a arribar el bon temps. Com quasi tots, ha estat un hivern dur: sortir a primeres hores del matí en bici per tornar aviat a casa per estar amb la família o sortir al vespre, de negre nit, a fer tirades llargues o sèries ha estat un exercici de voluntat i determinació d’alt nivell per aconseguir els objectius marcats. El que no ha estat és fàcil.

Alguns han aprofitar per fer volum a peu i millorar marques de 10 ó 21 km, altres per sentar les bases a l’aigua que després mantindran tota la temporada, alguns ja han alternat les tres disciplines suficientment per començar a competir.

Sobre aquets últims fer menció: el proper cap de setmana sis membres de l’equip s’estrenen aquesta temporada. El Toni Arco i el Jordi Vilardaga van a Elx a competir a una prova que en només tres anys s’ha convertit ja en un clàssic dins del circuit de llarga, fins a ser aquest any Campionat d'España de la distància. Amb això ha tingut molt a veure la seva "alma mater": el Ximo Rubert, triatleta, organitzador, estudiós i redactor finíssim de cròniques esportives, tot un personatge del imaginari triatlétic espanyol. Segur que el veurem aviat en càrrecs de nivell dins d’aquest esport.
Per un altre costat es disputa també el 1/2 Ironman de Lisboa a on debuten a la distància el Guillermo Tuñí, el Toni Colomo, l'Albert Bassas i servidora, Jordi Español. Us desitjo molta sort a tots (alguns la necessitarem més que altres), i que sobre tot gaudiu d’aquest regal que es poder fer el que ens agrada.

dimecres, d’abril 02, 2008

CAPE EPIC


Coincideixen aquesta setmana dos esdeveniments esportius d'aquells del tipus "èpic", de gran fons, d'aquells que marquen l'objectiu d'una temporada i que deixen petxada per tota la vida.

Un d'ells es el Marathon Des Sables, mítica prova en la que aquest any participan il·lustres esportistes, molt mediàtics alguns d'ells la qual cosa està fent que hi hagi un gran seguiment periodístic; l'altre és la Cape Epic:

Es una cursa ciclista en BTT que es disputa a Sudàfrica, de 966 km!! en nou jornades, amb un desnivell positiu acumulat de més de 18.000 metres. Ufff. Doncs allí, entre altres 500 equips de dos corredors, està participant el nostre company Alex Clarasó fem parella (Erclan Team), amb l'Abert Castellar. Després de la sisena jornada ocupen la molt meritoria posició 176.

No son tan mediàtics, ni això es TV3, però ens en fem el reso pertinent.